Pou i Bassa de can Brustenga de Santa Eulalia de Ronçana

Publicat el per
Respon

Can Brustenga està a prop de la ctra. de Parets a Bigues, km 10, en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, en el 1er camí a la dreta; situat en el Barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana.

Al pati gran de la casa hi ha adossat el pou, una antiga cisterna i la capella privada.

El Pou conserva la corriola per posar la galleda i treure l’aigua.

Esta tapat per una reixa gruixuda, no es un pou de construcció rodona, es la seva construcció és com ovalat .

Al seu costat te una pica rectangular, molt desgastada. Te una aixeta a sobre, ara amb una manega.

Al seu front hi ha una bassa, ara seca, es gran amb una importat capacitat per tindre aigua.

Aquesta Bassa, te les llosses inclinades, que es van segurament servir de safareig intern de la casa,

curiosament, en la paret del fons i a dalt, hi ha una finestra petita amb reixa.

Us recordem, que es una casa i el seu interior, sense permís, no es pot accedir-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Agraïm als propietaris per deixar-nos visitar l’interior del pati i capella. !!!

Avui coneixerem: La Font del carrer de Sant Marc de Manresa

Publicat el per
Respon

Sant Marc és una capella del segle XV al peu del camí que arrancava del Pont Vell de Manresa. Fou l’església d’un hospital de leprosos, del qual avui quasi no en queden restes. L’originària construcció gòtica ha sofert diferents reformes, però les línies primitives es mantenen perfectament. El 1898 fou restaurada, però l’any 1907 sofrí l’embat d’una riuada que inundà el barri de Sant Marc, situat a prop de la confluència del torrent de Sant Ignasi i el riu Cardener. Fou saquejada durant la Guerra Civil, però gràcies als veïns del barri i a l’estímul de Mn. Joan Vall (1942) i Mn. Genís Padrós (1957) la capella fou recuperada, al mateix temps que se li treia l’enguixat interior.

La font esta més amunt de la capella de Sant Marc,

És una font molt antiga, situada a peu del carrer,

sota d’una petita balma que forma la roca.

Antigament disposava d’una aixeta polsador, actualment no hi es.

Fotografia arxiu Rasola: 2001

Hi ha molta humitat en la mateixa font i rodalies.

Recull de dades de la Capella: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Soleia de Matadepera

Publicat el per
Respon

La Font de la Soleia  es una surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font.

Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla.

Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat.

Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”

A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.

Observacions:

Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.

La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé

Arbres – Plataners de la Font de la Rovira de Cervelló

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,

seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.

La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.

Abans i desprès de la Font, hi han destacats plataners.

Són amb tronc gruixut pràcticament tots ells.

Al no fer-se manteniment periòdic de tallar les branques, aquestes estan molt llargues i enlairades.

Hi ha una explanada que anys en rere la gent feia fontades o venia a recollir aigua i fer algun àpat.

Amb el conjunt de plataners en aquesta font, aportan ombra i frescor durant les èpoques de calor.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’Aigua o repartidor de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui us presento la torre d’aigua o repartidor que està situat en el carrer Arquímedes a l’altura del nº 170 de Terrassa.

Com d’altres, es una torre allargada i actualment està adossada al costat de dos edificis.

A baix hi ha la portella d’accés. A mitja altura hi han dues finestres per on entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Torres d’Aigua o repartidors de Terrassa

Publicat el per
Respon

Les torres són repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua al seu destí. Actualment aquesta pressió no es necessària i, encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús. Actualment hi ha una vintena de torres repartides pel centre de la ciutat, algunes d’elles amb alguns elements singulars, com la del carrer del Col·legi cantonada amb el de Vallhonrrat que simula un campanar o el detall comú en la majoria, d’una finestra en forma d’arc de ferradura.

Una d’aquestes torres o repartidor, està situat en el carrer Arquímedes  amb carrer Martí Díez de Terrassa.

Com d’altres, es una torre allargada i actualment al costat d’un edifici i cantonera als dos carrers indicats.

A baix del carrer Martí Diaz, hi ha la portella d’accés. A mitja altura una finestra que entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.

Text: Ramon Solé i Viquipèdia

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Alzinar de Sant Martí de Sallent

Publicat el per
Respon

L’Alzinar de Sant Martí és un Indret del municipi de Sallent (Bages).

Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d’alzines. És un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt. L’estrat arbustiu és molt ric i espès i, per contra, l’estrat herbaci és poc desenvolupat.

Per a més informació podeu accedir a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Alzinar

L’Alzinar de Sant Martí  està situat entre l’Ermita de Sant Pere de Serraïma, l’ermita de Sant Sadurní del Pla, i l’Ermita de Sant Martí de Serraïma.

En aquest espai destaca un bosc que predomina l’Alzina prioritàriament al del Pinar,

per això se´l coneix com l’Alzinar de Sant Martí,

està repartit per diferents serralades , torrents i plans.

En aquest indret, a banda de les ermites indicades, també hi ha un nombre destacat de masies i alguna granja.

La majoria de les alzines, són relativament joves, per tant no massa grans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Bassa de la Torre de l’Àngel de Matadepera

Publicat el per
Respon

La Torre de l’Àngel esta situada en la carretera de Matadepera BV-1221, s/n. del Municipi de Matadepera.

La Bassa esta darrera del edifici, en mig del seu bosc.

Es tracte d’una gran bassa rodona, que recull l’aigua quan plou molt.

Per medi d’uns recs fets en el bosc, condueixen l’aigua fins entrar a la bassa.

L’aigua era recollida per el subministrament propi i necessitats dels antics horts de la finca, entre altres.

El perímetre rodo de la Bassa esta protegit per una balla metàl·lica, per evitar accidents.

En la part mes inferior, hi ha el desguàs de la bassa.

Text i fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem: Font de la Codina de Santa Eulàlia de Riuprimer

Publicat el per
Respon

La Font de la Codina esta aproximadament en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316, des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló, on hi a un mur a peu de la carretera, a la dreta.

Historia:

  • Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal.
  • Element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.

Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.

En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any i/o període de sequera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de La Rovira de Cervelló

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,

seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.

La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.

És una font natural que brolla sota d’un rocam, deu ser una cisterna.

Està protegit amb una petita coberta a manera de ràfec de formigó armat.

El seu entorn està arranjat amb bancs i taules.

Es desconeix la datació de la font. El que sí que es pot precisar és que es trobava en mal estat i el 1902 fou refeta, per uns veïns i l’amo Sr. Salvador Rovira, com a commemoració d’aquest moment es gravà una placa.

Te diverses rajoles a color, de la verge de Montserrat i altres temes.

La Font d’en Rovira és una font del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero