L’Alzina de Rafamans està al costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,
del camí que baixa a la Font de la Rovira en el municipi de Cervelló.
És un exemplar d’alzina (família de les fagaceae, gènere Quercus ilex),
que presenta un diàmetre de peu d’entre 0,60 – 1 m, copa de més de 10 m d’alçada i 10 m de diàmetre.
L’Alzina és un arbre que pot ser considerat un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenària) forma part de la història del municipi.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
L’edifici de can Barnils esta situat en el camí antic de Granollers en el Barri de Sant Cristòfol de Santa Eulàlia de Ronçana.
Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s’hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX.
Al voltant d’aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola.
Davant la façana principal s’hi conserva l’antic pou,
és circular fet de rocs i pedres de diferents mides,
en la part superior està tancada amb un sostre algo ovalat. Una portella de fusta tanca l’obertura per extreure l’aigua, amb una jardinera o petit abeurador antic.
El Mirador de l’Alzina de cal Torres, es troba situada en el pla on antigament havia existit la masia.
Per anar-hi cal seguir el camí rural que surt de la carretera BV-2249, en algo més de cinc minuts arribareu al turonet que hi ha l’alzina de cal Torres.
Des d’aquest punt, es domina una amplia vista casi a 180 grau a la rodona.
Un paisatge en les que podem veure verdes muntanyes al fons.
Per les rodalies, magnifiques vinyes i ven cuidades.
A prop de l‘Alzina centenària, hi han varis xiprers.
També, varies oliveres a un nivell més baix.
Petits grups de pinedes aquí i allí…
I de lluny la muntanya de Montserrat
Per últim, en la part principal, on estaria la propiamen la masia, hi ha varis arbres molt vells.
Per visitar a Les Dames Coiffées, cal anar al Pont del Riu, allí prendre el camí al nord, està senyalitzat.
És seguir la Ruta de la Séquia al llarg d’1,3 km fins la Resclosa dels Manresans.
És una formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de Dames Coiffées (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt.
Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans.
Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats.
De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.
L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient.
Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota.
En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues.
En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat.
Com que l’accés és una mica difícil, les dammes coiffès també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les dames coiffées.
És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera.
Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.
Aquesta bassa de can Morros esta al costat del camí de Valldòria i a uns 170 m. al NO de Can Morros de Rajadell.
Historia:
Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària.
A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau.
Com a can Dalmau, s’hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.
Gran bassa circular que forma part d’un complex d’infraestructura hidràulica d’un gran interès.
La bassa recollia l’aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades.
Una xarxa de rases recollia les aigües pluvials d’una extensa superfície per confluir a l’entrada de la bassa.
Poc abans d’entrar a la bassa l’aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l’aigua fins la casa de Can Dalmau per una canalització.
La bassa està feta amb grans carreus perfectament tallats a mida. Està encerclada per una barana de ferro.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez
fonts naturals, aigua, muntanya i més 