Les excavacions arqueològiques que s’han dut ha terme a l’espai de l’hort petit han permès recuperar la traça i les restes dels antics camins ui del sistema de reg antic.
Partint d’aquests testimonis s’han pogut recuperar i restaurar el sistema hidràulic de reg tal com era que l’espai es cultivava.
L’aigua que rega l’Horta Petita és freàtica.
Proba d’una mina subterrània que ha abastit el monestir des de la seva fundació al segle XIV.
L’Hort disposa d’un sistema de reg que té el nucli a la Bassa, on va a parar un dels ramals que recullen les aigües freàtiques i fibles,
i es reparteix pels carrers de terra que el pagès hi ha de construir i mantenir.
Quan cal regar, s’han d’obrir i tancar les comportes de ferro i controlar els taps del canals.
D’aquesta manera es pot regular el cabal d’aigua que entra a l’espai cultivat.
Actualment, continua sent així, sempre la bassa esta plena d’aigua per les necessitats de reg.
La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), situada a la vall que envolta el turó de Gospí.
Historia:
La font actual, anteriorment ja n’hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del S. XVIII gràcies a la família Rubí.
Un membre d’aquesta, va “fer les amèriques” i va tornar ric.
El 1772, tal com mostra la inscripció el Sr. Rubí va pagar la font i el safareig.
A la segona meitat del S. XVIII Catalunya s’anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per passejar i afavorir la vida social.
La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s’embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc.
Aquests elements que formen part de l’arquitectura popular s’han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los, ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.
Unes escales porten a la font
Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d’una ja existent.
La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l’obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament,
i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: “En loa per lo comu, 1772”.
La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d’animal, possiblement un lleó,
d’on raja l’aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s’hi accedeix mitjançanat unes escales,
i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu.
Del safareig en surt un canal que condueix l’aigua cap als horts
per aprofitar l’aigüa per regar.
Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l’altra s’utilitzava com abeurador
Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)
Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…
També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.
Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.
L’Aqüeducte portava aigua des de la Resclosa del Comú, al torrent de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana. Obra feta bàsicament de maons amb nombroses arcades.
Passava per Mas Pons de La Vall, fins a unes basses del davant de can Cabot de la Vall.
Antigament el rec resseguia el camí passant per les masies fins can Puig.
Servia per guardar aigua en les basses, per regar i per les necessitats de cada masia.
Cal tenir clar que l’aigua que podia portar era molt abundant, ja que plovia molt més freqüent en aquella època que es va construir.
Algunes vegades us he fet la comparació del temps com a passat en un arbre, en una font, en un paisatge; però avui ho veurem com passa el temps durant un any per una casa-granja i el paisatge natural de les rodalies, bosc, arbres i camp en 10 imatges :
Primera hora del matí
Posta de sol
Hivern
Primavera
Temps de plantar
Temps per conrear el camps i regar
Estiu
Temps de Segar
Temps de recollir
Inici de la Tardor
Es la roda del temps, un any darrera d’un següent…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Imatges dins d’una mateixa finca de Cànoves i Samalús
fonts naturals, aigua, muntanya i més 