Pantà “Gran” de l’Espunyola de Capolat

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Gran” és un petit embassament de 0,8 hectàrees del municipi de Capolat.

Es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d’una pineda de pi roig amb boix i roures.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre, separats per una petita presa.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El fons del pantà, però, ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150).

La transparència i l’excel·lent qualitat de l’aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d’amfibis, especialment diverses espècies de tritons.

Es tracta, doncs, d’un espai de gran interès per a la fauna amfíbia.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputacio de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Taverna de Setcases

Des de Setcases cal situar-se a la carretera ( pista forestal o de terra) que us portaria a Espinavell. Es una travessia llarga, recomanem anar amb tot terreny i que no estigui nevat…Passareu pel mirador de la Baidana.

Deixareu aquesta carretera per agafar a l’esquerra el camí de la Balmeta que va al Refugi de Jaume Farrer, passareu a prop de la font i abeurador de la Taverna.

En el Refugi i a sota de la pista hi ha una altre font i abeurador.

Punt aquest per poder fer moltes rutes d’alta muntanya i amb vistes a Catalunya i a França.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Dora

Avui destaquem : La Font de l’Esclop de Vilallonga de Ter

Des de Vilallonga de Ter anirem a Tregurà per la carretera GIV – 5265. Allí seguirem per la pista del camí de Fontlletera, poc abans d’arribar al Refugi de Claus, i a tocar de la carretera està la Font de l’Esclop.

Un cartell ens indica la seva situació.

La Font es una deu d’aigua que surt d’un gran forat a la paret de la muntanya, on l’aigua es perd pel camí…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Bassa Naturalitzada de la Plaça Ricard Camí de Terrassa

Es una Bassa artificial situada dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, carrer Cervantes i carrer del Notari Badia de Terrassa.

La finalitat d’aquesta Bassa Naturalitzada es crear un refugi de Biodiversitat.

En aquesta Bassa hi ha lliris, joncs, esparganis, on viuen petits animals i insectes diversos, com libèl·lules, cargols aquàtics, heteròpters, planaries i amfibis.

De fet es un conjunt de animals que ens permet viure sense mosques i mosquits en les rodalies de  la Bassa.

No esta permès alliberar en la bassa cap animal, com peixos o tortugues.

Pot  ser motiu de comprometre i perjudicar de forma important com a refugi de Biodiversitat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Viver de la Plana de Setcases

Es una Font la del Pla del Viver molt fàcil d’arribar-hi, donat que esta a un costat de la pista que portaria de Setcases a Espinavell de Molló.

L’aigua surt d’un broc corbat situat a una roca que fa de petit mur.

Cau l’aigua a una reixa que fa de desguàs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de l’Esparc d’Olot

Per anar-hi hem de sortir de la mateixa pista de la que baixa el corriol que va a la Font de las Feixes, (Mirar article amb data 28/04/2019)

Als pocs minuts veiem, a l’altra banda de la muntanya, la masia Esparc

i un camí que hi porta, amb una barana.

Just després trobem un camí que baixa cap a la riera.

Aquesta en general amb poca aigua, anem cap a la dreta

des de la cruïlla, la font és a la esquerra.

La Font té la seva estructura molt deteriorada,

no es gaire gran i pot estar mig tapada per la vegetació, per això cal anar amb compte de no passar-nos de l’indret.

D’un forat a la paret mena l’aigua i a la seva dreta n’hi ha una petita pica estreta i allargada.

No disposa quasi d’aigua, i menys en època de sequera.

Per arribar a la Font us serà una mica difícil al no conèixer-ho.

Text: Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Creu del Codó de Guixers

Per anar a La Font de la Creu del Codó la carretera LV-4241b que puja el Coll de Jou (Solsones), a uns 100 metres abans d’arribar al coll en el punt quilomètric 23,100,

Caldra seguir una pista asfaltada a la dreta que en uns 900 metres porta a la zona d’esbarjo i a la font.

Des de la zona per aparcar el vehicle, seguirem un camí que ens porta directament a la Font.

L’aigua brolla per un broc de ferro i cau a una pica rectangular i allargada.

A prop hi ha una altra sortida d’estructura similar.

Depent de les plujes surt en els dos llocs.

En la zona lleure es pot fer un àpat, hi trovem taules i bancs amb barbacoa si l’època es permes fer-hi foc.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de Rocalba de Sant Feliu de Pallerols

La Font de Rocalba esta situada al Sud Oest de Sant Feliu de Pallerols, en el paratge de Rocalba. Des del Poble sortireu per la carretera de La Fabrega, a poca distancia us cal seguir un camí a l’esquerra asfaltat que us portarà a Mas de l’Ombert.

Al poc la carretera es fa pista de terra, fa una pujada destacada,

uns cartells us faran d’indicador d’on esta la Font de Rocalba.

L’estructura es d’obra aprofitant rocs de la zona, al centre hi ha una aixeta polsador i en cada costat un seient, tot d’obra.

A una certa distancia hi ha una taula de pedra i bancs de fusta.

Es un paratge amb molta i densa vegetació.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem: La Font del carrer de Joan Trasserra de Saldes

En el carrer de Joan Trasserra i front de l’església hi ha la Font, situada entre dos escales de Saldes.

La Font esta adossada a la paret o mur, te una aixeta, l’aigua cau a una gran pica ovalada. En la seva part superior hi ha l’escut de Saldes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem safareig: El Rentador i la Font del Cap de la Costa de Cercs

 A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.

Historia:

  • Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
  • Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
  • La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
  • Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.

El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.

El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.

El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.

En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.

Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;

a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.

Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero