La Font esta situada al centre de la Plaça de Dr. Perelló i front de l’església.de Sant Guim de Freixenet.
Va ser construïda l’any 1943.
Esta feta d’obra i de fet, esta formada per a tres cossos triangulars i separats, amb 3 fonts i tres piques. Cal pujar uns esglaons per arribar a la Font.
Sobre d’ella hi ha un farola per il·luminar per la nit aquesta Font.
La Font Pedronet de Sant Magí o de Sant Magí, esta en el carrer el mateix nom de Copons.
Historia:
El 29 de juliol de l’any 1910, una comissió formada per diversos veïns del poble van escriure una carta a l’ajuntament amb la intenció d’aconseguir fons per finançar les obres de la portada d’aigua a Copons des de la font del Sabaté (actual font de la Canal).
Es volia construir un dipòsit a l’hort de l’Hospital, situat a l’alçada de la bassa de Dalt, i fer les canalitzacions oportunes fins al nucli.
L’ajuntament ho autoritzà, amb la condició que la canalització passés pel carrer de Sant Magí i pel del mur, i que l’aigua fos d’ús públic igual que la font.
El 13 de novembre es feu la inauguració de les obres de la portada d’aigües de la font del Sabaté i la comissió encarregada donà al municipi aquestes instal·lacions, incloses les quatre fonts que estaven construïdes en aquell moment.
El 10 de febrer de l’any 1911 s’acorda construir una altra font, a l’exterior del dipòsit bastit a l’hort de l’Hospital, sota el barri de la Roquera.
I, posteriorment, el dia 3 de març, alguns dels veïns del carrer de Sant Magí van demanar la construcció d’una altra font prop de la casa Clotet, ja que la resta els quedaven molt lluny.
La font es col·locà al carrer de Sant Magí, entre les cases Ferrer i Clotet.
Font formada per una pica de planta semicircular bastida en pedra treballada i un frontal encastat al parament de la construcció. Aquest frontal és d’arc de mig punt de pedra picada, amb l’any 1910 gravat a la part superior i una aixeta metàl·lica restituïda.
La Font de la Vila esta en el camí del Gorg de Nafre, al nord-oest del nucli urbà de Copons, abans d’arribar al gorg.
Historia:
Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.
Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d’un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí.
Està delimitat per murs rectilinis d’uns 60-70 centímetres d’alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d’accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L’aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d’un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant.
L’aigua cau dins d’un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L’entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.
Observacions:
L’aigua que alimenta la font aflora del subsol uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l’aigua és canalitzada cap a la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
La Font d’Olvan esta situada a prop del nucli antic d’Olvani de l’Ajuntament d’Olvan.
Historia:
Fins a començaments del s. XX el poble d’Olvan no va disposar de conduccions d’aigua per al veïnat; fins que s’executà aquesta obra d’infraestructura hidràulica la font d’Olvan proveïa d’aigua als habitants del poble.
Tal com explica la llegenda que hi ha gravada, la canalització i conducció fou pagada, l’any 1881, pel que havia estat rector d’Olvan entre 1865-1875.
Font pública coberta per una petita construcció formada per un arc de mig punt fet amb pedra sorrenca que aixopluga la font pròpiament dita.
L’aigua procedeix d’una deu natural que a finals del s. XIX fou canalitzada i que s’acumula en un dipòsit.
Sobre la font hi ha la següent llegenda, força desdibuixada: “ANY 1881. LA MILLORA D’AQUESTA FONT SE DEU A LA GENEROSITAT DEL M. IL. SER. DR. RAMON CASALS VICARI GENERAL DE SOLSONA Y RECTOR QUE FOU DE OLVAN”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
Autoria de la darrera revisió: Sara Simon Vilardaga