Un nou projecte de plantes en la Plaça de Immaculada de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa va iniciar el passat juliol les obres de millora de la plaça de la Immaculada, al barri d’Ègara. El projecte consta d’un pressupost total de 41.800,35 euros i una superfície d’actuació de 121 metres quadrats.

Segons van explicar des del Consistori, els treballs tenen com a objectiu transformar la plaça per millorar la convivència veïnal i protegir les façanes dels edificis que l’envolten.

La regidora d’Obres Públiques, Montse Alba, va visitar durant el matí els treballs de plantació de vegetació arbustiva i enfiladissa a la plaça de la Immaculada.

Des del Consistori expliquen que la plantació està formada per espècies resistents a la sequera, persistents i de llarga durada, i recalquen que aquesta intervenció “contribueix a millorar l’entorn i a afavorir la enfiladissa . Els treballs s’emmarquen en la creació d’un llindar verd entre la plaça i els edificis del voltant.

Les obres civils de la plaça Immaculada van finalitzar el passat mes de  juliol, amb la instal·lació de dos parterres enjardinats i una nova distribució del mobiliari urbà en les zones de pas. Tot i això, a causa de les altes temperatures, la plantació es va programar per a aquesta tardor.

De cara a la primavera de 2026, l’Ajuntament preveu que l’aspecte de l’entorn de la plaça “canviarà significativament” i afirmen que estarà “en harmonia amb la resta de les zones verdes del barri d’Ègara”.

“Aquesta intervenció crearà un llindar verd entre la plaça i els edificis, contribuint a embellir i humanitzar aquest espai públic”, va explicar la regidora d’Obra Pública i Manteniment Urbà, Montserrat Alba, durant l’inici de les obres de la plaça el passat de juliol. D’aquesta manera, el Consistori també vol donar resposta a “una demanda veïnal històrica que ens reclamaven reduir els danys i sorolls ocasionats pels jocs de pilota a la plaça, que afecten les façanes dels edificis”, va afegir la regidora.

Recull del Text: Mon Terrassa

Text: Oriol Manrique / data 30/10/2025

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Banc de l’Agermanament d’Olesa de Montserrat

Aquest Banc va ser regalat pel Comitè d’Agermanament de Weingarten (Baden d’Alemanya) a Olesa de Montserrat.

En motiu del 40é. aniversari de l’agermanament que uneix les dues poblacions fraternalment. 

“Que la nostre unió sigui una petita contribució per l’alçament d’aquesta Europa unida.”

Estret del document d’agermanament, 21 d’abril de 1984.

El Banc va ser instal·lat i inaugurat en Olesa de Montserrat, 22 de juny de 2024.

Des del Banc hi ha unes vistes destacables d’Oliveres dels rodals d’Olesa de Montserrat.

Esta situat a prop d’un petit parc del carrer Priorat d’Olesa de Montserrat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany del Parc municipal d’Olesa de Montserrat

Jardí que originàriament formava part de l’Hotel Gori (actual Ajuntament) i que ara és un parc públic, situat en ple centre de la vila. Destaca per la gran diversitat d’arbres i espècies vegetals en general. A l’entrada pel nord hi trobem una avinguda de plàtans, situats davant dels antics xalets de l’Hotel. En aquest sector hi ha una pèrgola recoberta de glicines i, al centre, junt al monument a l’agermanament amb Weingarten, una olivera.

A ponent de l’edifici de l’Ajuntament, el monument als germans Casals està envoltat per un esquadró de 25 plàtans. Més al fons hi trobem un magnífic pitòspor: un exemplar excepcional amb set troncs molt alts, tenint en compte que es tracta d’una planta arbustiva. El sector de llevant té com a element destacat un pi pinyer de dimensions gegantines, que fa 248 centímetres de volta de canó (perímetre mesurat a l’altura del pit).

Al seu entorn hi ha una zona plantada amb oliveres i altres espècies. El sector de ponent s’estructura al voltant d’una placeta central amb un escenari. Hi trobem una gran diversitat d’espècies, les quals es troben descrites minuciosament en el llibre d’Àngel M. Hernández (1997: 120-136).

Més cap a ponent, el parc ha estat ampliat recentment de manera que ara abasta una àmplia esplanada situada a un nivell més baix, distribuïda al voltant d’un gran estany amb un sortidor, tot envoltat per desmais i altres espècies.

Us passo més dades sobre l’estany:

Un Llac i Parc que cal visitar

Recull de dades: Diba

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Municipal de Santa Perpètua de Mogoda

El Parc Municipal esta en l’Avinguda Santiga, 2 de Santa Perpètua de Mogoda.

Historia:

  • A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal.
  • L’abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s’aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar “la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria”.
  • També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l’alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d’un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d’un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l’extrem del parc.
  • En total l’obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s’aplicà considerablement retallat.
  • Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l’aplanament dels terrenys l’any 1946.
  • Malgrat estar en obres i expropiat, l’Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que “con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos”.
  • Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que “por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y que su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios”. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres..
  • Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard.

El Parc Municipal es troba situat a l’Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes.

Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi.

És una bonica i espessa pineda molt definida.

Presenta vàries escultures repartides per aquest espai.

És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font,

una font ornamental que no raja sempre

i jocs per a la mainada.

El parc té una superfície de 10.137 m2.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de Torrents i Lladó de Badalona

El Parc de Torrents i Lladó és una zona verda del barri de Bufalà de Badalona, dedicada al pintor Joaquim Torrents i Lladó.

Delimitat per l’avinguda de Martí Pujol i els carrers de Guerau de Liost i John Lennon, és de petites dimensions, amb tan sols 0,81 Ha, i és accessible per tot el perímetre. 

