Antic bosc de can Ganxet de Sant Cugat del Vallès

Antic Bosc de can Ganxet esta en el barri de Mira-sol entre els carrers de Toledo i Pontevedra de Sant Cugat del Vallès.

Es tracta d’un antic jardí particular, que alberga vestigis de jardí romàntic amb un estany i l’antiga font de Can Gatxet , que va passar a ser un jardí per a tothom.

El Bosc de Can Ganxet després de més de 15 anys demanat la seva recuperació al final és un espai verd pels veïns de Mira-sol.

Aquesta zona verda ofereix un ambient per passejar, amb bancs, papereres, arbrat autòcton, una espai infantil i un petit llac al costat de la Font de Can Ganxet.

El Bosc Can Ganxet compta amb diferents rampes adaptades per a persones amb problemes de mobilitat.

I també, amb escales de fusta.

Els treballs també es van dirigir en recuperar la flora autòctona de la zona.

Bàsicament, el bosc esta format per alzines relativament joves.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les 2 Basses canameres de Santa Eulalia de Ronçana

Durant el segle XIX hi havia una gran producció de cànem, per fer cordes, espardenyes, teixits, veles…

Per això can Brustenga i can Barbany de Santa Eulalia de Ronçana, van construir les dues basses,

una de cada propietat i una al costat de l’altre.

S’omplen amb l’aigua del rec del Molí d’en Vendrell.

Són unes basses casi quadrades, i de poca profunditat.

Servien per amarrar el cànem entre deu o dotze dies desprès es posava assecar i amb una bregadora separaven les fibres, finalment es pentinaven per fer una tria de més qualitat,

Actualment abandonades s’omple de vegetació i fa difícil observar-les,

estan separades per una tanca de filferro gruixut.

Text: Pere Ciurans i Ramon Solé

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Horts Urbans del Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat impulsa els horts municipals com a oferta d’oci comunitari per als més joves.

La ciutat té ara 200 espais de cultiu, 108 dels quals per a gent gran, persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat.

Degut a l’alta demanda, l’Ajuntament n’ha creat, ara, 39 més.

En total, doncs, el Prat compta amb 200 horts, 83 per a persones de 18 a 64 anys,

108 per a gent gran i nou més per a programes de serveis socials.

Un exemple a seguir:

La comunitat dels horts municipals ha volgut posar les seves collites a disposició de

l’Ajuntament del Prat, del Punt Solidari i de la Fundació Rubricatus,

de manera altruista, per fer-les arribar als col·lectius del Prat que ho puguin necessitar.

Per a més informació podeu accedir a :

https://www.elprat.cat/persones/convivencia-i-civisme/horts-urbans

Un dels Horts Urbans del Prat de Llobregat, estan a un lateral del camí de la Carretera Fonda

que corresponent a les imatges d’aquest article.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Isidre de Santa Eulàlia de Ronçana

La Font de Sant Isidre està en el Barri El Rieral situada en el que es un parc envoltat de cases o xalets.

De la seva estructura se’n poden diferenciar dues fases, la més antiga de forma triangular, per on raja l’aigua i,

on hi ha gravat el nom de la font.

Font Sant Isidre en 1982 (Pere Ciurans)

I la més nova, de l’any 1983, una parat en angle feta amb pedres on hi ha una rajola de ceràmica amb la imatge del Sant.

El tub metàl-lic és va substituir per un brollador en forma de peix, que aboca l’aigua a una pica semicircular.

Unes escales d’obra facilitant l’accés a la font.

En el costat esquer hi ha un seient, no obstant a la dreta també es pot fer servir per assentar-se.

Actualment pràcticament no hi raja aigua, una lleugera humitat te la paret i el tub de la font.

Text: Pere Ciurans

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Arbres – Dos Arbres units en Vacarisses

Al costat de l’aparcament del camí de la Font d’Orpina i a sota de les vies del tren, hi han dos arbres joves units entre si.

No sabem el futur d’aquets arbres, però es bonic i curiosa la seva imatge.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem: La Font dels Dipòsits de Gironella

La Font dels Dipòsits esta situada dins d’uns jardins de la zona de Cap del Pla, a l’extrem sud dels carrers Pedret i Cadí de Gironella.

La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX;

al llarg dels anys l’entorn immediat, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació.

Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires.

La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l’aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter.

El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos.

