Avui visitem: La Font de la plaça de l’església de Segur de Veciana

Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur.

L’abastiment d’aigua ha estat un handicap molt important pels habitants d’aquest nucli fins a èpoques ben recents, ja que la gent gran encara recorda com havien d’anar amb carro, fins al Molí de la Roda a buscar l’aigua amb botes de fusta. A l’entrada del poble hi ha una gran bassa per a ús comunal, ja que la instal·lació del subministrament d’aigua no es va fer fins l’any 1981. Quan es va construir el pou d’abastiment actual d’aigua amb mètodes moderns, es va haver de baixar fins als 150 metres de profunditat.

A la plaça hi ha una font de recent construcció i un pou, adossat a l’antiga rectoria que us presentaré demà.

Recull de dades: Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de l’agregat de Conill de Pujalt

Conill és un agregat del municipi de Pujalt, en el carrer de l’Alzina, és com el carrer principal que va a l’església, abans hi trobem la Font.

Aquesta esta adossada a la paret d’una casa, sobresurt un muret on esta al seu centre una aixeta, l’aigua cau a una pica molt plana amb un desguàs. En cada costat hi ha un seient.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Mirambell de Calonge de Segarra

La Font està en la part més alta del nucli de Mirambell, adossada en la paret de sota del Castell i front l’església.

És una font molt senzilla, de la paret surt una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular de pedra.  

Al seu costat hi ha un seient, la paret esta plena d’heura que ajuda a no veure la paret.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del poble de Montclar

Montclar és un municipi de la comarca del Berguedà. Amb 22,08 km², és envoltat pels termes de l’Espunyola al nord, Avià al nord-est, Casserres a l’est, Viver i Serrateix al sud i Montmajor al sud-oest. El municipi de Montclar té l’enclavament de Sant Quintí de Montclar. El poble, que és dalt d’una serra, s’estructura a l’entorn d’una plaça, en un extrem de la qual hi ha l’església parroquial i, al davant, la casa senyorial coneguda com el castell.

Al costat de l’església, hi ha un jardí molt cuidat, on esta l’antiga Font del poble, amb bancs al costat.

Es una construcció quadrada com si fora una caseta.

A un costat de la paret frontal, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una gran pica rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Era de l’església de Granera

L’Era forma la plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l’Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila.

Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l’estructura, i diverses parts bastides amb cairons d’obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça. 

Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi.

Aquests plafons volen destacar : La Plaça de l’Era

i també, l’incendi forestal produït l’estiu del 2003, el seu impacta mediambiental.

i la recuperació de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa de cal Gironella de Sant Pere Sallavinera

Cal Gironella és una casa aïllada situada a tocar de l’església de Boixadors, en el Camp de la Barraca de Boixadors i camí del Castell.

Bassa situada poc abans d’arribar a can Gironella a l’esquerra. És de dimensions no massa grans i de planta oval excavada al terreny geològic d’argila, la bassa recull l’aigua de pluja i de les rases de la zona boscosa.

En aquesta zona hi han varies basses, com la de can Ventura, Bassa dels Moros, Bassa de la Font de la Puda, Bassa del Ginebre, s’emmagatzemen aigua per el cas d’incendis.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del carrer de Joan Trasserra de Saldes

En el carrer de Joan Trasserra i front de l’església hi ha la Font, situada entre dos escales de Saldes.

La Font esta adossada a la paret o mur, te una aixeta, l’aigua cau a una gran pica ovalada. En la seva part superior hi ha l’escut de Saldes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Basses del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada  en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

Aquest gran Mas, en aquest moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Front de la masia hi ha l’església de la propietat, darrera en cada costat estan les dues grans basses.

Ara buides d’aigua i plenes de vegetació. Segurament l’aigua era molt preada per regar els arbres fruiters de les rodalies de la finca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de l’Església de Cercs

A poca distancia de l’església de Cercs hi ha una font.

Font molt senzilla, la seva estructura esta dins de la roca, amb forma de capelleta.

Disposa d’una aixeta polsador, i l’aigua cau a una pica on desguassa.

Text: Ramón Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Xiprer del Pla del Campaner de Sant Hilari Sacalm

El Mirador del Pla del Campaner està situat a un costat del Passeig del 14 d’Abril de Sant Hilari Sacalm.

Molt a prop del centre històric, es com una balconada a la ciutat de Sant Hilari.

Des d’allí, te bones vistes com el campanar de l’església y de les cases del centre, forma com un petit enjardinament,

del que destaca el vell Xiprer, amb un troc espectacular,

actualment, la gran majoria de les seves branques estan seques o mortes…,

per tal d’evitar la seva mort, es van tallar algunes de les seves gruixudes branques.

Front seu disposa de dos bancs d’obra.

El 7 d’abril de 2011, l’Ajuntament va classificar-lo com Arbre d’interès Local,

coincidint amb l’Any Internacional dels Boscos.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero