Lloc de convivencia de l’Escola de Can Mates de Sant Cugat del Vallès

Can Mates es una masia ara deshabitada dins del Parc del mateix nom.

Al seu costat hi ha l’Escola Turó de Can Mates, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

A certa distancia hi ha un espai ballat per fer convivència destinat a l’alumnat,

Per tant, no es accessible a la gent que passi per aquest lloc del parc.

hi ha jocs infantils de fusta i bancs a les rodalies.

Així, com taules i bancs per menjar o fer algun treball a l’aire lliure.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font del Parc dels Gronxadors de Vilada

La Font del Parc esta en l’interior del parc dels Gronxadors.

Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970.

Es tracta d’una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s’enlaira gairebé 3 metres.

Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d’una pica a la base, que és de pedra tosca picada.

Només raja l’aixeta polsador de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Camí Verd a Puig-reig

La Ruta de les colònies tèxtils es tot seguin el traçat de l’antic tren que forma el Camí Verd.

En el carrer de l’estació en les primeres cases de Puig-reig venint de Manresa, hi ha un petit parc o espai verd que te varis element a destacar.

Hi ha una font d’aigua de xarxa, feta d’obra amb rocs lligats,

L’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una pica a casi nivell del terra.

Al seu costat hi ha una Barraca de pedra seca,

amb un cep que esta on hi ha la porta de fusta de l’entrada.

També un Pou, ara tapat per seguretat,

Al seu costat hi ha uns bancs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc dels rentadors de Mediona

El Parc dels rentadors esta en l’extrem del nucli antic de Sant Joan de Conilles, a tocar de la riera de Mediona.

Mes concretament, al punt on conflueixen la Rasa del Marques i la riera de Mediona.

Recentment s’han anat arranjant i equipant per al seu ús com a zones de lleure.

El Parc dels rentadors es una zona lúdica a tocar de la riera on s’han habilitat i recuperat diferents elements i espais,

entre ells destaquen els antics rentadors, la font o també el monument dels donants de sang inaugurat el 2017.

La zona, força frondosa és també un espai de picnic i descans, de fet hi ha alguna taula i bancs així com una font de xarxa pública.

Forma part dels itineraris del camí del riu, on es gaudeix de diferents espais fluvials i de la diversitat ambiental de la zona.

Destacant principalment dos element naturals, els grans i destacats plàtans i

La Fauna que habita per les rodalies del parc i riera.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Banc de l’Agermanament d’Olesa de Montserrat

Aquest Banc va ser regalat pel Comitè d’Agermanament de Weingarten (Baden d’Alemanya) a Olesa de Montserrat.

En motiu del 40é. aniversari de l’agermanament que uneix les dues poblacions fraternalment. 

“Que la nostre unió sigui una petita contribució per l’alçament d’aquesta Europa unida.”

Estret del document d’agermanament, 21 d’abril de 1984.

El Banc va ser instal·lat i inaugurat en Olesa de Montserrat, 22 de juny de 2024.

Des del Banc hi ha unes vistes destacables d’Oliveres dels rodals d’Olesa de Montserrat.

Esta situat a prop d’un petit parc del carrer Priorat d’Olesa de Montserrat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Parc de Mas Gener de Sant Cugat del Vallès

El Parc del Mas Gener esta situat  al carrer de Gabriel Ferrater a prop del poliesportiu al barri de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.

Front de la zona de jocs infantils hi ha una font.

És una font molt habitual en parcs i zona urbana d’arreu.

D’una cara hi ha actualment una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rodona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina del Parc de Freixenet

Des de la carretera LV-1003, agafarem el carrer que puja a la part alta del poble de Freixenet i que portaria a  l’església de Santa María de Freixenet.

Poc abans d’arribar a les primeres cases del poble, cal agafar el carrer de mes a l’esquerra, a pocs metres girar novament a l’esquerra per un camí que fa una certa baixada, i passar per la Font de la Dona, ja descrita a primer d’aquest any.

Arribem a una gran explanada, que es com una zona esportiva, on en un angle hi ha l’Alzina que destaca en aquesta zona.

Amb tronc gruixut i molt inclinat.

Te una capçada irregular però abundant en branques i fulles.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany del Parc municipal d’Olesa de Montserrat

Jardí que originàriament formava part de l’Hotel Gori (actual Ajuntament) i que ara és un parc públic, situat en ple centre de la vila. Destaca per la gran diversitat d’arbres i espècies vegetals en general. A l’entrada pel nord hi trobem una avinguda de plàtans, situats davant dels antics xalets de l’Hotel. En aquest sector hi ha una pèrgola recoberta de glicines i, al centre, junt al monument a l’agermanament amb Weingarten, una olivera.

A ponent de l’edifici de l’Ajuntament, el monument als germans Casals està envoltat per un esquadró de 25 plàtans. Més al fons hi trobem un magnífic pitòspor: un exemplar excepcional amb set troncs molt alts, tenint en compte que es tracta d’una planta arbustiva. El sector de llevant té com a element destacat un pi pinyer de dimensions gegantines, que fa 248 centímetres de volta de canó (perímetre mesurat a l’altura del pit).

Al seu entorn hi ha una zona plantada amb oliveres i altres espècies. El sector de ponent s’estructura al voltant d’una placeta central amb un escenari. Hi trobem una gran diversitat d’espècies, les quals es troben descrites minuciosament en el llibre d’Àngel M. Hernández (1997: 120-136).

Més cap a ponent, el parc ha estat ampliat recentment de manera que ara abasta una àmplia esplanada situada a un nivell més baix, distribuïda al voltant d’un gran estany amb un sortidor, tot envoltat per desmais i altres espècies.

Us passo més dades sobre l’estany:

Un Llac i Parc que cal visitar

Recull de dades: Diba

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Municipal de Santa Perpètua de Mogoda

El Parc Municipal esta en l’Avinguda Santiga, 2 de Santa Perpètua de Mogoda.

Historia:

  • A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal.
  • L’abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s’aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar “la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria”.
  • També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l’alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d’un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d’un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l’extrem del parc.
  • En total l’obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s’aplicà considerablement retallat.
  • Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l’aplanament dels terrenys l’any 1946.
  • Malgrat estar en obres i expropiat, l’Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que “con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos”.
  • Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que “por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y que su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios”. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres..
  • Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard.

El Parc Municipal es troba situat a l’Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes.

Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi.

És una bonica i espessa pineda molt definida.

Presenta vàries escultures repartides per aquest espai.

És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font,

una font ornamental que no raja sempre

i jocs per a la mainada.

El parc té una superfície de 10.137 m2.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de Torrents i Lladó de Badalona

El Parc de Torrents i Lladó és una zona verda del barri de Bufalà de Badalona, dedicada al pintor Joaquim Torrents i Lladó.

Delimitat per l’avinguda de Martí Pujol i els carrers de Guerau de Liost i John Lennon, és de petites dimensions, amb tan sols 0,81 Ha, i és accessible per tot el perímetre. 

Disposa d’espais lliures destinats al descans i a la integració dels residents de la zona. Hi ha parcel·les enjardinades amb gespa i un arbrat ja consolidat format per pinsroures, arbrat de flor, palmeres i arbustiva diversa. També hi ha una àrea de jocs infantils i una altra per a gossos.

Historia:

  • Inaugurat el 1999, ocupa els terrenys de l’antiga Torre Calitxa, originalment una residència d’estiueig de la família Gusi, propietaris de la fàbrica veïna de Can Gusi, actualment ocupada per l’Asil Roca i Pi.
  • Posteriorment, la torre passà a mans de la família Trias: els germans Antoni i Joaquim Trias i Pujol i Ramon Trias i Fargas.
  • Durant la Guerra Civil espanyola, aquests marxaren a l’exili, i després del conflicte s’hi instal·laren els frares Agustins recol·lectes, que la van reformar i hi construïren una capella dedicada a Santa Rita.
  • Finalment, la casa i la capella foren enderrocades a la dècada del 1970, romanent-ne només alguns arbres.

L’any 2005 fou reconegut com una de les 142 zones verdes catalanes més sostenibles, conjuntament amb el parc de Nova Lloreda, entre els que presentaren a la jornada tècnica de parcs i jardins celebrada a Badalona.

Aquest parc es un dels espais considerats com a Refugis climàtics, durant els períodes de calor.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero