Arxius mensuals: Octubre de 2025

Plaça de Pau Casals de Sant Fost de Campsentelles

Publicat el per
Respon

La Plaça de Pau Casals esta front de la Plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles. La plaça es petita i disposa de bancs i arbres.

Destaca el monument a la Sardana. S’inaugurà el setembre de 1975, amb la presència del Governador civil de Barcelona, Martin Villa i les autoritats locals. Plafó format per tres parts, on es representa en relleu una ballada de sardanes. A sota els balladors hi ha, a l’esquerra, la paraula “ANY”; al centre, l’escut del municipi; i a la dreta “1975”. Es troba situat en un angle de la plaça de Pau Casals en un mur de paredat i envoltat d’heures i vegetació. No figura el nom de l’autor.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngeles García – Carpintero

Fuente de Neptuno de Florencia (Italia)

Publicat el per
Respon

La fuente de Neptuno (también llamada Il Biancone) de Florencia está situada en la Plaza de la Señoría, frente a la esquina del Palazzo Vecchio.

Es obra de Bartolomeo Ammannati (1563-1565) y de algunos de sus aprendices, entre ellos Giambologna. La fuente fue comisionada en ocasión del matrimonio entre Francisco I de Médici y la archiduquesa Juana de Austria en 1565. Inicialmente el trabajo se le fue encargado a Baccio Bandinelli, quien diseñó el modelo, pero murió antes de poder empezar a esculpir.

La figura de Neptuno, hecha en mármol de Carrara, y cuyos rasgos reflejan los de Cosme I de Médici, era una alusión al dominio marítimo de Florencia. Se yergue sobre un pedestal decorado con las estatuas de Escila y Caribdis, en el centro de una fuente octogonal.

La estatua no fue particularmente apreciada.

Sin embargo, los trabajos prosiguieron durante los diez años siguientes, con la ayuda de los mejores escultores de la ciudad en los bordes de la fuente. Se aprecia la influencia del manierismo en sus estatuas de caballos de mar, sátiros danzantes y divinidades fluviales, pero el conjunto permanece armonioso y coherente, siendo un ejemplo para las posteriores obras del género.

La fuente ha sufrido numerosos daños:

  • Fue usada como lavatorio durante el siglo XVI.
  • Fue objeto de vandalismo el 25 de enero de 1580.
  • Un sátiro fue robado en el carnaval de 1830.
  • Fue dañada en los bombardeos de los Borbones en 1848.
  • El 4 de agosto del 2005 un vándalo, tratando de trepar sobre el Biancone, dañó su mano derecha y el tridente.
  • La restauración fue concluida en la primavera del 2006.

Se cuenta que los florentinos presentes en la inauguración nocturna de la estatua, al descubrirse la obra notaron más su blancura que su belleza —de ahí el nombre de Biancone— y acuñaron el dicho “Ammannato, Ammannato, ¡cuánto mármol has desperdiciado!” (“Ammannato, Ammannato, quanto marmo hai sciupato!”).

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngeles García – Carpintero

Naixement del Torrent de Fontalba de Queralbs

Publicat el per
Respon

Ens cal anar fins a Queralbs per la carretera GIV-5217 i seguir amb cotxe o a peu  per la pista de muntanya fins el pàrquing del coll de Fontalba, situat al final de la pista en la collada de 11 quilòmetres d’ascens.

En un punt del Torrent hi ha una sortida entre pedres i rocs la sortida important d’aigua bona i fresca, es el seu naixement.

Amb boniques panoràmiques, com la vall del Freser.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Bassa o estany del Parc de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc de Bellvitge esta en el carrer de l’ermita de Bellvitge, 38 i la Rambla de la Marina en el Barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Va ser inaugurat durant l’any 1988, te una Superfície de 50.316,32 m2

Parc extens, amb l’Ermita de Bellvitge, que és de la època medieval, amb zona infantil,

cafeteria-bar i taules amb bancs per fer pícnic i fonts.

El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.

