El Balneari de la Font Picant està en la carretera GI-542, km 20,4 en Sant Hilari Sacalm.
Per poder visitar-ho i recorre la ruta de les 3 Fonts, cal que en la porta d’accés truqueu un timbre, us vindran els masovers i guardes de la finca, i preguntaran si voleu fer la visita a les fonts o també, a l’interior del Balneari.
Us faran pagar un import simbòlic,
m’entres mireu la placa que hi ha a la paret de l’edifici de la masoveria i que fa referencia a les aigües mineromedicinals.
Darrera d’aquesta casa hi ha uns esglaons que us portaran al recorregut de les Fonts.
La Casa dels masovers o porteria, consta de planta baixa i pis, on estan les dependències d’habitatge.
Entre aquesta caseta i l’edifici del Balneari hi ha un ampli aparcament,
Us cal sortir des de Ribes de Freser per la carretera GIV -4714 direcció al petit poble de Campelles, i necessitareu desviar-vos per la GIV-4714, una vegada al poc de passar per la Casa de Terrata, seguiu a l’esquerra per una pista fins La Baell.
A sota de la casa hi ha la Font, l’abeurador a la dreta i a l’esquerra el safareig.
Actualment, esta tot sec. L’aigua és per les necessitats de la finca i la casa.
Aquest Hotel d’insectes està situat dins de la Plaça de la Bicicleta, o rotonda del Passeig del 22 de Juliol amb Carretera de Rellinars de Terrassa.
Es de construcció iguala a altres que us he presentat, amb diferents compartiments segons l’insecte que la pugui habitar. Al seu costat i al terra, te varis troncs d’un arbre sec i mort de fa poc, que els insectes també poden fer servir d’habitat.
Crear una xarxa d’espais verds que millorin la biodiversitat urbana. Amb aquest objectiu Terrassa instal·la hotels d’insectes repartits per la ciutat. Amb aquesta actuació es consolida el projecte de creació d’una xarxa d’espais verds que permetin afavorir la proliferació d’insectes que són beneficiosos per al medi ambient.
Aquests hotels han estat fets per la Gestió de l’Espai Públic municipal amb materials reciclats i recuperats. Aquest projecte forma part de la Revolució Verda que treballa per una ciutat més sostenible i mediambientalment equilibrada.
Recull de dades: Ajuntament de Terrassa i Terrassadigital
El 2018 es va crear darrera del Parc del Centre Social i Sanitari de la Floresta, un espai destinat a un jardí de plantes medicinals de diverses varietats, delimitat amb una tanca a prova d’animals i equipat amb un sistema de reg gota a gota.
És un projecte sorgit dels mateixos veïns i veïnes del barri, que els van votar en els pressupostos participatius per decidir com invertir els diners de lliure disposició del Consell de Barri, en què els veïns poden entrar i recol·lectar algunes herbes aromàtiques i medicinals.
El projecte inicial dels veïns plantejava la possibilitat de fer tallers oberts per tal d’explicar els usos i consum d’aquestes plantes.
Un cartell informa del seu us:
Cartell fotografiat en 2018
A un costat de Parc es van plantar arbres fruiters, amb la idea per l’autoconsum dels veïns de la Floresta.
Actualment, entre la Pandèmia, la sequera i restriccions d’aigua, es troba tot erm, esperem que de nou es pugui posar en marxa aquesta iniciativa del Jardí medicinal.
Recull d’informació: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Tot Sant Cugat.
El diumenge 29 de gener de 2023, es va obrir al públic el parc de Can Figueras, un nou espai verd al nucli del municipi.
El mes de juliol de 2022 van començar els treballs d’adequació d’aquesta zona, ubicada a l’avinguda Sant Joan, dins l’àmbit del parc del Bosquet, es un nou espai verd, i de lleure, pels veïns i veïnes.
L’adequació d’aquesta zona va consistir en el tancament perimetral de la finca, el condicionament dels accessos, la instal·lació de nou enllumenat i la plantació d’arbustos i plantes autòctones.
En el marc de l’actuació s’han reconstruït els diferents murs de pedra seca que hi havia a la finca, i que estaven malmesos, dotant el conjunt d’un alt valor paisatgístic.
Paral·lelament, també es van recuperar els recorreguts interns que hi havia antigament dins la finca. A banda també es van retirar tots els elements obsolets que hi havia a l’espai per tal de garantir la seguretat dels visitants.
Aquest nou parc, tot i estar ubicat en zona urbana, és un espai que s’ha de concebre com a un entorn molt més naturalitzat, amb gran presència d’arbres i d’arbustos de diferent tipologia.
El manteniment de la de zona, per tant, es realitza de forma periòdica però tenint en compte aquest tret diferencial. Alguns dels espais estan delimitats amb cordes per tal que els i les visitants no trepitgin i malmetin algunes espècies que s’hi troben.
Aquesta finca es de 10.441 m² va ser comprada per l’Ajuntament a la família de l’il·lustre pintor santfruitosenc Alfred Figueras, juntament amb la casa i part del mobiliari i obres de l’artista. En el 2022 es va redactar el projecte d’adequació d’aquest espai i s’hi han dut a terme les obres de millora.
En el mateix àmbit del parc també s’hi ha instal·lat un jardí de papallones, un dels projectes guanyadors del pressupost participatiu 2021 que ideava aquesta iniciativa per tal de potenciar el retorn d’aquests insectes al municipi i alhora per fer pedagogia de la seva importància en el medi natural.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages
L’Escultura del Gremi de Carreters esta situada en la Plaça del Cavall, propera a l’estació de Renfe de Sant Vicenç de Castellet.
Historia:
Maties Solé i Cabeza (Tàrrega 1903- ) organitzador de la festa de Sant Antoni Abat i gran aficionat al cant i al teatre, fundà junt a Jaume Piqué, el Gremi de Carreters de Sant Vicenç l’any 1924 i amb un conjunt de persones relacionades amb el món del cavall, el transport i la pagesia.
La festa es celebrava des de 1914 en honor al seu patró, Sant Antoni Abad.
En Maties era baster de l’Agència de Transports Moll que tenia 35 animals a Sant Vicenç, 15 a Súria i 5 a Manresa.
Quan l’agència es va mecanitzar, en deixar de treballar, va obrir un establiment d’articles de pell, tapisseria i confecció de matalassos, al c/ Maria Ginferrer 15.
El patró del gremi de carreters és Sant Antoni Abad, el 17 de gener, dia en que es celebren els Tres Tombs, festa que ha arrelat a diferents llocs de tot Catalunya.
A Sant Vicenç el transport a bast era el mitjà tradicional que estava molt arrelat degut al pas del camí Ral.
Abans de l’arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, el transport amb carro i animals de tir era el sistema per portar el producte als centre de venda més importants, Barcelona i Manresa, fet que va provocar que s’instal·lessin empreses dedicades al transport.
A Sant Vicenç la festa es celebra el segon diumenge de març i és organitzada per la mateixa entitat. Aquesta forma part i és membre fundador de la Federació dels Tres Tombs de Catalunya.
L’escultura consta de dos elements: un peu de pedra calcària de Sant Vicenç d’uns dos metres d’alçada que es troba sobre una base feta amb uns graons de pedra; i l’escultura d’un cavall de ferro colat. Porta dues plaques d’inscripció: La situada a més alçada: 75 aniversari del gremi de carreters i cansaladers. 1924-1982.
L’altra placa, centrada en la base de pedra i més gran porta la inscripció: Gremi de carreters i cansaladers. Monument al cavall. Fidel amic de l’home. Sant Vicenç de Castellet. 17-1-82. Foneria Solvas S.L.
El 9 de març de 2014 s’inaugurà una nova placa commemorativa amb motiu del centenari de la primera festa de Sant Antoni abat i els 90 anys del Gremi de Carreters i Cansandalers amb l’acompanyament de la unitat muntada de la guàrdia urbana de Barcelona.
La placa de marbre amb un carruatge esculpit és obra de Clemente Cañadas.
Observacions:
La pedra va ser donada per l’ex president del Gremi, Joan Casals Baqué. L’escultura del cavall va ser feta per la foneria Solvas de Sant Vicenç de Castellet. És un monument promogut per la junta del gremi de carreters de carreters i cansaladers l’any 1983.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: María del Agua Cortés Elía. / OPC
La Font del mas Brucardes està a uns 200 metres de la masia, a tocar del cingle, en la Urbanització Vista Alegre de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages.
S’arriba pel carrer de la Font, tot baixant unes escales.
Historia:
Malgrat que els elements constructius que conformen la font són de factura moderna, segurament de principis del segle XX, l’existència d’aquesta font es coneix des de l’Edat Mitjana.
Així, són nombroses les referències documentals que parlen del camí que du a la font del mas Brocard, en referència a aquesta font.
Ja des del 1341 apareix anomenada. SALVADÓ (2003:637).
Sens dubte es va tractar d’una de les fonts més anomenades del terme.
També se la coneix com La Font Tolega.
Es tracta d’una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d’una deu d’aigua.
Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font.
Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador.
Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter.
Uns metres per sota del brollador de la font, a l’espai del costat en direcció al cingle, s’aprecien les restes d’una bassa quadrangular construïda en pedra.
Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l’aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.
Sobre la font, hi ha varis Lledoners, que proporcionen ombra a l’estiu. Disposa d’una font d’aigua de xarxa.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 