La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.
Historia:
La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.
Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.
Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals
La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.
Historia:
Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.
Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.
La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.
Viquipèdia – Principis del segle XX
Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.
La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.
Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.
En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.
Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.
L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.
Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.
A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.
Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.
La Font Nova esta al costat del camí del Solervicens, uns 150 m a la sortida del polígon industrial de Navarcles.
Historia:
El 1897 l’Ajuntament es plantejava l’abastament d’aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts.
Un estudi del mestre d’obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada.
L’any 1897 s’hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l’any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou.
Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l’Ajuntament.
El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts.
Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble.
I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent.
La Font Nova es nodreix de l’aigua dels pous que hi ha en aquest sector.
La font actual data dels anys seixanta i l’aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada.
Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina.
La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta.
Dues aixetes fan rajar l’aigua cap a una pica amb dos bancs laterals.
A l’entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l’aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s’aprofita per abastar els dipòsits de la població.
Observacions:
A l’entorn s’hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.
Un senyal de les “Valls del Montcau” indica que forma part de la Ruta de les Fonts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
La Font d’en Pere Cases a la zona central-oest del municipi. A pocs metres al peu de la carretera que porta d’Olvan a Cal Rosal, al peu de la pista d’accés a la zona de la Palanqueta.
Un cartell ens indica el camí a seguir.
Font situada en un marge del peu del camí de la Palanqueta, compta amb una estructura obrada que reforça el pendent del terreny.
Concretament hi ha un frontal rectangular delimitat per carreus de pedra tallada i la part central, obrada en maó massís,
al mig de la qual hi ha el brollador d’aigua i el tub del sobreeixidor que aboquen l’aigua a un clot o pica situada a la base de l’estructura.
A banda i banda un banc amb respatller construït amb lloses de pedra.
Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
fonts naturals, aigua, muntanya i més 