La seva característica principal és que aconsegueix una certa sensació d’intimitat en un parc sense portes, situat a les terres planes del delta.

Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents.

Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l’aïlla dels blocs de pisos més propers i protegeix l’interior del parc.

Te una gran diversitat d’arbres, arbust i plantes, molt cuidat.

Cal destacar la Bassa o estany que hi ha entre l’ermita i la part de darrera del Gimnàs Metropolitan.

Tot el perímetre que envolta l’estany en la part del parc, hi ha un llarg seient.

En un del seus costat hi ha una rampa per baixar a l’estany.

L’alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l’aigua del estany, genera males olors i desencadena problemes higiènics – sanitaris.

És prohibit banyar-se a les làmines d’aigua i estany del parc.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els Jardins de can Massana Pons d’Esplugues de Llobregat

Publicat el per
Respon

Els jardins de Massana són el vestigi d’un projecte de ciutat jardí.

Esta situat entre els carrers Espiga, Sant Pasqual Bailón i Cardenal Tedeschini.

Construïts a l’interior d’una illa de cases, ofereixen un oasi de tranquil·litat al bell mig del barri.

En aquest jardí trobem una part poblada d’arbres molt gran que provenen de l’antic jardí particular de la torre i una part nova on tota la plantació és actual.

A la part antiga hi ha una templet de pedra amb una taula i bancs del mateix material molt adient per a jocs de taula, i a la part nova es troba la zona de jocs infantils.

La vegetació és molt important pels exemplars que hi ha.

Hi destaquen, les palmeres de diferents espècies i d’alçada, els cedres, un fals pebrer preciós i vuit teixos retallats únics a tot Esplugues,

així con un gran cactus amb diverses branques protegit per una tanca de fusta que l’envolta.

Els equips i serveis del parc són, Font d’aigua potable, font ornamental, zona de jocs infantils, una pèrgola singular que permet practicar jocs de taula i zones d’estar, amb seients repartits per tot el parc.

Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Ll.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Fonts de La Pobla de Lillet (Berguedà)

Publicat el per
Respon

Fonts dins de la población:

Font de Sant Roc: ubicada a la plaça de les Coromines (1885) 
Font Grossa: ubicada al carrer de la Font (1841) 
Font Xica: ubicada a la plaça del Capdavall (1841)
Font del del Pont Vell: ubicada al costat del pont Vell (1960) 
Font del Pairot: baixador que hi ha darrere l’edifici de l’Ajuntament per anar al riu Llobregat.
Font del Verger: ubicada al carrer del mateix nom (1885) 
Font del Güell: dedicada al Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi.            Font Can Tico: ubicada al carrer de Berga (a Plana 1885).
Font de Sant Isidre: ubicada a la plaça de Sant Isidre (la Plana 1885).
Font de la plaça Ramon d’Urtx: ubicada a la plaça Ramon d’Urtx.
Font del Parc d’en Xesco Boix: situada al Parc d’esplai d’infants, al carrer Llobregat, prop de l’aiguabarreig dels rius Arija i Llobregat. Font Can Ton Gravat: ubicada al carrer Furrioles de Baix.

Fonts dels afores de la población:

Font de l’Esbarça: en el camí d’anar a Falgars per la Cova.
Font Freda: ubicada sobre la masia del Tinà. 
Font de Miranda: ubicada al camí de la baga. 
Font del Roure: ubicada al bosc de Ventaiola.
Font de la Salut: quasi tocant al riu Regatell.
Font del Prat: ubicada al costat del mas del Prat. 
Font del Tornai: ubicada al camí del bosc del Catllaràs. 
Font de la Tosca: ubicada en el vessant del bosc i bac d’Aigassai. 
Font del Pla: ubicada al camí del monestir.
Font del Bisbe: ubicada a la serra del Catllaràs, entre la ctra. de la apuntalar la gran volta rocosa.
Font de Panella: ubicada al camí ral de la Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug. 
Font de Comafiguera: ubicada prop del polisportiu. 
Font Coll de Ferran: ubicada al camí ral de Berga a la Pobla, prop d’Aieits.
Font del Sofre: ubicada a la Solana, sota el pic de Puig Cal. 
Font del Roser: ubicada prop de Can Caseta, carretera de la Pobla a Guardiola. Lloc idoni per passar-hi les tardes d’estiu.
Font de l’Amistat: entrada a la Pobla venint per la carretera de Guardiola. 
Font Assedegosa: ubicada al bosc del Catllaràs. 
Font de Falgars: sota l’ermita de Falgars. 
Font Freda: ubicada al bosc del Catllaràs.
Font del Guarda Forestal: ubicada a la ctra. de la Pobla a Falgars.
Font de la Devesa Jussana: ubicada al Catllaràs.
Font del Joc de Pilota: ubicada a la serra del Catllaràs.

