Avui visitem : La Font de la Petxina de la Pobla de Claramunt

La Font de la Petxina esta en l’Avinguda Catalunya, n. 23 al nucli històric de la Pobla de Claramunt.

Historia:

  • Es tracta d’una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d’anterior que s’havia construït cent anys abans, l’any 1905, en el mateix lloc (llavors l’Era del Comú, al peu de a carretera d’Igualada).
  • Era coneguda com a ‘font del Negre’ en al·lusió a un sobrenom de l’alcalde que la va manar construir.
  • També coneguda com “Font de la Plaça”.
  • La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d’unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt.

A l’avinguda principal del poble i en ple nucli històric s’emplaça aquesta font, l’última estructura construïda de la qual, feta l’any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l’artista local Josep Murray.

L’estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s’hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d’acer inoxidable, sense cap particularitat artística.

Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l’estructura recorda que aquesta font és una reproducció d’una d’anterior construïda l’any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d’aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Camps de Fonollosa

La Font del veïnat de Camps del Municipi de Fonollosa esta situat en un costat de la plaça de l’església.

L’estructura es un bloc de pedra amb un considerable gruixut.

Del centre hi ha una aixeta polsador moderna.

L’aigua cau a una pica rectangular, amb dos plataformes es cada costat, semblant a un “ seient real” … A cada costat un seient allargat d’obra.

Un cartell sobre l’aixeta hi ha l’escut Camps – juny 1982. I en la part mes alta plantes amb flors.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de Castellar d’Aguilar de Segarra

La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.

Historia:

  • La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.

Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.

Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Boixà de Calders

La Font del Boixà o Boixar es millor arribar-hi pel camí que surt de Navarcles en direcció a la masia l’Angle de Calders.

Abans d’arribar a la masia, cal agafar un camí de l’esquerra indicat per un cartell,

Que desprès passa a ser un corriol que ens portarà a la font. (també indicat per un cartell)

La Font esta en una paret de pedra obrada, per on hi ha un tub metàl·lic,

l’aigua cau sobre una pica de pedra, amb cada costat una petita llosa que fan de seients.

Es troba en un indret humit, fresc i envoltat de boixos, des d’aquí un corriol porta cap a la font de l’Angle que ja us vaig descriure.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font Dipòsit de Sant Pau de Manresa

El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front  el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.

En un lateral d’aquest dipòsit hi ha una petita plaça amb bancs,

on en un costat trobem una font adossada a una petita estructura o magatzem.

La font te una aixeta polsador situada a una paret enrajolada de blanc, l’aigua cau a una pica semicircular.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós

La Font de Santa Maria, arran de la carretera C-1412a, 200 m al NO del Priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós.

També coneguda com a Font del Priorat o Font de la Rectoria.

Font excavada en el terreny, a la qual s’axedeix mitjançant una escala de pedra.

Un cop al replà inferior, hi ha una obertura (tancada amb una porta de ferro) que s’endinsa al talús de contenció fet amb pedra.

A l’interior, una sala rectangular coberta amb volta de canó, hi ha el brocal pel qual brolla l’aigua.

Però un canaló porta l’aigua fins l’exterior, on per un tub hi cau a una pica quadrada.

Sobre aquesta cambra, a peu pla de l’exterior, hi ha habilitats unes taules i bancs que fan de berenador.

En la paret, hi ha un cartell amb el nom de la font, però molt deteriorat.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultura i Ajuntament de Castellfollit de Riubregós.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez López

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Historia:

  • Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
  • Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
  • Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.

Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.

La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.

Viquipèdia – Principis del segle XX

Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.

La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.

Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.

En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.

Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.

L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.

Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.

A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.

Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.

La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de darrera de l’església de Torà

Com a continuació a l’article d’ahir, hi ha una segona font darrera de l’edifici de  l‘església de Sant Gil de Torà.

Situada en una plaça enjardinada i seients d’obra.

Es una font molt senzilla d’aigua de xarxa pública.

Adossada a un angle de la paret de l’edifici.

Disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una pica gran rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de la plaça de l’església de Torà

Al visitar l‘església de Sant Gil de Torà, vàrem veure una font situada en la plaça de l’església,

concretament adossada a la paret del mateix edifici.

Es molt senzilla d’estructura, podem veure una aixeta polsador,

i que l’aigua cau a una pica rectangular, que esta sobre d’un pilar d’obra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font Nova de Navarcles

La Font Nova esta al costat del camí del Solervicens, uns 150 m a la sortida del polígon industrial de Navarcles.

Historia:

  • El 1897 l’Ajuntament es plantejava l’abastament d’aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts.
  • Un estudi del mestre d’obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada.
  • L’any 1897 s’hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l’any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou.
  • Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l’Ajuntament.
  • El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts.
  • Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble.
  • I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent.
  • La Font Nova es nodreix de l’aigua dels pous que hi ha en aquest sector.
  • La font actual data dels anys seixanta i l’aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada.

Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina.

La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta.

Dues aixetes fan rajar l’aigua cap a una pica amb dos bancs laterals.

A l’entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l’aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s’aprofita per abastar els dipòsits de la població.

Observacions:

A l’entorn s’hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.

Un senyal de les “Valls del Montcau” indica que forma part de la Ruta de les Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero