Avui visitem: La Font del Mig d’Olvan

La Font del Mig està entre el carrer d’en Riba i el carrer de Berga, adossada a la façana de l’edifici del carrer d’en Riba núm. 7 d’Olvan.

Historia:

  • La Font del Mig, la Font de l’Ateneu i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914.
  • La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent.

Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”.

Observacions:

La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres; anteriorment era al mig del carrer i es va reubicar al mateix indret però adossada a la paret d’una de les cases.

La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX,  es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.

Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font d’en Pere Cases d’Olvan

La Font d’en Pere Cases a la zona central-oest del municipi. A pocs metres al peu de la carretera que porta d’Olvan a Cal Rosal, al peu de la pista d’accés a la zona de la Palanqueta.

Un cartell ens indica el camí a seguir.

Font situada en un marge del peu del camí de la Palanqueta, compta amb una estructura obrada que reforça el pendent del terreny.

Concretament hi ha un frontal rectangular delimitat per carreus de pedra tallada i la part central, obrada en maó massís,

al mig de la qual hi ha el brollador d’aigua i el tub del sobreeixidor que aboquen l’aigua a un clot o pica situada a la base de l’estructura.

A banda i banda un banc amb respatller construït amb lloses de pedra.

Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font en El Soler de Calonge de Segarra

El Soler és una de les entitats de població del municipi de Calonge de Segarra, al nord de l’Anoia. El nucli s’estructura en dos aglomerats de cases, separats per un centenar i escaig de metres; el primer, el més elevat.

La Font esta situada a l’entrada a l’esquerra del nucli.

Esta format per una llesca de roca o pedra, on al centre hi ha una aixeta polsador.

L’aigua cau directament a una reixa a nivell del terra.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou en Sant Pere de l’Arç de Calonge de Segarra

Entre l’església de Sant Pere de l’Arç i la Capella caminera del Roser, adossada a una casa hi ha un pou.

Aquest pou és d’estructura considerable i en part arrodonida.

Esta tancada per una portella de fusta

i, disposa d’un esglaó per accedir millor a obrir la portella.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de l’Aleny de Calonge de Segarra

Aleny és un llogaret al municipi de Calonge de Segarra. Està situat a 2,5 km al nord de Calaf a uns 660 metres d’altitud.  La capella de Sant Miquel d’Aleny és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanar d’espadanya.

La Font esta situada en la plaça de l’església, es feta d’una lamina de pedra amb una aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell del terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mina Hort dels Monjos de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental)

Us cal situar-vos al coll de Montalegre, ubicat al quilòmetre 6 de la carretera B-500 que uneix Mollet del Vallès amb Badalona. Cal seguir un camí cimentat i que va paral·lel a la carretera, al poc agafareu el camí dels frares. En la cantonada de la casa número 6 del mateix carrer cal baixar arran de la tanca de la casa, de fet en moltes ocasions esta molt envoltat de vegetació, a uns 150 metres més avall, veureu la Font – Mina.

A l’entrada de la mateixa mina, a mà esquerra, queda la font, amb un tub de ferro galvanitzat que recull l’aigua

i l’aboca a una pica rectangular d’obra que descansa directament a terra.

L’aigua va a una bassa circular que hi ha davant de la font, d’uns cinc metres de diàmetre.



Per a més informació, us passo aquest interessant article sobre la Mina:

Era una Mina molt abundant, però la sequera en algues ocasions ha fet que és seques.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Randy, F.J. Aranda

Avui visitem: La Font de Dusfort de Calonge de Segarra

Dusfort (també anomenat Durfort) és una entitat de població i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.

Església de Santa Maria, d’origen romànic, està situada sobre el turó que domina el poble.

En un costat de la Plaça de l’església, a prop del Castell, hi ha la Font.

L’estructura es de pedra natural, amb aixeta polsador i una pica rodona. Darrera hi ha un petit seient amb vistes a les terres de la zona.

Dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Serracanta de Terrassa

Vallparadis sempre a portat molta aigua, antigament a principis del segle XX, donava aigua a molts dels horts allí existents.

Actualment, des del nord i fins trobar la Riera de Palau, podem trobar diferents Fonts,

com La del Tintorer, la de Santa Maria, la del Rossinyol, la del Puput, la de les Hortes dels Frares, la de l’Arrupit, entre alguna surgéncia més…

La Font de Serracanta va ser construïda a principis del segle XX en galeria i cambra a la vessant del Torrent de Vallparadis té el cognom de la família propietària dels terrenys, els Serracanta.

Dins hi ha una cavitat amb la Font

Actualment, no es pot accedir lliurament, esta tancada per una reixa. Es podria demanar a l’Oficina del Parc la visita…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de la Rectoria de Segur de Veciana

Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur, conegut des de l’any 1117, i de l’església parroquial de Santa Maria de Segur. A part del castell i l’església s’hi conserven diverses cases que destaquen per la seva antiguitat; algunes de les quals s’estan reformant amb criteris de respecte històric i paisatgístic.

Entre la Rectoria i uns xiprers, hi ha el Pou de la Rectoria.

Pou amb una estructura quadrada i protegida per un mur semicircular.

Desconeixem la seva data de construcció, però deu ser molt antiga.

Això si, esta molt ben conservada i arreglada.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la plaça de l’església de Segur de Veciana

Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur.

L’abastiment d’aigua ha estat un handicap molt important pels habitants d’aquest nucli fins a èpoques ben recents, ja que la gent gran encara recorda com havien d’anar amb carro, fins al Molí de la Roda a buscar l’aigua amb botes de fusta. A l’entrada del poble hi ha una gran bassa per a ús comunal, ja que la instal·lació del subministrament d’aigua no es va fer fins l’any 1981. Quan es va construir el pou d’abastiment actual d’aigua amb mètodes moderns, es va haver de baixar fins als 150 metres de profunditat.

A la plaça hi ha una font de recent construcció i un pou, adossat a l’antiga rectoria que us presentaré demà.

Recull de dades: Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero