La Font del Mur esta en el carrer del Mur, 104 de Martorell.
Historia:
La font data de l’any 1957; poc abans que fos destruït el costat nord del carrer per eixamplar la carretera N-II i solucionar els problemes d’un tràfic rodat cada vegada més dens.
En el decurs d’aquesta ampliació varen ser enderrocats edificis emblemàtics com la façana neoclàssica del Saló-Cinema Millàs, l’Antic Hospital i la façana modernista de la societat el Progrés de l’any 1910; edificis que quedaven a l’altre costat de carrer on es troba la font.
La Font esta adossada a la façana de l’edifici del carrer Mur 104.
Duran l’any 2022, es va portar a terme el seu arranjament, donat el seu important deteriorament.
Actualment presenta un enquadrament i en el seu interior hi han unes rajoles a color en el seu centra esta la aixeta polsador.
L’aigua cau a una pica semicircular.
A sobre, hi ha les dades : “1934 – 2022”. I el seu nom “Font del Mur”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.
Avui us presento un curiós abeurador que esta situat en el municipi de Castellgalí, en una camí a prop de la pista que porta a Marganell.
Esta destinat per poder disposar d’un punt d’aigua i els animals de la muntanya per beure.
Aquest abeurador com podem veure en les imatges, s’omple gracies a l’aigua provinent d’una canal natural d’aigua de la pluja,
També, en èpoques seques, es pot portar aigua amb un vehicle amb dipòsit.
He dit al principi “abeurador curiós”, donat que esta tapat per una placa de pedra plana on el centre hi ha un forat rodó, per on els animals poden posar el cap i beure.
En casi tots els municipis de Catalunya, hi ha una o varies colònies felines que sobre viuen de la gent que lis dona menjar i aigua.
Des del blog hem fet menció de diferents poblacions i pobles amb aquesta circumstancia, com Llinars del Vallès, Súria, Granollers …entre altres.
Avui, us fem menció de la Colònia felina de Sant Andreu de la Barca, un petit espai en el centre de la Vila on l’Ajuntament a destinat per la supervivència dels Gats.
Esta supervisada, per gent voluntària del municipi, que lis dona menjar, aigua i la neteja.
En aquest espai disposen els gats de lloc d’ombra o si plou fort estar resguardats, jocs a un cert nivell i rascadors per les ungles.
La Font del Güell esta en la parròquia de Sant Andreu de Gurb, a 1500 metres per pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2’600 en el municipi de Gurb.
Concretament la font del Güell està situada al nord-oest del Güell, a l’extrem nord d’un pla per on creua el rec de l’Esperança.
S’accedeix a la font a través del punt on la pista forestal que transcorre a l’est del Güell creua el rec de l’Esperança. En aquest punt creua un corriol que segueix paral·lel al rec en direcció oest.
Uns metres més endavant es troba un petit pla, amb el rec de l’Esperança a l’extrem sud i la font a l’extrem nord, adossada al marge que delimita el pla i envoltada d’alguns roures.
La font està formada per una estructura arrebossada amb la inscripció “El GÜELL” que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge de lloses a plec de llibre. A la part inferior hi ha un forat on estava el brollador metàl·lic.
La font del Güell havia estat una font molt concorreguda pels veïns. Fa pocs anys la van reformar.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La desapareguda Font i Safareig de Martorell estava a prop de la carretera C- 37 de Vic a Olot, probablement en fer la carretera va desaparèixer…
Actualment, sols trobem una torreta feta pel propietari al cost del torrent de Martorell, on es bombava l’aigua fins la casa durant els any 60 del segle passat.
Es creu que deuria ser la que veiem en les fotografies.
L’antiga masia de cal Terra va ser construït el 1633, segons la data gravada a la finestra central, aquest casal de planta rectangular, consta de planta, un pis i golfes, amb teulada a dues vessant. Cal remarcar, i després d’unes desafortunades modificacions, el portal dovellat d’accés, l’entrada i la gran sala superior
Desposa d’un preciós pou al pati enjardinat.
El Pou esta tancat per dalt i per darrera, conserva la corriola on hi ha la corda i la galleda per recollir l’aigua. En cada costat hi ha una llossa plana que fa se seient.
El Meandre de Castellbell i el Vilar esta format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbelli el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Aquesta zona queda delimitada des del Pont Nou de la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar, fins a l’altra banda del cingle on s’alça el castell del municipi, en la zona coneguda com el Grauet. Antigament es el Meandre és coneixia amb el nom del Revolt.
Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets.
Durant la segona meitat del segle XIX, l’home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu.
En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d’ambients, tant faunístic com botànic a més a més d’actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat.
La vegetació de ribera hi està molt ben representada amb alberedes i salzedes (hàbitat d’interès comunitari 92A0). Destaca també el tamariu (Tamaris sp.) i el freixe de flor (Fraxinus ornus), considerat molt rar a Catalunya. A la riba interior del meandre, s’hi desenvolupen canyissars amb boga i canyars resultat dels dipòsits de sediments que arrossega el riu.
La fauna hi està molt ben representada. És un indret molt important per espècies migratòries i com a biòtop – pont entre el litoral i l’interior de Catalunya. Per molts animals és un lloc idoni per descans o per reproduir-se. El bernat pescaire (Ardea cinerea) té una nombrosa població durant tot l’any, però també hi crien espècies com el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), i molts d’altres. No és difícil veure-hi corb marí, agró roig, el martinet blanc, la polla d’aigua o algun astor aprofitant la gran quantitat d’aliment que té a disposició. La llacuna que s’ha format a l’interior, és lloc de repòs o de reproducció per diversos amfibis, limícoles, anàtids, ràl·lids, ardeids, destacant la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).
Observacions:
En aquesta zona hi ha alguns equipaments d’aguait de fauna que s’han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch
Adaptació del Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 