Per anar al Forn de Pinyes de Mas Pujol cal agafar la carretera BV – 1423, un cop travessat el bosquet, és situat a l’era exterior de la finca de can Pujol.
El forn existeix almenys des del segle XVII segons els masovers. La Sra. Rabassó explica que quan era molt petita, encara venien gent de Murcia en tartanes, i durant els mesos de recol·lecció de pinyes (octubre, novembre), eren hostatjats al mas.
Durant el dia, es dedicaven a podar els pins i collir les pinyes per tal de posar-les al forn i extreure’n els pinyons, molt apreciats en la gastronomia.
Forn de planta rodona i coberta de mitja volta feta de maó. Té una boca feta de pedra ben escairada. Al seu interior, una plataforma de maó refractari per damunt del qual es feia la brasa.
Un cop ben calent, la brasa es decantava cap a les parets i al mig es posaven les pinyes que amb l’escalfor s’obrien. Un cop obertes es retiraven i es recuperaven els pinyons. Sembla ser, que aquest forn també s’havia utilitzat per a coure el pa.
En aquest cas, el foc es feia dins el mateix forn on posteriorment es coïa el pa, escalfant l’interior amb rama encesa que ràpidament s’havia de netejar i treure la cendra per poder coure el pa a l’interior.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Antigament moltes masies dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri disposaven de safareig o rentador propi, on les dones anàvem a rentar-hi la roba.
L’aigua era el recull provinent del torrent o riera on estaven situats.
Un mateix rentador podien anar-hi varies dones de diferents masies de les rodalies.
Algunes de les masies com can Reparada, can Quelistrus, can Grapes, can Patei utilitzaven el rentador del Sant Dalmau.
El rentador que corresponia a can Carxofa, can Jou i can Pardol, el mur del rentador feia tant de passera per anar d’un cantó a l’altre de la riera, així també, feia com de petita resclosa.
No eren només per rentar-hi la roba, en alguns cassos els joves del poble a l’estiu les utilitzaven per banyar-se.
Trobareu diversos cartells indican el recorregut per visitar els rentadors.
L’Aqüeducte de Sala – d’Heures és situat en el paratge de Sala –d’Heures.
Concretament entre el Castell o Casal de Sala-d’Heures i la Font del Paradís, del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona).
Els elements visibles d’aquestes obres d’infraestructura hidràulica del casal de Sala-d’Heures daten d’inici del segle XX.
Salva el torrent de Sala-d’Heures o torrent de Vilalleons mitjançant la construcció d’un pont-aqüeducte.
El pont disposa de 9 arcades de punt rodó, amb una amplada exterior de 1’30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m.
Per l’interior del pont passa la canalització que porta aigua de la Font del Paradís als dos dipòsits d’aigua que hi aigües avall, l’aigua es per les necessitats pròpies de la finca privada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador / Ramon Badia i Celia Peix
De quina manera els arbres aprenen a fer front al canvi climàtic i com poden salvar els boscos.
Peter Wohlleben descriu com de meravellosa és la capacitat d’autoregulació i de recuperació de la naturalesa.
Tenen els arbres la capacitat d’aprendre? Són capaços d’adaptarse a canvis com ara la pujada de temperatures o la sequera per tal d’assegurar-se la supervivència? Podria ser que fins i tot transmetin els coneixements i l’experiència adquirits a la descendència a modede preparació enfront de l’escalfament global?
El canvi climàtic no és pas l’única font de problemes dels arbres. La gran amenaça per als boscos és especialment la intervenció humana…
Com un foc candent, l’extinció dels boscos caducifolis té lloc en paral•lel a la mort de les plantacions. Ara bé, hi ha una diferència essencial entre una i altra. Les plantacions expiren a causa de les altres temperatures estivals; els boscos caducifolis, en canvi, desapareixen a mans de serres elèctriques. És hora d’aturar aquesta crua sobreexplotació.
Wohlleben va rebre l’any 2019 la Medalla a la Protecció mediambiental de Bavaria en reconeixement per la labor de transmetre coneixements científics.
A Alemanya s’han venut més de 100.000 exemplars d’aquest llibre en menys d’un any, i s’han venut els drets a 16 llengües.
Fitxa tècnica:
Autoria: Peter Wohlleben
Traducció: Laura Patricio
Gènere : Ciència i coneixement | Natura
Col•lecció La Mandràgora, 12
Primera edició: Setembre 2022
ISBN: 978-84-1356-208-7
Enquadernació: rústica amb solapes
Mides: 15,5 x 23,3 cm
Pàgines: 240
Preu: 12,90€
Informació : Peter Wohlleben (1964) és un gran amant de la natura des de ben petit.
Va estudiar enginyeria forestal i va treballar vint anys en un organisme públic de gestió forestal. Actualment dirigeix una acadèmia als boscos d’Eifel i defensa internacionalment la restauració dels boscos primaris. Participa en programes de televisió, dona conferències, imparteix seminaris i ha escrit llibres sobre temes relacionats amb els boscos i la protecció de la natura.
Els seus llibres La vida secreta dels arbres, La vida interior dels animals i La xarxa secreta de la natura han sigut veritables best- sellers i han entusiasmat els lectors de tot el món.
Darrerament també publica una revista, Wohllebens Welt. L’any 2019 li van concedir la Medalla de Baviera a la Conservació de la Natura per transmetre coneixements científics de manera emotiva i poc convencional.
Informació : Laura Patricio Sedano és llicenciada en Filosofia i Estudis anglesos.
Llegir, escriure i traduir són els tres fars que mantenen la seva barca flotant. Durant molt temps s’ha dedicat a la docència de llengües i a la traducció de l’alemany, especialment de llibres de ciències naturals. Actualment com pagina la traducció amb la tasca de conduir clubs de lectura a les Biblioteques Municipals.
Per anar a la Roureda de Les Tapies, si veniu de Manresa, us cal seguir la carretera N – 141 c direcció Moià, cal a l’arribar a una cruïlla que a la dreta va a Viladecavalls de Calders, pues vosaltres gireu a l’esquerra, direcció al mas Les Tapies, al poc en una bifurcació de camins,
seguiu tot recta direcció al Forn de Calç, molt abans passareu pel aquesta Roureda.
Arribareu desprès de passar entre camps conreats i bosc de pins, a un espai que os ho esperàveu…!
La Roureda de les Tàpies esta format per un destacat nombre de roures grossos i vells, situats en un prat sense vegetació.
Un cercat de fusta no us permetran entra amb el cotxe, però si a peu.
Molts d’aquest Roures, són centenaris amb una alçada important.
Tenen entre 200 i 300 cm. de perímetre.
I una gran majoria son d’un alçada de 20 m.
Pi destacable
No tots estan prou be, alguns presenten branques seques o danyades per algun paràsit,
també, segons estudis fa que la manca actual de pluges generoses l’aigua no profunditzi tant dins de la terra, on les arrels se assequin i poc a poc podria morir l’arbre.
Són pocs el roures d’aquestes característiques que podeu trobar en altres llocs de la comarca, donat que l’explotació forestal del segle XX, va fer desaparèixer molts exemplar com aquests..
Es un espai tranquil amb molta ombra i que cal respectar.
La Canal de Sala-d’Heures recorre el paratge de Sala – d’Heures, des del Pantà fins els dipòsits de la Mansió o Castell del mateix nom.
Pantà de Sala – d’Heures
El canal s’inicia als peus del pantà i finalitza el seu recorregut al casal de Sala-d’Heures, aquest discorre sempre per la banda dreta del torrent amb una extensió d’aproximadament un quilòmetre, donat que no es recte.
Té una amplada interior de 20 cm i exterior de 28 cm, té una alçada interior de 9 cm i exterior de 13 cm. Per sota hi ha una biga que forma una única peça. Durant el seu trajecte passa per la muntanya, amb predomini de roures, arços i per la vorera de camps, actualment en desús. En alguns trams, més enlairats el canal descansa sobre uns pilars fets amb pedra o formigó. En estar en desús en un futur acabarà desapareixent enmig de la vegetació.
Actualment ho té cap utilitat però havia servit per portar aigua fins a la finca on es feia servir per regar els jardins i consum del bestiar.
El seu recorregut es pot seguir per un camí que marxa paral·lel entre els dipòsits que hi ha sota el Casal i el pantà. Element de poc interès arquitectònic, donada la seva senzillesa, però imprescindible per conèixer la distribució de l’aigua a la finca de Sala-d’Heures.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
En temps de sequera com els actuals, moltes Societats de Caçadors d’arreu de Catalunya pujant aigua amb vehicles a la muntanya i així emplenar els abeuradors que hi ha repartits pels Boscos.
En el cas de Castellfollit del Boix, podreu veure nombrosos d’aquest abeuradors en general situats a tocar d’algun camí o pista forestal, on el vehicle que porta l’aigua pugui depositar –ne quan sigui necessari.
A la vegada, poden ser omplerts de forma natural, gràcies a l’aigua de la pluja quan és forta, queda recollida en aquest tipus d’abeurador.
Sempre així els animals de la zona tenen i confien en uns punts d’aigua per beure.
Podreu veure allí prenen aigua, ocells, conills, porcs senglar, entre moltes especies més.
La Torre d’aigua de can Masferrer està en el camí de Masferrer, 4 de Montornès del Vallès.
Masia de Masferrer
Dades tècniques :
Aquesta torre, construïda l’any 1944, facilitava el proveïment d’aigua corrent a can Masferrer.
L’aigua arribava canalitzada procedent d’uns pous situats vora el riu Mogent.
Afectada pel traçat del TAV, l’any 2008 va ser traslladada íntegrament a una nova ubicació, al davant de l’era del mas.
Construcció de planta quadrangular feta de totxo vist amb forma de torre. Presenta dos cossos separats per motllures simples però molt treballades. Hi ha una finestra allargada en sentit vertical al centre de la part baixa de cada una de les parets. Al cos superior es repeteixen les finestres, però en aquest cas tenen forma de rombe. En la separació dels dos cossos es distingeix, de baix a dalt, una motllura simple, una banda amb motius quadrangulars fets amb totxo a les façanes nord i sud, i jocs d’obertures de tres respiralls rectangulars, a les façanes est i oest.
Sobre aquesta banda hi ha una altra motllura, i, al damunt, un arquitrau i una motllura doble, que dóna pas al cos superior, amb les finestres romboïdals. El coronament es fa mitjançant una banda correguda de respiralls allargats verticals entre dues motllures de totxo.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Ciba.
Autor de la fitxa: KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès.