Recull de dades: Ajuntament

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: L’Alzina de Mon Repos de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Finca de Mon Repos, esta situada al costat de la masia de can Colomer en el Barri de Poble Nou de Terrassa.

El dissabte de la setmana passada us vaig presentar un gran Pi en aquest mateix espai.

A prop del Torrent i la xemeneia de l’Antiga finca de can Colomer.

De la vegetació que te o esta en les rodalies, voldria destacar una gran Alzina, que junt amb al Pi, son dos arbres que sobresurten de la resta.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Que es l’Empelt de bruixa ?

Publicat el per
Respon

Alguna vegada us heu preguntat que es aquella bola que te algun pi amb fulles petites ?

Us explicaré com es formen.

L’empelt de bruixa, granera de bruixa/bruixes o escopinada de gegant o escombres de bruixa és un tipus de malaltia o deformació que pateixen les plantes llenyoses, sobretot els pins.

Per culpa d’un paràsit, l’estructura de la planta es veu alterada, i un gran nombre de brots nans creixen d’un mateix punt, creant una bola densa de vegetació.

Sovint, aquesta vegetació és d’un color més clar o més fosc que la resta de la planta.

Als Països Catalans, aquesta deformació sol ser producte del plasmidi Candidatus Phytoplasma pini, que afecta les coníferes del gènere Pinus. 

Aquest és un microorganisme que viu sempre a l’interior de les cèl·lules d’altres organismes, ja que li manquen una membrana cel·lular, un sistema metabòlic i un sistema reproductiu propis. 

Les plantes s’infecten a través de les ferides fetes per diferents espècies d’animals (com ocells, insectes o humans) o pel frec de les branques d’un arbre infectat.

Els empelts de bruixa solen produir unes pinyes nanes però amb llavors perfectament viables,

que quan es planten produeixen uns arbres de mida reduïda i creixement lent, es pot considerar una espècie de bonsai natural.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de les cases Massana Pons d’Esplugues de Llobregat

Publicat el per
Respon

Les Cases de Massana Pons estan en el carrer de  Sant Francesc Xavier. 3-5 i 7-11 de Esplugues de Llobregat.

És un conjunt de tres habitatges unifamiliars aïllats (dels que actualment en queden dos), conegut com a Massana Pons,

situades en un recinte enjardinat que actualment esta obert i si pot passejar i gaudir dels diferents arbres, arbust i plantes.

Modernament, s’hi ha instal·lat una font-brollador, obra de l’escultor Xavier Corberó.

Esta formada per una columna on l’aigua llisca per aquesta.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardins de Miquel Martí i Pol de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Els Jardins de Miquel Martí i Pol, esta situats en camí Sant Cugat al Papiol, avinguda Pompeu Fabra, Passeig del Roser i Plaça del Blat de Sant Cugat del Vallès.

Te una diversitat d’arbres que proporcionen una bona ombra.

Disposa d’un Rocòdrom de lliure accés, per a 14 a 65 anys.

Us passo les normes per seu us,

També un espai amb atraccions per els més petits.

Aquests Jardins estan considerats com a Refugis climàtics exteriors en Sant Cugat del Vallès.

Gracies al seus grans i allargats arbres que disposa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero