Avui destaquem: La Font de les Oliveres de Fonollosa

Cal situar-nos en el veïnat del Raval de les Oliveres de Fals municipi de Fonollosa, És un conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l’adaptació topogràfica de les cases al cim d’una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau.

Per anar a la Font de les Oliveres cal agafar el camí de Torre Sagimona, que a uns 800 m mena a la font.

Historia:

  • El nom de Font de les Oliveres li ve sens dubte donat per la seva proximitat al Raval del mateix nom.

Està situada a prop del Torrent del Grau.

La Font s’ha adequat recentment en un espai cobert de vegetació al cantó de llevant del desnivell que ocasiona el torrent.

La font compta amb un gruixut tub de ferro, que sorgeix de la roca,

l’aigua cau a una pica de formigó que recull l’aigua sobrant de la Font.

S’accedeix mitjançant una petita passarel·la de terra amb baranes de fusta adequades per l’entorn.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El gran Roure de Torà

Per anar a aquest gran Roure sortim de Torà per la carretera LV-3005, quan deixem el trencall a Ardevol, a poca distancia veurem al costat de la carretera i a prop de la Rasa (Riera) de Llanera el espectacular Roure.

Es un roure amb un tronc molt gruixut i allargat,

Així, com la seva moltitut de branques que disposa.

Amb una immillorable capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça de Sant Guim de Freixenet

La Font esta situada al centre de la Plaça de Dr. Perelló i front de l’església.de Sant Guim de Freixenet.

Va ser construïda l’any 1943.

Esta feta d’obra i de fet, esta formada per a tres cossos triangulars i separats, amb 3 fonts i tres piques. Cal pujar uns esglaons per arribar a la Font.

Sobre d’ella hi ha un farola per il·luminar per la nit aquesta Font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de l’Església de Santa Maria de Veciana

La Font esta situada en un costat de la carretera BV-1005, per sota de l’església parroquial de Santa Maria de Veciana.

Es una font feta d’un roc, allargat i al centre hi ha l’aixeta polsador,

L’aigua cau a una pica rodona formada de la mateixa pedra. A les rodalies i han unes roques per poder estar assegut, no massa còmodament.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Bassa dels Corrals de Segur de Veciana

La Bassa dels Corrals esta situada en la Plana dels Corrals de Segur, en el camí de Secanella en el municipi de Veciana.

Historia:

  • Pertany a la casa dels Corrals de Segur, a l’altre costat de la carretera.
  • El nom dels Corrals de Segur li ve, segons diuen, que era el lloc on el baró de Segur, tenia els corrals dels seus ramats, on tots els pagesos que estaven sota el seu domini portaven la seva part, el seu tribut quan corresponia.
  • La casa antiga és la petita construcció de planta rectangular, orientada migdia, que ara fa les funcions de magatzem.
  • La casa gran és una construcció que va començar l’avi de l’actual propietari, Jaume Casanovas Prats, que en fou el primer propietari, ja que abans eren els masovers del Masot.

Bassa de rec situada al costat del camí de Secanella i de la carretera BV-1001 de Sant Guim a Sant Martí Sesgueioles. És de planta el·líptica de 13 x 10 metres, tallada a la roca i amb murs de carreus regulars i molt ben tallats, disposats en doble filera. A la cara meridional hi ha una obertura d’accés, protegida amb una tanca metàl·lica, i amb unes escales volades de set graons monolítics. La zona que delimita amb el camí de Secanella té una tanca de filferro de protecció.

Observacions:

Actua com a hidrant pels bombers en cas d’incendis.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Balconada de Les Escodines de Manresa

Les Escodines és un gran barri manresà fora muralles i forma part del Districte V de Manresa.

Historia:

  • Antigament era de forta tradició pagesa i menestral.
  • El seu nom prové de la mutació de les Codines, ja que bona part del barri s’assenta sobre el rocam, o codines, que el Torrent de Sant Ignasi (antigament Mèder o Mirabile) i el riu Cardener han deixat al descobert en forma de balços i balmes.
  • El seu origen pagès queda palès en la gran quantitat de cases que mantenen encara avui el renom, motiu o sobrenom amb el que foren conegudes en algun moment de la seva existència.
  • A partir dels anys 70 el barri va créixer en direcció a la Balconada i la Sagrada Família.

