L’antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l’any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l’Estació de Gironella.
Avui caminant sortirem de Gironella per la C-1411a, i una vegada passat el riu Llobregat pel pont arribarem a la rotonda, i
seguirem un tros per l’antic traçat que encara es conserva,
es un congost excavat a la muntanya per on passava l’antic tren.
Una vegada estem pel mig del tram, veurem vegetació pròpia d’aigua, i
efectivament , hi ha sempre un petit cabal en aquest lloc,
motiu que fa que les plantes es conservin sempre humides i verdes.
Aquest pas evita que la gent passi per la carretera.
Can Brustenga està a prop de la ctra. de Parets a Bigues, km 10, en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, en el 1er camí a la dreta; situat en el Barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana.
Al pati gran de la casa hi ha adossat el pou, una antiga cisterna i la capella privada.
El Pou conserva la corriola per posar la galleda i treure l’aigua.
Esta tapat per una reixa gruixuda, no es un pou de construcció rodona, es la seva construcció és com ovalat .
Al seu costat te una pica rectangular, molt desgastada. Te una aixeta a sobre, ara amb una manega.
Al seu front hi ha una bassa, ara seca, es gran amb una importat capacitat per tindre aigua.
Aquesta Bassa, te les llosses inclinades, que es van segurament servir de safareig intern de la casa,
curiosament, en la paret del fons i a dalt, hi ha una finestra petita amb reixa.
Us recordem, que es una casa i el seu interior, sense permís, no es pot accedir-hi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero
Col-laborador: Pere Ciurans
Agraïm als propietaris per deixar-nos visitar l’interior del pati i capella. !!!
Sant Marc és una capella del segle XV al peu del camí que arrancava del Pont Vell de Manresa. Fou l’església d’un hospital de leprosos, del qual avui quasi no en queden restes. L’originària construcció gòtica ha sofert diferents reformes, però les línies primitives es mantenen perfectament. El 1898 fou restaurada, però l’any 1907 sofrí l’embat d’una riuada que inundà el barri de Sant Marc, situat a prop de la confluència del torrent de Sant Ignasi i el riu Cardener. Fou saquejada durant la Guerra Civil, però gràcies als veïns del barri i a l’estímul de Mn. Joan Vall (1942) i Mn. Genís Padrós (1957) la capella fou recuperada, al mateix temps que se li treia l’enguixat interior.
La font esta més amunt de la capella de Sant Marc,
És una font molt antiga, situada a peu del carrer,
sota d’una petita balma que forma la roca.
Antigament disposava d’una aixeta polsador, actualment no hi es.
Fotografia arxiu Rasola: 2001
Hi ha molta humitat en la mateixa font i rodalies.
La Font de la Soleia es una surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font.
Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla.
Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat.
Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”
A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.
Observacions:
Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.
La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.
Les torres són repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua al seu destí. Actualment aquesta pressió no es necessària i, encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús. Actualment hi ha una vintena de torres repartides pel centre de la ciutat, algunes d’elles amb alguns elements singulars, com la del carrer del Col·legi cantonada amb el de Vallhonrrat que simula un campanar o el detall comú en la majoria, d’una finestra en forma d’arc de ferradura.
Una d’aquestes torres o repartidor, està situat en el carrer Arquímedes amb carrer Martí Díez de Terrassa.
Com d’altres, es una torre allargada i actualment al costat d’un edifici i cantonera als dos carrers indicats.
A baix del carrer Martí Diaz, hi ha la portella d’accés. A mitja altura una finestra que entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.
L’Alzinar de Sant Martí és un Indret del municipi de Sallent (Bages).
Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d’alzines. És un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt. L’estrat arbustiu és molt ric i espès i, per contra, l’estrat herbaci és poc desenvolupat.
