Hotel d’insectes del Parc del Vaixell de Montgat

El Parc del Vaixell és de gran superfície situat al Pla de Montgat, destaca per la pineda de pi pinyer i altres vegetació pròpia mediterrània, s’arriba pel carrer Caterina Albert i Para de Montgat.

En aquest parc podem gaudir d’un vaixell pirata, àrea infantil de jocs, taules i bancs per fer un pícnic,

i on hi trobem un Hotel d’insectes de gran capacitat,

amb una dotzena de compartiments per a diferents tipus d’insectes.

Hi ha una lamina gran il·lustrativa dels insectes de cada apartat:

A

B

C

Esta situat en un espai ideal que atreu a molts insectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Torrents dels Ferrussons de Sant Cugat del Vallès

Parc del Torrent de Ferrussons esta entre el coll Favà i la masia de Can Magí,

ubicat en l’avinguda de Can Magí, el carrer de Clementina Arderiu i carrer de Torrent de Ferrussons de Sant Cugat del Vallès.

Antigament, formaven part dels terrenys de la masia de can Magi, estava envoltat pels conreus de vinyes i fruiters.

Actualment, hi ha pas des de la part alta per medi d’un camí arranjat fins la part baixa del parc.

En el torrent hi ha àlbers, amb sotabosc de vinca, heura i cua de cavall.

A la llera, hi trobem alguns exemplars de roures.

El pi blanc s’hi ha anat introduint també durant les darreres dècades.

Els accessos són alguns adaptats, altres…no

Amb seients a l’ombra,

disposa de lavabos, te alguna Font de xarxa pública,

jocs infantils destacables,

aparells per adults per fer gimnàs.

i taules amb seients de fusta per fer un àpat, papereres…

El Parc donat el seu ambient fresc de ribera, esta dins del llistat de refugis climàtics del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Àrea d’estada de can n’Oriol de Rubí

Ca n’Oriol és un barri situat al nord-est del municipi de Rubí, al Vallès Occidental i rep el seu nom a partir de la històrica Masia de Ca n’Oriol,

on s’arriba pel camí de can n’Oriol.

Front mateix de l’antiga masia, ara és un col·legi, hi ha adaptat l’Àrea d’estada de can n’Oriol.

Esta entre la casa i l’antiga Era, on havien els camps i el bosc,

es una zona amb arbres que donen ombra, que s’agraeix a l’estiu.

Hi ha un nombre important de taules amb seient de fusta per fer un àpat o descansar-hi.

A les seves rodalies hi han aparells per fer gimnàs pels adults,

i activitats esportives.

Un espai ideal per passar unes hores en família o amics al costat mateix de la població de Rubí.

De fet el Parc de Ca n’Oriol és un espai amb una superfície total d’unes 3 hectàrees.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de la Clota de Sabadell

Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.

Historia:

  • Com a barri va néixer el 1947.
  • Es va poblar amb l’onada migratòria de la dècada 1950,
  • sobretot, després de la riuada del 1962
  • L’any 2013 hi vivien 6.500 persones. 

Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…

Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.

La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,

i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.

El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.

Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.

Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,

la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.

També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,

i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del Torrent de Vallparadis de Terrassa

Es una font d’aigua potable de xarxa pública, situada a l’entrada d’una àrea de jocs infantils,

ubicada en el Torrent de Vallparadis, entre el carrer del Doctor Torras i Bages i carrer de Morella de Terrassa.

La Font esta a dalt d’una petita columna triangular, te un polsador que fa que surti aigua, on cal posar la boca per beure-hi a galet, no disposa de cap pica, interiorment desguassa per terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Itinerari botànic del parc de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

El Parc de Can Vidalet, és un gran parc històric d’unes 3,5 hectàrees que conserva elements del antic jardí senyorial, como un templet, un estanc, un safareig ( que ja us vaig presentar) i un palau modernista.

Destaca també l’itinerari Botànic dins d’aquest Parc.

On especialment podrem veure grups de noies i nois d’escoles amb els seus professors visitant-lo.

Te l’ajuda de 25 fitxes dels arbres, que són explicatives de les espècies més destacades del parc de Can Vidalet,

amb la seva descripció, l’origen, l’ús i la singularitat.