Per a més dades podeu consultar a:

https://sites.google.com/view/les-escodines/documents/les-escodines-1823

El sector antic de les Escodines manté una identitat molt arrelada. Conserva la fesomia pròpia d’un barri de tradició pagesa, conté un notable patrimoni monumental i presenta un paisatge característic, format per balmes i construccions tradicionals sobre la roca.

Forma una gran Balconada que es pot veure espais de les rodalies de Manresa.

No sols els importants edificis de Manresa, també paisatge on abans aviant gran espais amb horts.

Recull de dades: Web de Les Escodines i Altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de Sant Magí de Copons

La Font Pedronet de Sant Magí  o de Sant Magí, esta en el carrer el mateix nom de Copons.

Historia:

  • El 29 de juliol de l’any 1910, una comissió formada per diversos veïns del poble van escriure una carta a l’ajuntament amb la intenció d’aconseguir fons per finançar les obres de la portada d’aigua a Copons des de la font del Sabaté (actual font de la Canal).
  • Es volia construir un dipòsit a l’hort de l’Hospital, situat a l’alçada de la bassa de Dalt, i fer les canalitzacions oportunes fins al nucli.
  • L’ajuntament ho autoritzà, amb la condició que la canalització passés pel carrer de Sant Magí i pel del mur, i que l’aigua fos d’ús públic igual que la font.
  • El 13 de novembre es feu la inauguració de les obres de la portada d’aigües de la font del Sabaté i la comissió encarregada donà al municipi aquestes instal·lacions, incloses les quatre fonts que estaven construïdes en aquell moment.
  • El 10 de febrer de l’any 1911 s’acorda construir una altra font, a l’exterior del dipòsit bastit a l’hort de l’Hospital, sota el barri de la Roquera.
  • I, posteriorment, el dia 3 de març, alguns dels veïns del carrer de Sant Magí van demanar la construcció d’una altra font prop de la casa Clotet, ja que la resta els quedaven molt lluny.
  • La font es col·locà al carrer de Sant Magí, entre les cases Ferrer i Clotet.

Font formada per una pica de planta semicircular bastida en pedra treballada i un frontal encastat al parament de la construcció. Aquest frontal és d’arc de mig punt de pedra picada, amb l’any 1910 gravat a la part superior i una aixeta metàl·lica restituïda.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Copons

La Font de la Vila esta en el camí del Gorg de Nafre, al nord-oest del nucli urbà de Copons, abans d’arribar al gorg.

Historia:

  • Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
  • En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d’un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí.

Està delimitat per murs rectilinis d’uns 60-70 centímetres d’alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d’accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L’aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d’un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant.

L’aigua cau dins d’un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L’entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.

Observacions:

L’aigua que alimenta la font aflora del subsol uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l’aigua és canalitzada cap a la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Roure de l’Angle de Calders

Per arribar al Roure de l’Angle, cal millor seguir el camí que surt des de Navarcles i que va a la Masia i les seves Fonts naturals de l’Angle, que ja us vaig presentar.

Cal seguir la pista rural, que us portaria a Viladecavalls i a la Colònia Jorba.

A uns 800 metres desprès de la masia de l’angle i a un costat d’una cruïlla de camins, esta aquest Roure.

Destaca perquè esta en un punt solitari, sense arbres i llaurat.

Es gran, amb un tronc gros i amb moltes branques.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Les Rescloses de Sallent

Les rescloses de Sallent, són un conjunt de represes ubicades al llarg del riu Llobregat dintre del municipi de Sallent.

Aquestes estructures serveixen principalment per regular el cabal de riu

i a la vegada canalitzar l’aigua per a diversos usos,

com per la industria, aigua de boca, per l’horta entre alguna altra.

Les captacions d’aigua del riu atenen sobre tot a les necessitats de les fàbriques tèxtils

i per minicentrals d’electricitat com és aquest cas, per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes,

i també, per medi de les sèquies donar el rec de l’horta propera a la població.

Les rescloses més destacades de Sallent i que cada una te el seu propi nom, són :

  • La Resclosa del Mal Pas, la de la Fàbrica Vella, la de Cal Torres, la de cal Sala, la del Guix, la de la Corbatera y la del Colomer.

Moltes d’elles van ser construïdes a principis del segle XX.

En resum, les rescloses de Sallent, així com altres que hi han en tot el recorregut del riu Llobregat,

són per poder aprofitar per diferents fins, tal com us he indicat,

i són importants per a la economia local.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero