Can Vendrell esta al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell, a 1,5 km de l’estació de ferrocarril d’Aguilar, seguint el camí directe entre ambdues.
Situat davant de la masia, hi ha una gran Bassa.
Es de paret rodona i adossada per un costat a una paret d’un edifici.
Actualment no esta es us i no disposa d’aigua en el seu interior.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.
Els dos arbres més destacats de Castellar, es una alzina
I un Lledoner.
L’alzina esta situada a tocar de la riera de Rajadell, i front de les cases del conjunt que forma Castellar.
Es un arbre amb un gruixut tronc i amb moltes branques que formen una bonica capçada.
El Lledoner, esta a prop de l’antic molí,
es molt gran i alt, de fet corpulent,
cal destacar les seves arrels que sobresurten del terra.
Tant l’hivern com a l’estiu, es de gran bellesa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.
Historia:
Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.
Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Moí esta entrant al nucli de Castellar a mà dreta, al costat de la Plaça.
Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L’edifici originari era l’anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l’edifici) on hi ha els molins.
Entre les diferents instal·lacions visibles s’observen unes conilleres i galliners, un forn i un Pou.
El Pou es molt antic, te per un costat una portella metàl·lica per on es treu l’aigua.
A l’esquerra disposa de dos safareigs petits moderns.
Al costat dret, i adossat al Pou, hi ha els vells Galliners, avui en deus.
Recull de dades: Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El veïnat se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.
El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.
Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.
Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.
No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.
En l’actualitat no disposa d’aigua.
Recull de dades de Castellar: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Darrera de l’estació d’Aguilar de Segarra, hi ha uns jardins, on esta ubicada la font.
Es una font molt senzilla, feta d’obra en forma triangular, on hi ha una aixeta polsador.
L’aigua es de xarxa pública, cau a una reixa a nivell de terra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El desmai, salze ploraner (en rossellonès: salze ploraire/plorós/plorant), o simplement plorador o ploraire, salze sepulcral.
Arriba a fer de 20 a 25 m d’alt. Creix de pressa, però és de curta vida. Les fulles estan disposades en espiral, són estretes, serrades i de color verd clar; fan de 4 a 16 cm de llarg i de 0,5 a 2 cm d’ample. Les flors estan disposades en aments i és una planta dioica, és a dir, amb sexes separats en peus diferents.
Des de l’Ajuntament seguirem la carretera BV-3009, un cop que passem les Piscines, a la dreta hi ha un camí que porta a cal Joan, en pocs metres ens porta al Desmai.
Es un arbre alt, tronc gruixut i nombroses branques que en la primavera i l’estiu destaca de la resta d’arbres del bosc.
Recull de dades del Arbre: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 