Aquest itinerari botànic és una eina que ajudarà a descobrir el parc i a conèixer-lo,

i entendre la diversitat d’espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que habiten a Can Vidalet, siguin d’origen de Catalunya o d’altres països del Mon.

Podem destacar arbres i arbusts com  arbre de l’amor, Acàcia del Japó, diverses Palmeres, Àlbers, Alzines, Pi blanc, Pota Grossa,

Om de Sibèria, Oliveres, Lledoners, Plàtans, Xiprer, Margalló, entre altres…

En el seu dia es va editar una Guia Botànica:

https://www.aldia.cat/catalunya/noticia-lamb-edita-guia-botanica-parc-can-vidalet-desplugues-llobregat-20160603173954.html

Us recomanem molt la seva visita, tant per petits, joves i grans

També a l’estiu es un bon refugi clímatic…

Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Parc Natural de s’Albufera de Mallorca 

Viquipèdia

El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (pronúncia local: (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de MuroAlcúdia i Sa Pobla.

Historial:

L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.

La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum).

Viquipèdia

A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Les orquídies també són presents al Parc. L’orquídia de prat és una espècie d’orquídia lligada a les zones humides i el Parc Natural és l’únic lloc a tota Europa on es pot trobar.[3] Hi trobem gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.

Viquipèdia

Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l’anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi), i rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis).

Viquipèdia

També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates. Els invertebrats són molt diversos: libèl·lulesdípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies).

D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.

Viquipèdia

Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneresagrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanquesoronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.

Viquip`edia

És possible realitzar-hi els següents itineraris:

  • Itinerari des Colombars: Seguint el mateix camí, passant 1km, arribarem a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut.
  • Itinerari de sa Roca: Seguint l’itinerari arribarem fins al turó de sa Roca, al qual s’accedeix després de travessar un petit pont de fusta.
  • Itinerari des Cibollar: Creuant el Gran Canal ens trobam amb una altra cruïlla de camins.
  • Camí d’Enmig – ses Puntes: Arribarem al pont de sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del parc, provinent de la font de sant Joan (recomanat en bicicleta)-

Equipaments:

  • Centre d’informació de sa Roca
  • Centre d’interpretació Can Bateman
  • Oficina de Gestió de sa Roca
  • Observatoris d’aus i plataformes d’observació.
  • Laboratori per a l’ús d’investigadors.

Us recomanem la seva visita.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Que és una Devesa ?

La paraula devesa significa una extensió de terra, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge i a l’aprofitament de la llenya,

Viquipèdia

en realitat, en els seus inicis aquestes eren algunes de les utilitats de la Devesa.

En Parcs urbans de Catalunya, se nombre així l’espai on hi ha molts arbres agrupats del mateix o de divers tipus,

com la Devesa de Girona amb arbres molt antics

Viquipèdia

i l’actual Devesa del Parc de Vallparadis  de Terrassa

amb arbres molt més joves.

on s’utilitzà com a passeig a la ombra dels arbres,

i disposa de taules i bancs per descansar o per fer un àpat.

Les deveses son oasis verds híbrids majoria els forment plàtans, pollancres …entre altres, créixer en vertical.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Alzina tallada del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

L’Alzina centenària es va tallar a causa que  l’arbre va tindre una malaltia al tronc.

Aquest tronc forma part de la Biodiversitat del Parc, on habitant insectes i petit animals.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Safareig del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

L’aigua era i es un element decoratiu important al Parc, ja que aporta una agradable sensació de frescor i dinamisme a l’ambient.

Però, abans que fessin servir mànegues de reg, els jardins havien de resoldre el problema de l’abastiment d’aigua emmagatzemant-la en un dipòsit enlairat, des d’on es repartia a tot el recinte amb un sistema de petits canals. Aquesta era la finalitat del safareig, que es troba damunt les arcades de rajoles.

Esta en un mirador on s’arriba per dues àmplies i elegants escalinates, al peu de les quals hi ha un curiós exemplar d’alzina amb diversos peus que creixent junts possibles rebrots d’arbres tallats arran de terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero