Avui visitem: La Font de Sant Domí

Sant Domí és una antiga parròquia i llogaret situat a poc més d’un quilòmetre de Sant Guim de Freixenet (Segarra), en direcció a Estaràs.

Al costat del carrer Rodada, esta aquesta Font adossada a una finca, te una aixeta polsador, amb una pica rectangular. Amb un seient molt allargat al seu costat.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Camps de Fonollosa

La Font del veïnat de Camps del Municipi de Fonollosa esta situat en un costat de la plaça de l’església.

L’estructura es un bloc de pedra amb un considerable gruixut.

Del centre hi ha una aixeta polsador moderna.

L’aigua cau a una pica rectangular, amb dos plataformes es cada costat, semblant a un “ seient real” … A cada costat un seient allargat d’obra.

Un cartell sobre l’aixeta hi ha l’escut Camps – juny 1982. I en la part mes alta plantes amb flors.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de Dusfort de Calonge de Segarra

Dusfort (també anomenat Durfort) és una entitat de població i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.

Església de Santa Maria, d’origen romànic, està situada sobre el turó que domina el poble.

En un costat de la Plaça de l’església, a prop del Castell, hi ha la Font.

L’estructura es de pedra natural, amb aixeta polsador i una pica rodona. Darrera hi ha un petit seient amb vistes a les terres de la zona.

Dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de l’agregat de Conill de Pujalt

Conill és un agregat del municipi de Pujalt, en el carrer de l’Alzina, és com el carrer principal que va a l’església, abans hi trobem la Font.

Aquesta esta adossada a la paret d’una casa, sobresurt un muret on esta al seu centre una aixeta, l’aigua cau a una pica molt plana amb un desguàs. En cada costat hi ha un seient.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Les dues Alzines en Conill de Pujalt

Conill és una entitat de població situada al municipi de Pujalt, a la comarca de l’Anoia. El poble de Conill està travessat per la carretera vella de Calaf a Cervera. Ocupa l’extrem d’una petita serra, mirant cap a les valls de Calonge, i el serrat de Durfort o Dusfort, ara de Calonge, on hi ha l’església sufragània de Santa Maria de Durfort, que abans depenia de Conill.

Les dues Alzines de Conill estan a l’inici del carrer de l’Alzina en una illeta a la dreta.

De fet són dues Alzines germanes de soca.

Està protegida per dos murets en cada costat.

En la illeta també hi ha una seient doble de fusta i una paperera.

Les Alzines presentant un gruix dels troncs destacats.

Des de lluny podem contemplar com si fos una capsada única i molt gran.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Mirambell de Calonge de Segarra

La Font està en la part més alta del nucli de Mirambell, adossada en la paret de sota del Castell i front l’església.

És una font molt senzilla, de la paret surt una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular de pedra.  

Al seu costat hi ha un seient, la paret esta plena d’heura que ajuda a no veure la paret.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Biblioteca entre pins de Castellgalí

Des de fa uns anys s’ha posat de moda en col·locar en llocs freqüentats per la gent, jardins o parcs, petites biblioteques amb llibres usats per que es puguin llegir i retornar-los al mateix lloc.

Un d’ells esta en l’Av. de Roma de Castellgalí, on entre dos pins hi ha un seient i una caseta de fusta que disposa de libres. Un marc ideal per estar fent una bona lectura…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de casa Nova de Dalt de Les Masies de Voltregà

Per anar a la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.

En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.

Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens,

fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.

Destaca l’alzina caiguda sobre la bassa casi rodona, l’arbre es manté viu.

La Bassa sempre disposa d’aigua,

Al seu costat hi ha pròpiament la Font, ara seca.

Es com una cisterna que te un tap amb una petita cadena per assegurar l’aigua.

Disposa de dos desguassos en la seva part superior.

Mes a l’esquerra hi ha una caseta és de fet una Font de Bassal, al fons és on brolla l’aigua.

Quan està ple sobreïx i desaigua a la bassa.

La tercera font, està a un costat de la mateixa bassa, que ha vegades queda inunda de d’aigua i per tant no es pot accedir-hi.

La Font disposa d’una taula rectangular amb un banc fet de fustes.

Al costat de la Caseta-Font, també hi ha una pedra que pot fer les funcions de seient, que ens recorda a una vella pica petita.

Un cartell, ens recorda el nom de la font o les fonts, i diu: Restaurada en 2011, pels que estimen la natura. Cirera – Rabionet.

Actualment, també esta en restauració…

Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.

Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Albert Bosch

Jardí del pont de Castellví de Rosanes

Per anar al Jardí del Pont, el camí més rapit es des del Barri del Palau de Sant Andreu de la Barca, seguir l’Avinguda de la Constitució i anar al carrer de l’Acer, i seguir fins l’antiga masia de can Sunyer, ara és un destacat restaurant,

Des d’aquest punt, seguiu el carrer del Montseny fins que a l’esquerra veureu una zona esportiva, on està el Jardí del Pont.

Esteu dins del Municipi de Castellví de Rosanes, aquest espai natural es un Jardí- Bosc.

Amb una diversitat d’arbres, com alzines, 3 destacats Plataners, un Pi molt alt,

i altres arbres molt més petits de diverses especies.

Disposa de unes taules amb seient de fusta per fer un àpat.

Una taula de pin pon.

Així mateix, amb una pista per poder fer  competició de pilota..

Es un espai tranquil i amb lloc al sol o a l’ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font Gran de Santa Eulalia de Riuprimer

Per anar a La Font Gran, cal arribar-hi per un camí que surt en el  quilòmetre 7,5 de la carretera BV-4316 des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló.

Per arribar s’ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d’un camp.

S’ha de creuar el riu i a la dreta ja s’aprecia la construcció de captació d’aigua.

Historia:

  • Sembla que s’ha de considerar que la Font Gran tindria una construcció vinculada des de 1684.
  • La Font Gran, la Font d’en Janot, molt propera, i la Font dels Avellaners –avui desapareguda–, han proporcionat l’aigua al poble.
  • De fet el 21-10-1933 l’ajuntament acorda de fer un estudi sobre la portada d’aigües al poble des de la Font Gran.
  • A partir de 1934 es porta l’aigua d’aquest aqüífer fins al poble, on arribava pel propi desnivell, sense necessitat de motor, i s’emmagatzemava en un dipòsit que hi havia on ara es troba la fàbrica de Can Llaudet, on també hi havia el safareig.
  • En el moment de construcció de la fàbrica, 1957-1958, és quan es va posar una bomba per a fer arribar l’aigua a un nou dipòsit situat a prop de la casa del Puig de Ventallola, i des d’aquest punt al poble.
  • Encara avui, el dia de la tornaboda de la Festa Major es va a la Font Gran per dinar-hi i ballar sardanes. A mes, les fonts han estat també, i ho són encara, molt importats per la fauna salvatge i per la ramaderia de la contrada.

La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia.

Per arribar on hi hauria la font, cal pujar un tram d’escala i

trobarem una taula i seient de pedra, si aixeca al seu costat una caseta en que s’indica que es tracta d’un punt de captació d’aigua de consum humà,

a sota dues dates, 1934 moment en que es comença a captar l’aigua i

una altra pedra, 1684, probablement provinent de l’antiga font.

El lloc és molt fresc i tranquil.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador