L’antiga Font i Safareig de Gospí

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), situada a la vall que envolta el turó de Gospí.

Historia:

  • La font actual, anteriorment ja n’hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del S. XVIII gràcies a la família Rubí.
  • Un membre d’aquesta, va “fer les amèriques” i va tornar ric.
  • El 1772, tal com mostra la inscripció el Sr. Rubí va pagar la font i el safareig.
  • A la segona meitat del S. XVIII Catalunya s’anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per passejar i afavorir la vida social.
  • La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s’embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc.
  • Aquests elements que formen part de l’arquitectura popular s’han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los, ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.
Unes escales porten a la font

Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d’una ja existent.

La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l’obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament,

i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: “En loa per lo comu, 1772”.

La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d’animal, possiblement un lleó,

d’on raja l’aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s’hi accedeix mitjançanat unes escales,

i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu.

Del safareig en surt un canal que condueix l’aigua cap als horts

per aprofitar l’aigüa per regar.

Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l’altra s’utilitzava com abeurador

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Sequera en Parcs i Jardins en Terrassa

En parcs i Jardins de Terrassa hi han cartells explicatius perquè no es porta a terme de regar la vegetació i els arbres…

Cartes que diu: Emergència per sequera. En aquest espai el reg esta prohibit. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)

Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)

Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…

També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.

Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa gran de Palau de Sant Andreu de la Barca

Per visitar l’antiga Bassa gran de Palau de Sant Andreu de la Barca,

cal situar-se en la confluència del carrer de Montjüic amb el carrer de Montserrat,

d’allí surt el camí de Can Sunyer, que va vorejant la Riera de la Garjola.

A poca distancia a l’esquerra esta l’antiga Bassa gran de Palau.

Es una Bassa rectangular, on es recollia aigua per regar les terres de la Finca,

avui totalment abandonades…

La Bassa esta plena de vegetació, es fa difícil de veure les seves dimensions.

Si es segueix el camí arribaríeu al Centre Cívic de Can Sunyer i Valldaina i la Masia- Restaurant de Can Sunyer.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Aqüeducte de Santa Eulalia de Ronçana

L’Aqüeducte portava aigua des de la Resclosa del Comú, al torrent de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana. Obra feta bàsicament de maons amb nombroses arcades.

Passava per Mas Pons de La Vall, fins a unes basses del davant de can Cabot de la Vall.

Antigament el rec resseguia el camí passant per les masies fins can Puig.

Servia per guardar aigua en les basses, per regar i per les necessitats de cada masia.

Cal tenir clar que l’aigua que podia portar era molt abundant, ja que plovia molt més freqüent en aquella època que es va construir.

Text: Pere Ciurans i Ramon Solé

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Finestra oberta de Cànoves i Samalús – El temps passa…

Algunes vegades us he fet la comparació del temps com a passat en un arbre, en una font, en un paisatge; però avui ho veurem com passa el temps durant un any per una casa-granja i el paisatge natural de les rodalies, bosc, arbres i camp en 10 imatges :

  • Primera hora del matí
  • Posta de sol
  • Hivern
  • Primavera
  • Temps de plantar
  • Temps per conrear el camps i regar
  • Estiu
  • Temps de Segar
  • Temps de recollir
  • Inici de la Tardor

Es la roda del temps, un any darrera d’un següent…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges dins d’una mateixa finca de Cànoves i Samalús