La Font de Santa Margarida esta al Regadiu Vell, s’arriba pel carrer de la font de Santa Margarida de Navarcles.
Historia:
La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció.
És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura.
La font es devia refer diverses vegades, i en una d’elles es deixà la següent inscripció gravada: “Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida“.
L’aigua d’aquesta font s’utilitza per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV.
Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts.
No fa masses anys es va remodelar, hi ha al costat del carrer i els Horts hi ha una capelleta amb la santa,
El rec amb l’aigua passa per seu costat en la part baixa.
El verdader naixement, esta accedint per un camí que puja a l’esquerra fins arribar a un mur de contenció de pedra,
on hi ha encastats tres tubs de ferro d’on brolla l’aigua, que cau sobre unes piques de pedra situada al nivell del terra.
Diferents sobreeixidors canalitzen l’aigua cap als recs dels horts.
Observacions:
Inscripció sobre una pedra: “vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida”. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: “Any 1818”.
L’aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font d’Aguilar, esta entre l’entorn del Centre Cultural i l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra.
Va ser construïda amb motiu de la portada d’aigües al municipi el 1983.
Esta feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s’aixeca un mur de 1.70 m d’alçada coronat per lloses de pedra planes.
En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix “Aguilar de Segarra portada d’aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983”.
La font d’aixeta polsador, està formada per una pila de pedra rectangular, aguantada per un pilar circular.
El Pou d’Aguilar, esta a un nivell més inferior a la font i front l’edifici de l’Ajuntament.
Es d’estructura circular amb una portella metàl·lica, amb una roda per bombar l’aigua.
La Font de les Heures esta situada al Torrent de Sant Fost, davant de Can Lledó, l’accés per unes escales, es pel carrer de les Heures, davant del número 5 de Sant Fost de Campsentelles.
Historia:
El topònim s’origina a partir de la vegetació que des d’antic envoltava aquest indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i les escoles, sinó que durant molts anys fou el centre de reunions i tertúlies polítiques, culturals i socials.
Neix d’una mina d’aigua del torrent de Can Boc.
L’aigua també era aprofitada per les hortes dels voltants.
L’any 2005, membres de l’Associació de la Canaleta arranjaren l’espai recuperant la font i arranjant el brollador.
L’any 2018, l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles va dur a terme unes obres de neteja, desbrossat i arranjament de l’accés amb la construcció de varis esglaons de rajola, restaurà els mur i col·locà una tanca de fusta.
La font de les Heures està situada a la llera esquerra del Torrent de Sant Fost, davant del mas Lledó. L’accés es fa pel mateix carrer que porta el nom de la font. En apropar-s’hi, s’observen tres alzines de dimensions considerables. Un senyal amb el nom de la font, d’aigua potable, ens indica la seva presència. Deixant-lo enrere, de seguida ja veiem un muret de pedra amb una barana de fusta i uns esglaons que hi menen directament.
En arribar, a mà dreta, s’observa un clot al qual s’hi accedeix a través de dos graons enrajolats. Un broc envoltat de travertí i molses deixa entreveure un fi rajolí d’aigua que canalitzat per sota el paviment enrajolat, es perd cap el torrent. El marge està reforçat per un mur de pedra i maó collat amb morter, per damunt del qual sobresurten les soques d’alzines centenàries. Al costat hi ha el registre, una paperera i el nom de la font, realitzat amb acer-corten i un seguit de grafits realitzats amb retolador que desmereixen l’indret.
Al davant mateix, dos graons més permeten accedir al torrent, en una zona rocosa que presenta diferents desnivells.
Observacions:
Reproduïm el text pintat en una xapa metàl·lica que es podia llegir en arribar a la font, datat el 1870 i que es conserva al mas Lledó: “FONT DE LAS EURAS / ENTRE LES HEURES DE AQUET /TORREN ME TROVAREU VENIU / ME A VEURE / ESTIC DIPOSADA A DA / BEURE QUI PASA QUE TE SET / PERÒ QUE NO MARCHI CAP / DISTRET SENSE DIR-ME / ADÉU FON DE LAS EURAS / ANY 1870”.
Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
Pou de Sant Pere esta en el carrer de Sant Pere, s/n, en el nucli vell de Sant Fost de Campsentelles.
Historia:
El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l’església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.
Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l’església una casa que era anomenada la “Ferreria” i altra coneguda com Mas Corts.
I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.
Pou d’aigua, situat al carrer de Sant Pere, d’ús comunal. Es tracta d’un pou tancat amb coberta cònica i secció circular, amb la bocana orientada a llevant i la portella de fusta.
S’alça damunt un petit podi o basament fet de pedres irregulars unides amb morter, també de secció circular. El davantal és fet de maons i no hi ha rentadora al costat.
Observacions:
En el llibre de Jaume Rifà (2003, 40) hi surt una fotografia on encara es poden veure, al costat del pou, les cases de Canyelles, ara desaparegudes.
Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
El Pou de Can Toni esta al carretera de Badalona, 410 de Sant Fost de Campsentelles.
Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Sant Fost, d’on probablement capta la beta d’aigua.
La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada.
Està construïda amb maó, arrebossat amb morter de calç.
L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest no conserva cap portella.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
L’Alzina màgica de Mas Lledó esta situada en Davant del número 5 del carrer de la Font de els Heures de Sant Fost de Campsentelles.
Al costat de la Font de les Heures i del Torrent de Sant Fost, just davant del Mas Lledó hi ha un grup d’alzines,
una de els quals es coneix amb el nom d’alzina màgica de Mas Lledó i es caracteritza perquè estava oberta pel mig, esberlada.
Fotografia: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Si més no, és així com l’anomena Ferran Pérez (1998) perquè descriu un costum antiquíssim que es practicava per Sant Joan: “quan un infant estava trencat (això és herniat) els seus padrins el feien passar per l’esberla d’aquesta alzina amb la intenció de guarir-lo. L’alzina estava embolicada amb un drap”.
Afegeix una nota a l’article on es diu que a Mollet també s’ha documentat aquest costum i que el documentà, l’any 1896, l’escriptor molletà Vicenç Plantada.
En aquest cas en un roure que, durant l’agost de 1896, els passatgers del tren que passava pel costat del bosc, encara van poder veure un roure embolicat amb draps per fer-hi aquest ritual. Plantada especifica que calia fer passar el nen per l’esberla just quan tocaven les dotze de la nit del dia de Sant Joan.
Observacions: Aquest grup d’alzines formaven part d’un alzinar més gran.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.
Historia:
Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.
Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.
La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.
Viquipèdia – Principis del segle XX
Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.
La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.
Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.
En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.
Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.
L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.
Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.
A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.
Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 