Alguna vegada us heu preguntat que es aquella bola que te algun pi amb fulles petites ?
Us explicaré com es formen.
L’empelt de bruixa, granera de bruixa/bruixes o escopinada de gegant o escombres de bruixa és un tipus de malaltia o deformació que pateixen les plantes llenyoses, sobretot els pins.
Per culpa d’un paràsit, l’estructura de la planta es veu alterada, i un gran nombre de brots nans creixen d’un mateix punt, creant una bola densa de vegetació.
Sovint, aquesta vegetació és d’un color més clar o més fosc que la resta de la planta.
Als Països Catalans, aquesta deformació sol ser producte del plasmidi Candidatus Phytoplasma pini, que afecta les coníferes del gènere Pinus.
Aquest és un microorganisme que viu sempre a l’interior de les cèl·lules d’altres organismes, ja que li manquen una membrana cel·lular, un sistema metabòlic i un sistema reproductiu propis.
Les plantes s’infecten a través de les ferides fetes per diferents espècies d’animals (com ocells, insectes o humans) o pel frec de les branques d’un arbre infectat.
Els empelts de bruixa solen produir unes pinyes nanes però amb llavors perfectament viables,
que quan es planten produeixen uns arbres de mida reduïda i creixement lent, es pot considerar una espècie de bonsai natural.
Els Jardins de Miquel Martí i Pol, esta situats en camí Sant Cugat al Papiol, avinguda Pompeu Fabra, Passeig del Roser i Plaça del Blat de Sant Cugat del Vallès.
Te una diversitat d’arbres que proporcionen una bona ombra.
Disposa d’un Rocòdrom de lliure accés, per a 14 a 65 anys.
Us passo les normes per seu us,
També un espai amb atraccions per els més petits.
Aquests Jardins estan considerats com a Refugis climàtics exteriors en Sant Cugat del Vallès.
Gracies al seus grans i allargats arbres que disposa.
La Figuera de Moro és una planta del gènere Opuntia, originària d’Amèrica però ara estesa per altres àrees del planeta.
Té molts noms populars, figuera de pala o palera al País Valencià, figuera d’Índia al Camp de Tarragona, Priorat, Eivissa i l’Alguer, figuerassa, figuera de Maó a la Catalunya del Nord i figuera de pic a Eivissa.
El nom del gènere prové de la ciutat grega d’Opunt i l’epítet del binomi prové del llatíficus indica ‘figuera de l’Índia’, encara que no prové de l’Índia, sinó de Mèxic.
Està catalogada com a espècie exòtica invasora al territori espanyol de la península Ibèrica i les Illes Balears. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden re introduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.
És un arbust de tiges carnoses, molt ramificat, amb les branques constituïdes per articles de forma el·líptica, aplanats, de 20 a 50 cm de llargada per uns 10 a 30 cm d’amplada i uns 2 o 3 cm de gruix, de color verd, anomenades pales o cladodis, que es troben superposats els uns als altres. En aquesta planta els cladodis prenen la funció fotosintetitzadora, ja que les fulles són molt menudes, d’uns 3 mm, i cauen aviat. En el seu lloc, dins una petita àrea circular, apareixen les espines, 1 o 2, llargues i rígides, envoltades d’altres de molt petites, fines i corbades, que gairebé no es veuen però que si es toquen amb els dits es trenquen i queden clavades a la pell.
Les flors van del color groc al vermell passant per tota una gamma dels taronges. Són grosses i molt vistoses, amb nombroses peces florals. La floració s’esdevé entre maig i juliol. El fruit, anomenat figa de moro (o figa de pala), és una baia espinosa ovoide, de 5 a 9 cm, vermellosa quan és madura i comestible, de gust suau i apreciada com a postre refrescant. La fructificació es fa entre els mesos de juny i agost.
Als Països Catalans ha esdevingut subespontània des de la costa nord fins al migjorn valencià. És comuna a les Illes Balears. Figura a la llista de les 100 espècies invasores més nocives d’Europa.
Les figues de moro es cullen a la darreria de l’estiu i a la tardor. Cal anar proveït de guants per a fer-ne la collita. Un cop pelades, es mengen fresques, però també se’n prepara xarop i arrop, formes en què s’eviten els pinyols.
Un insecte acaba amb les figueres de moro
La cotxinilla ha causat estralls a aquesta planta invasora en Catalunya en aquesta última dècada…
S’estén ràpidament per zones pròximes i així per tota la costa mediterrània.
La primera detecció de l’insecte assilvestrat es va registrar l’any 2007 a Múrcia, i després es va estendre per Andalusia oriental i Alacant.
Als voltants de Barcelona, la seva presència està documentada des del 2014… fins avui en dia.
La Font i els dos Plàtans de can Cabanyes, estan a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.
Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A., un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats. Cal fer-ho a peu o en bicicleta.
Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.
Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge.
Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.
El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell. És com un gran pulmó verd entre els barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia.
El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre.
Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.
És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.
Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones. La Biodiversitat, esta formada tant per un conjunt dels éssers vius, que són tant les plantes, com els animals, i així altres tipus d’éssers vius, fongs, bactèries.
El Parc de Les Aigües, esta preparat per que tingui una Biodiversitat molt destacada dins d’una gran ciutat com és Sabadell.
En total, l’espai del Parc de Les Aigues, ocupa 7 hectàrees i és el tercer parc més gran de Sabadell, després dels parcs de Catalunya i Can Gambús.
El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell.
L’obra ha costat 5,6 milions d’euros i fa poc es va aprovar una darrera fase d’obres per 4,1 milions d’euros més, de manera que està previst que acabi costant 9,7 milions d’euros.
El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre. Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.
A l’àmbit nord, destaca una passarel·la i un mirador amb vistes panoràmiques de 360º sobre Sabadell i l’entorn natural: la Mola, el puig de la Creu, el Montseny i Collserola.
Un mirador que posa en valor el paisatge i l’enclavament geogràfic de la ciutat.
A l’àmbit sud hi trobem la zona de jocs d’aigua.
L’aigua dels jocs s’utilitza de manera controlada per garantir un consum mínim i només funciona quan les reserves ho permeten.
Inclou elements com aixetes amb temporitzador, comportes, molinets i séquies per fomentar el joc actiu i creatiu.
Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones i zones que afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja.
És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.
Va ser inaugurat el diumenge 27 d’abril d’aquest any, es vivia una jornada històrica a Sabadell.
El parc del Torrent de la Romeua està ubicat al nord-oest de la ciutat de Sabadell, al Districte 3, delimitat pel carrer de Budapest i de Praga i dividit per la ronda d’Europa.
Superfície:
El parc es divideix en dues zones clarament diferenciades per la topografia i la ubicació, amb una superfície aproximada de 3,71 ha.
Les obres de construcció van finalitzar a l’octubre del 2005.
Com arribar-hi:
Al parc s’hi arriba en transport públic amb les línies 6 i 7 i també és accessible en carril bicicleta en continuïtat amb diversos punts de la ciutat i amb vehicle.
ORIGEN I ANTECEDENTS:
El parc del Torrent de la Romeua pertany geogràficament a una torrentera, el torrent de la Romeua, formant una unitat paisatgística que ha estat trencada per la progressiva urbanització de la ciutat i el seu creixement urbà.
Per a la redacció del projecte es van tenir en compte com a criteris de valoració els aspectes topogràfics, geològics, vegetals i hidrològics del lloc en la fase inicial.
El Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, el qualifica com a parc urbà i forma part de l’estructura dels parcs del barri de Can Llong.
L’autora del projecte ha estat l’arquitecta Rosa Maria Torra amb la col·laboració de l’arquitecta Cristina López pel que fa el disseny del mobiliari.
PROJECTE
El parc vol ser un espai verd que conservi la topografia i el caràcter preexistent, pavimentant el mínim i té per objecte donar protagonisme a la llera del torrent, les elevacions i a la vegetació autòctona existent abans de la urbanització.
En visita al parc es poden diferenciar clarament dues zones:
La zona oest, que limita amb el torrent de la Romeua a la part nord i que es tracta com un parc lineal, des de la ronda d’Europa fins al camí del Mas Canals.
El pendent al llarg del seu recorregut és molt suau, amb la qual cosa es fa una zona molt atractiva pel passeig i el recorregut.
Disposa de places amb bancs i alguna zona de pícnic amb taules i bancs
Així mateix te jocs infantils.
Cal dir que en la part alta te una extensa i vegetació exuberant,
On es troba la torre d’en Fau la casa de l’antiga propietat, ara abandonada i en ruïnes.
La vegetació predominant del parc la formant grups d’alzines, roures, pins, xops, plàtans, pollancres, àlbers i trèmuls.
Casal del Puig de la Balma anomenada familiarment cal Masover, és un edifici que aprofita una gran cavitat a la roca que s’obre a sol ixent, amb clars avantatges defensius, d’estabilitat tèrmica i d’estalvi de materials constructius, situada al municipi de Mura (Bages).
Situat al mig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac,
Tant punt s’arriba a la gran Balma, hi han dos Alzines destacables a poca distancia una de l’altra.
La primera, te el tronc gruixut i amb moltes branques,
aquestes plenes de fulles formant una bonica capçada.
A pocs metres esta la segona Alzina,
te un tronc molt alt i gruixut.
Aquesta amb poques branques i poc llargues, per tant no te masses fulles.
Al ser una zona molt humida han crescut i conservat molt be.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 