La Plaça de Pau Casals esta front de la Plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles. La plaça es petita i disposa de bancs i arbres.
Destaca el monument a la Sardana. S’inaugurà el setembre de 1975, amb la presència del Governador civil de Barcelona, Martin Villa i les autoritats locals. Plafó format per tres parts, on es representa en relleu una ballada de sardanes. A sota els balladors hi ha, a l’esquerra, la paraula “ANY”; al centre, l’escut del municipi; i a la dreta “1975”. Es troba situat en un angle de la plaça de Pau Casals en un mur de paredat i envoltat d’heures i vegetació. No figura el nom de l’autor.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Placeta de Lluis Companys esta situada en el carrer de Josep Maria Llobet, s/n dels Prats de Rei. Es un petit espai sense asfaltar amb poca vegetació, en punt perifèric al nord-oest de la vila.
Historia:
Es tracta d’un monument molt recent, d’iniciativa municipal, inaugurat el 15 d’octubre de 2015 per tal de commemorar el 75è aniversari de la mort de Lluís Companys i Jover, 123é president de la Generalitat de Catalunya, sotmès a judici militar i afusellat el 15 d’octubre de 1940 un cop ja acabada la Guerra Civil Espanyola.
Es tracta d’un petit monument commemoratiu, fet amb un sol bloc de pedra de sauló local de vetes verdoses i vermelles. Mesura 1’5 m d’alçada, està tallat amb forma rectangular i mostra l’extrem superior lleugerament irregular. L’acompanya una petita placa metàl·lica quadrangular situada a la part frontal superior del monòlit que conté inscrits els detalls descriptius del motiu del monument i la data de la seva inauguració.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC:Jordina Sales Carbonell
La Font i Monument a Josep Obradors esta situada en el nucli urbà d’Oló, concretament en la Plaça de Sant Antoni M. Claret de Santa Maria d’Oló.
Historia:
A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d’abastament d’aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l’Ajuntament sinó d’un particular.
Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d’haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l’aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles.
La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l’aigua havia d’arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba.
Era l’any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l’aigua corrent a les cases aquell mateix any.
En el llibre “Oló, un poble, una història” es diu per error que l’any que arribà l’aigua va ser el 1913.
Com que l’aigua d’aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant.
El 1932 Obradors va deixar el negoci de l’aigua i se’l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró.
Posteriorment el servei d’aigües ha passat per diferents propietaris. Josep Obradors es traslladà a Manresa, on va regentar la Fonda Espanya, al carrer Guimerà. Quan ja era gran ell mateix va propiciar que se li aixequés un monument a Oló, aprofitant una visita de l’alcalde a la fonda.
El mateix Obradors va pagar el cost del monument, que fou construït el 1955, i pocs anys després va morir.
La primera ubicació on ara hi ha el campanar de l’església aproximadament.
Però poc després van començar les obres per construir l’església i el monument es traslladà més al centre de la plaça.
Finalment, el 1998 es va re-urbanitzar la plaça per fer-hi l’actual zona enjardinada, el carrer es va eixamplar i el monument fou desplaçat uns metres per deixar-lo en l’emplaçament actual. Llavors s’hi col·locà l’actual placa, en català, ja que la primera era en castellà.
Font monumental dedicada a la memòria de Josep Obradors, que fou el promotor del servei d’aigua corrent al poble d’Oló. Es troba emplaçada a la plaça de Sant Antoni M. Claret, i consisteix en una estructura de pedra de planta més o menys rectangular que està coronada amb una farola metàl·lica de dos braços.
El monument és simètric, i en les seves dues cares principals hi ha un brollador d’aigua, una pica i una placa de marbre amb la següent inscripció:
“En recordança d’en Josep Obradors i Pascual, el Paperines, per la gran tasca de la portada de l’aigua al poble l’any 1912. Santa Maria d’Oló, 1955-1998.”
Sobre la placa hi ha en relleu una rosa, que és l’emblema de la població.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Observacions: Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquesta Font està tot entrant a Els Hostalets, a prop de la cruïlla de la carretera d’Olot a Vic i la d’Hostalets, sota el monument a la Família Pagesa i el monument a Francesc de Verntallat, us passo l’enllaç per conèixer aquests monuments :
La paret de la Font és un mur de pedra, disposa d’un banc també de pedra. L’aigua de xarxa pública surt al premé una aixeta polsador, que cau a una reixa a ran del terra on desguassa.