El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de les Palmeres de Corbera de Llobregat

El Parc o Jardí de les Palmeres està situat entre els carrers de Raval i del Carme de Corbera de Llobregat.

Abans de ser municipals, els jardins pertanyien a la finca coneguda com a cal Suís.

Antigament havien estat denominats com a «Jardins de Cal Suís».

El 1986 l’Ajuntament de Corbera va comprar els terrenys, la casa va ser enderrocada a causa d’un expedient de ruïna i es va acabar d’eliminar totalment mitjançant l’execució del projecte d’urbanització el 1988.

El 1987 van ser inaugurats els jardins rehabilitats i munipalitzats.

Es conserven diferents elements ornamentals provinents de l’antiga finca.

Jardí urbà o parc amb característiques entre clàssic i romàntic.

Disposa de tres accessos: pel carrer Raval, pel carrer del Carme i per la prolongació del carrer del Carme.

Té un considerable desnivell que se salva mitjançant camins en pendent.

Conté un mirador format per un espai circular amb baranes i

columnes dòriques que sostenen una cúpula revestida de teules de ceràmica esmaltada.

Hi ha abundant vegetació, amb les següents espècies:

Palmeres (phoenix canariensis, phoenix dactilifera, washingtonia filifera), coníferes (abies masjoarmi, cedre de l’Himàlaia o cedrus deodara, cupressus maccrocarpa, xiprer de lambert, pinus pinea, taxus baccata), fulla persistent (eucaliptus globulus, quercus ilex, ilex aquifolium) i fulla caduca (acer negundo, alnus glutinosa, catalpa bignonioides, cercis siliquastemun), entre d’altres.

També té un petit escenari que permet la celebració de diferents tipus d’espectacles,

i un espai habilitat pels jocs infantils.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa de la Font de la Grípia de Terrassa

La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu Bus urbá que us porta, des d’allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,

des d’aquest punt, preneu un camí que esta cimentat  que fa una certa baixada fins la Font.

Fa uns anys en rere, La Font de la Grípia disposava d’un berenador i molts horts il·legals per la seves rodalies.

L’Ajuntament va considerar en fer neteja i deixar com a zona verda-forestal aquest espai.

L’antiga Bassa de la Font de la Grípia, esta situada propera al Torrent,

a uns 5 minuts de la font direcció a Mossèn Homs.

Es una bassa rectangular, sempre plena d’aigua,

En la que viuen nombrosos amfibis i petits animals depenen molt de l’aigua i d’una zona humida.

Així com, es un punt d’aigua per ocells, granotes, cap grossos,  sargantanes…

Si aneu per la  tarda o capvespre, vigileu amb les picades de mosquits !…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga

Pou de Cal Planell de Rajadell

El Pou de Cal Planell està a pocs metres de la masia en el barri  de la Monistrolet, a tocar la carretera i molt a prop de la via del tren. de Rajadell.

Segons el propietari de Cal Planell, no es un pou de mina, sinó un dipòsit que omplia regularment el “tren de l’aigua” que venia de Manresa i omplia els pous de les cases de prop la via.

Pou  de parament de totxo (rajoles) i pedra. El pou es circular i se li adossa un cos rectangular, amb el safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Mapes de Patrimoni Cultural- Diba

Avui coneixerem: La Font dels Escolans de Balsareny

La Font dels Escolans està darrera de l’ermita de Sant Esteve en la colònia Soldevila de Balsareny.

Historia:

  • Amb la creació de la colònia Soldevila, també coneguda com a colònia de Sant Esteve, l’antiga església que hi havia en aquest indret va quedar-hi incorporada per donar-hi servei religiós.
  • Entre els anys 1985 i 1986 es va portar a terme una restauració de l’església promoguda pel capellà que n’estava al càrrec, mossèn Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia.
  • Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada.
  • Una mica abans, el 1970, el mateix mossèn Bajona ja havia ideat i creat l’espai de la Font dels Escolans, al darrera de l’església. El monument als escolans és obra de Narcís Bessa i Fornell (de Sant Llorenç de Morunys) a partir d’un dibuix de mossèn Bajona.
  • Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990.
  • Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música.
  • Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.
  • Alguns dels seus treballs són de caràcter menor, d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf.
  • Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional.

Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.

A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes.

Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i,

al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua.

Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i,

a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets.

Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laboradora: Loli Parraga