Disposa d’espais lliures destinats al descans i a la integració dels residents de la zona. Hi ha parcel·les enjardinades amb gespa i un arbrat ja consolidat format per pinsroures, arbrat de flor, palmeres i arbustiva diversa. També hi ha una àrea de jocs infantils i una altra per a gossos.

Historia:

  • Inaugurat el 1999, ocupa els terrenys de l’antiga Torre Calitxa, originalment una residència d’estiueig de la família Gusi, propietaris de la fàbrica veïna de Can Gusi, actualment ocupada per l’Asil Roca i Pi.
  • Posteriorment, la torre passà a mans de la família Trias: els germans Antoni i Joaquim Trias i Pujol i Ramon Trias i Fargas.
  • Durant la Guerra Civil espanyola, aquests marxaren a l’exili, i després del conflicte s’hi instal·laren els frares Agustins recol·lectes, que la van reformar i hi construïren una capella dedicada a Santa Rita.
  • Finalment, la casa i la capella foren enderrocades a la dècada del 1970, romanent-ne només alguns arbres.

L’any 2005 fou reconegut com una de les 142 zones verdes catalanes més sostenibles, conjuntament amb el parc de Nova Lloreda, entre els que presentaren a la jornada tècnica de parcs i jardins celebrada a Badalona.

Aquest parc es un dels espais considerats com a Refugis climàtics, durant els períodes de calor.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Ampliació i millores al Parc de ca n’Oriol de Rubí

El passat dia 3 de desembre us vaig presentar una part del Parc de ca n’Oriol, on hi ha la zona de Pícnic situat front l’antiga masia.

Avui ens fitxarem en altres espais nous, com una zona de gimnàs per adults i espais esportius, i jocs infantils de la Bombonera.

A l’entrada mateix pel carrer del camí de ca n’Oriol, hi ha una remodelació del Parc,

on trobem l’Àrea de Salut del Bosc de Ca n’Oriol, on destacant els aparells per fer activitats de gimnàs i esport.

La amplia zona de jocs infantils de la Bombonera es pot arribar per el carrer Camil Flammarion,

on els més petits podran gaudir de diversos jocs,

hi ha una Font

així com alguna taula i seients.

A poca distancia trobarem un laboratori per mesurar l’aire ambient.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Arbres destacats de la Remunta de l’Hospitalet de Llobregat

La Remunta, antigament coneguda com Ca n’Agustí o Ca n’Angulo, és una masia de l’Hospitalet de Llobregat

El 1886, el Ministeri de la Guerra va comprar la casa i la finca de 8,5 hectàrees a la seva vídua Mercè Bertran i d’Amat per la quantitat de 75.000 rals de billó

Va ser destinada al cos d’artilleria fins al 1902, quan va passar a Dipòsit de Sementals d’Artilleria, que li va donar el seu nom popular.

El 1994 s’hi va instal·lar una escola de capacitació agrària.

El 2007 va ser cedida a l’Ajuntament de l’Hospitalet, i entre 2013 i 2014 les cavallerisses van rehabilitades com a escola bressol.

Dins del recinte cal destacar dos tipus d’arbres, les Palmeres i els Plàtans.

Uns més alts i grans que altres,

que donen una bona ombra.

Forment part del Parc de la Remunta.

Un petit pulmó verd dins de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Vaixell de Montgat

El Parc del Vaixell és un espai natural de recent creació al Pla de Montgat.

Es pot accedir pel carrer Caterina Albert i Para o carrer Margarita Xirgu en Montgat.

El Parc del Vaixell té una ubicació privilegiada per la seva orientació i vegetació existent.

Bàsicament  és un punt de trobada, lloc per festes infantils i actes. 

Destaca el Vaixell que li dona nom al parc, formada per una gran estructura de fusta en forma de vaixell pirata perquè els infants hi puguin jugar.

El Parc compta amb jocs pels nens i nenes, així com per a joves, joc de gronxadors varis

zona d’estructures d’equilibri,

tobogans

tirolina

casetes de fusta

Destaca per una pista poliesportiva amb nous usos lúdics i esportius a aquest espai privilegiat de Montgat.

A la pista s’hi poden practicar jocs de pilota, tant de forma individual com col·lectiva en un espai tancat on poder jugar a futbol, bàsquet, handbol, vòlei i hoquei, i s’incorpora una cistella de bàsquet exterior.

Te bancs per seure, font, papereres repartides pel parc,

disposa d’una àrea de pícnic amb taules i cadires, a la ombra dels arbres,

principalment de pi pinyer.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Gàver

El naixement del riu Sió se situa a Gàver, municipi d’Estaràs, on hi ha el Parc del riu Sió amb una font.

Aquesta Font esta situada en la part superior del conjunt del Parc, a la paret d’allí existent.

Amb una aixeta que obra l’aigua que cau a una pica rectangular.

Esta gravat que es va ser construïda en 1992 i posa el nom de “Font de Gàver”.

Un Cartell ens informe d’un recorregut de la Ruta de la Vall del Sió.

Cal dir que disposa aquest parc de tres taules amb bancs de fusta per fer un àpat.

En la seva part inferior hi ha el naixement del riu Sió. (ahir us ho vàrem presentar)

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Naixement del riu Sió a Gàver

El naixement del riu Sió se situa a Gàver, municipi d’Estaràs, on hi ha el Parc del riu Sió amb les fonts.

El conjunt del Parc esta un cop passat per cal Salat, una gran casa senyorial, i a l’esquerra del camí rural.

Un cartell ens indica el recorregut de 77 km. fins a desembocar al riu Segre, regant les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera:

A

B

C

Per arribar al naixement del riu, cal baixar unes escales on al fons hi ha una paret amb una arcada, a nivell del terra sorgeix l’aigua,

avui en dia te poc cabal tot l’any.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero