Can Vendrell esta al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell, a 1,5 km de l’estació de ferrocarril d’Aguilar, seguint el camí directe entre ambdues.
Situat davant de la masia, i en els terrenys de conreu hi ha un Pou.
Es de paret rodona i tapat per una ovalada teulada.
Disposa d’una portella, actualment metàl·lica, com accés a l’interior o per treure aigua.
Aquest Pou ven conservat, te la data gravada sobre la portella de 1956.
Jardí que originàriament formava part de l’Hotel Gori (actual Ajuntament) i que ara és un parc públic, situat en ple centre de la vila. Destaca per la gran diversitat d’arbres i espècies vegetals en general. A l’entrada pel nord hi trobem una avinguda de plàtans, situats davant dels antics xalets de l’Hotel. En aquest sector hi ha una pèrgola recoberta de glicines i, al centre, junt al monument a l’agermanament amb Weingarten, una olivera.
A ponent de l’edifici de l’Ajuntament, el monument als germans Casals està envoltat per un esquadró de 25 plàtans. Més al fons hi trobem un magnífic pitòspor: un exemplar excepcional amb set troncs molt alts, tenint en compte que es tracta d’una planta arbustiva. El sector de llevant té com a element destacat un pi pinyer de dimensions gegantines, que fa 248 centímetres de volta de canó (perímetre mesurat a l’altura del pit).
Al seu entorn hi ha una zona plantada amb oliveres i altres espècies. El sector de ponent s’estructura al voltant d’una placeta central amb un escenari. Hi trobem una gran diversitat d’espècies, les quals es troben descrites minuciosament en el llibre d’Àngel M. Hernández (1997: 120-136).
Més cap a ponent, el parc ha estat ampliat recentment de manera que ara abasta una àmplia esplanada situada a un nivell més baix, distribuïda al voltant d’un gran estany amb un sortidor, tot envoltat per desmais i altres espècies.
El Parc Municipal esta en l’Avinguda Santiga, 2 de Santa Perpètua de Mogoda.
Historia:
A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal.
L’abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s’aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar “la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria”.
També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l’alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d’un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d’un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l’extrem del parc.
En total l’obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s’aplicà considerablement retallat.
Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l’aplanament dels terrenys l’any 1946.
Malgrat estar en obres i expropiat, l’Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que “con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos”.
Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que “por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y que su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios”. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres..
Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard.
El Parc Municipal es troba situat a l’Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes.
Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi.
És una bonica i espessa pineda molt definida.
Presenta vàries escultures repartides per aquest espai.
És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font,
una font ornamental que no raja sempre
i jocs per a la mainada.
El parc té una superfície de 10.137 m2.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa deMPC.: Goretti Vila i Fàbregas
La Font de les Tàpies és una font situada en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès (fins al 2015 a la comarca del Bages). És a 1,30 km d’Artés, 3,30 km de Navarcles i 4,40 km de Calders. S’hi arriba seguint el sender PR-C 135, amb inici a Artés, o des de la carretera N-141C.
En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11 hi ha el trencall de la Colònia Jorba i, a l’altra banda de la carretera, el camí que va cap a les Tàpies. Abans d’arribar a la masia, cal deixar el camí principal i trencar a la dreta.
Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es baixa fins a la font.
La zona de les Tàpies és coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia de les Tàpies, que és a prop.
La font està situada en una fondalada de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies.
Quan aquest torrent té un bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una cascada d’uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg.
Hi predomina la vegetació pròpia dels indrets humits.
A l’obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc format per pins, roures, alzines, boixos, plàtans.
Sembla que tradicionalment els ramats d’ovelles s’abeuraven en aquest indret.
L’aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d’antic (probablement el segle XIX o abans).
D’una Portella surt un tub molt llarg per on surt l’aigua que cau a una bassa
Actualment s’utilitza com a zona d’esbarjo.
Es pot accedir a la part superior del salt mitjançant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.
En èpoques de pluja cal anar molt en comte en las superfícies gelades o relliscoses.
El dipòsit distribuïdor d’aigües de la Talladaés un dipòsit distribuïdor per Sant Guim de Freixenet i la Tallada construït davant la necessitat urgent d’aigua durant l’estiu, quan la població creixia pels molts estiuejants que hi anaven per gaudir d’un entorn favorable per la cura i prevenció de la tuberculosi.
Viquipèdia
Construcció situada en un lloc elevat, vora la carretera d’accés a la Rabassa i Sant Guim de la Rabassa, i pròxim al nucli urbà de la Tallada. La seva estructura és de planta rodona i coberta circular, amb ràfec de teula.
L’obra presenta un sòcol de ciment, ressaltant un treball motllurat amb franges estretes en forma de marc, tot imitant plaques de pedra. Per sobre, un fi arrebossat que cobreix la resta d’edifici. Sota el ràfec de la coberta exterior, es disposa una cornisa de maó amb una decoració dentada.
A la Font de Bertrans s’arriba per la C-25, sortida 114. i agafar la carretera BV-3009, seguir la pista asfaltada fins quasi Castelltallat. Desviar-se per la pista asfaltada W i N.
Font i viver emplaçats al costat del camí que porta a can Prat Barrina, uns 240 m al sud-oest de l’antiga masia de Bertrans. La masia de Bertrans era situada al costat de la de can Prat Barrina, però pràcticament no se’n conserva res.
La font està situada gairebé al nivell de terra i, mitjançant una canalització, l’aigua era conduïda cap a un viver que es troba 10 m més avall i del qual se’n conserva restes del revestiment amb pedra seca. Actualment la vegetació tapa la font i aquesta esta seca.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
La Mina de can Querol esta a prop de la Ronda de Salvador Allende, entre el camí de la Serra i el de can Rovira. Paral·lela al torrent de can Rovira de Polinyà.
Mina d’aigua que discorre paral·lela al torrent d’en Rovira, a l’altura de la casa homònima.
Es tracta d’una construcció subterrània construïda amb volta de mig punt de maó i presenta el sòl rebaixat.
Actualment només són visibles les casetes de les bombes instal·lades per desviar l’aigua.
Es coneix que el sector de tramuntana, el que dóna a la urbanització de can Rovira, es troba tallada per diferents punts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC: Ainhoa Pancorbo Picó
Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, a l’altura dels horts existents al Pla del Besos, entre el riu i la citada carretera.
Deixareu el vostre vehicle, i seguireu a peu el camí de terra conegut com el carrer del Pg.de Ricardo Flores Magón, situat entre parcel·les d’horts i no es un lloc massa net.
Caldrà seguir el tercer camí de la dreta que us portarà directament a la Llacuna.
També es coneguda per la llacuna de les Fades.
Te forma rodona, tot l’espai esta rodejat de vegetació i arbres.
Lloc on hi viuen moltes aus i altres petits animals.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 