L’Astor és un poble situat al municipi de Pujalt, al nord-oest de la comarca de l’Anoia, Barcelona. Poblet d’origen medieval.
El Pou, esta situat al costat de la carretera BV-1007 i sota de l’església en L’Astor.
Es un Pou rodo, tancat per una Portella.
Al seu costat, hi ha un antic i petit safareig, amb una llosa inclinada per renta-hi la roba, ara en desús.
En la part de dalt del pou, esta tapar en pla.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La Font del veïnat de Camps del Municipi de Fonollosa esta situat en un costat de la plaça de l’església.
L’estructura es un bloc de pedra amb un considerable gruixut.
Del centre hi ha una aixeta polsador moderna.
L’aigua cau a una pica rectangular, amb dos plataformes es cada costat, semblant a un “ seient real” … A cada costat un seient allargat d’obra.
Un cartell sobre l’aixeta hi ha l’escut Camps – juny 1982. I en la part mes alta plantes amb flors.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Des de Fonollosa cal seguir la BV3008 al km 13, cal agafar el trencall a la dreta i recorre 2 km fins al veïnat de Camps.
Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l’indret conegut com els Plans de Camps,
i és format per l’edifici de l’església parroquial, la rectoria que s’adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma.
Front seu hi trobem una filera d’horts i conreus, seguida per una zona enjardina que és particular.
En aquest lloc destaca un antic Pou al costat d’una caseta.
Esta tancat per una portella de fusta.
Es un lloc molt bonic i ven conservat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Com a continuació a l’article d’ahir, hi ha una segona font darrera de l’edifici de l‘església de Sant Gil de Torà.
Situada en una plaça enjardinada i seients d’obra.
Es una font molt senzilla d’aigua de xarxa pública.
Adossada a un angle de la paret de l’edifici.
Disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una pica gran rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Al visitar l‘església de Sant Gil de Torà, vàrem veure una font situada en la plaça de l’església,
concretament adossada a la paret del mateix edifici.
Es molt senzilla d’estructura, podem veure una aixeta polsador,
i que l’aigua cau a una pica rectangular, que esta sobre d’un pilar d’obra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Dusfort (també anomenat Durfort) és una entitat de població i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.
Església de Santa Maria, d’origen romànic, està situada sobre el turó que domina el poble.
En un costat de la Plaça de l’església, a prop del Castell, hi ha la Font.
L’estructura es de pedra natural, amb aixeta polsador i una pica rodona. Darrera hi ha un petit seient amb vistes a les terres de la zona.
Dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur.
L’abastiment d’aigua ha estat un handicap molt important pels habitants d’aquest nucli fins a èpoques ben recents, ja que la gent gran encara recorda com havien d’anar amb carro, fins al Molí de la Roda a buscar l’aigua amb botes de fusta. A l’entrada del poble hi ha una gran bassa per a ús comunal, ja que la instal·lació del subministrament d’aigua no es va fer fins l’any 1981. Quan es va construir el pou d’abastiment actual d’aigua amb mètodes moderns, es va haver de baixar fins als 150 metres de profunditat.
A la plaça hi ha una font de recent construcció i un pou, adossat a l’antiga rectoria que us presentaré demà.
Recull de dades: Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Conill és un agregat del municipi de Pujalt, en el carrer de l’Alzina, és com el carrer principal que va a l’església, abans hi trobem la Font.
Aquesta esta adossada a la paret d’una casa, sobresurt un muret on esta al seu centre una aixeta, l’aigua cau a una pica molt plana amb un desguàs. En cada costat hi ha un seient.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font està en la part més alta del nucli de Mirambell, adossada en la paret de sota del Castell i front l’església.
És una font molt senzilla, de la paret surt una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular de pedra.
Al seu costat hi ha un seient, la paret esta plena d’heura que ajuda a no veure la paret.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Montclar és un municipi de la comarca del Berguedà. Amb 22,08 km², és envoltat pels termes de l’Espunyola al nord, Avià al nord-est, Casserres a l’est, Viver i Serrateix al sud i Montmajor al sud-oest. El municipi de Montclar té l’enclavament de Sant Quintí de Montclar. El poble, que és dalt d’una serra, s’estructura a l’entorn d’una plaça, en un extrem de la qual hi ha l’església parroquial i, al davant, la casa senyorial coneguda com el castell.
Al costat de l’església, hi ha un jardí molt cuidat, on esta l’antiga Font del poble, amb bancs al costat.
Es una construcció quadrada com si fora una caseta.
A un costat de la paret frontal, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una gran pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 