La Plaça de Pau Casals, esta situada entre les avingudes de la Llibertat, de Badalona i de Burgos, i el carrer de Joan Brossa, enfront de la plaça Major i l’edifici de l’Ajuntament.Aquest espai porta el nom del violoncel·lista Pau Casals, es va inaugurar l’any 2003; fent així front de l’Ajuntament un gran parc verd i agradable.La seva principal característica, es una gran ondulació del terreny on passejar, jugar, poder trepitjar i estirar-se a la gespa…Des d’aleshores, ha esdevingut un espai central dels actes festius de la ciutat.Disposa de diverses espècies d’arbres, com el pi pinyer, l’om, la gleditsia, el Liriodendron, l’auró o el lledoner, entre d’altres,Aquests arbres permeten disposar d’ombra a l’estiu i gaudir del cromatisme de colors estacional.La plaça acull el monument Gegant, obra de Ramon Aumedes, un gran cilindre que bascula i gira com si fossin les faldilles d’un gegant.A la banda de l’av. Burgos, hi trobem l’escultura a Pau Casals, de l’escultor Ricard Mira.Sota d’aquesta gran Plaça, disposa d’un gran aparcament soterrat amb 181 places disponibles diàriament, per a comoditat sobre tot per la gent que va a treballar al centre urbà de Mollet i/o fer gestions a l’Ajuntament.
Eren un dies que el vent era molt present en diverses comarques de Catalunya, però la nit del 9 de desembre de 2014, va ser un vent huracanat , un vent de mes de 120 km/h en alguns municipis, especialment a Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa.A Castellar del Vallès es calcula que el temporal de vent va suposar la caiguda de 150.000 arbres al terme municipal.Molts d’aquests arbres, desprès de mes de 5 anys d’aquell episodi, encara estan en el mateix lloc, sense que se’ls hagin tret.En canvi en Sabadell, s’ha retirat i talat arbres que oferien encara rics de caure en propers temporals.Us passo informació dels danys del temporal de vent :
A can Sampere on hi ha l’ermita de Sant Pere de Ullastre, del municipi de Castellar del Vallès, el Sr. Josep Llinares, l’artista-escultor de fusta, va voler fer un petit monument als milers d’arbres caiguts per aquell temporal de vent.El podem veure en la paret de la casa, al costat mateix de l’entrada principal de la masia.Nota : Les imatges que us ofereixo son de Sabadell i Castellar del Vallès.
El conjunt de la Vila Vella de Tossa de Mar, va ser declarat monument històric artístic nacional l’any 1931.Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular, actualment no existeix, ja que el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l’actual far.L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora de la muralla pel barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral.Un “monument “a destacar en la Vila Vella es l’antic Pou.Una vegada entrem a la muralla per la plaça del Pintor J. Vilallonga, pujarem pel carrer de Ignacio Melé, uns metres mes amunt a la nostra esquerra, on fa una mica de plaça i en front d’un destacat Restaurant, aquest Pou.Esta molt ven restaurat i conservat.S’havia utilitzat per abastir-se d’aigua per part de la gent que vivia dins de la Vila Vella de Tossa de Mar.
Recull de dades : Oficina de Turisme i Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia
Adaptació del Text, Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé
El Homenatge permanent a Picasso, és una obra d’Antoni Tàpies que es troba al Passeig de Picasso al costat del Parc de la Ciutadella de Barcelona.L’obra es troba coberta per un cub de vidrede 4m per cada costat, vorejat per un petit estany d’onze metres quadrats.Per les quatre parets del vidre cau l’aigua i sembla surar dins un estany.
Imatge d’arxiu
El 1981 l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Antoni Tàpies que portes ha terme un monument per homenatjar a Pablo Picasso.L’artista va decidir crear una obra fent un assemblatge de mobles d’estil modernista, més concretament fent servir un moble que tenia diverses funcionalitats, un sofà, un mirall i un armari, tot per evocar el període en què Picasso va viure a Barcelona.El moble està travessat per unes bigues de ferro blanques que recorden la Barcelona industrial de principis de segle XX i escrits d’en Picasso.Va ser restaurat el 2006. Actualment no s’aporta aigua al monument ni a les canals i sortidors de les rodalies.
Recull de dades, Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia
fonts naturals, aigua, muntanya i més 