En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.
A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.
Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.
S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.
En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.
La Font del Ros esta situada e els Camps de Sant Jaume de Castellbell i el Vilar, a prop de la carretera BV-1123 a Marganell.
El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d’obaga de la masia del Ros. Es tracta d’un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d’obaga del marge argilós.
Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera.
Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d’arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics.
Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d’una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner.
Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l’aigua fins aquest indret.
El raig cau a l’interior d’una pica, fet amb totxana. D’aquí per un caneló retallat permet que l’aigua caigui directament a la bassa, que s’aprofita per al rec de l’horta de cal Montclar.
La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell.
Observacions:
Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural-Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch
Adaptació del Text al Bloc i Fotografies : Ramon Solé
La Font de ca n’Argeleguet està a l’oest de la masia de Ca n’Argelaguet.
Per anar a la Font, us caldrà agafar la carretera BV-1248 de Sabadell a Matadepera i en el punt quilomètric 4,100,
Deixareu la citada carretera per prendre el segon camí a l’esquerra, que anireu entre una pineda i entre uns camps. Al fer un revolt caldrà deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que esta a l’esquerra,
fins arribar a un altre a la dret barrat amb uns pilons de fusta que ens porta directament a una esplanada amb bancs.
A sota a l’esquerra trobem la font que cal accedir baixant per uns esglaons.
L’aigua que surt per un broc cau a una pica a nivell molt baix, segueix per una canonada fins una bassa,
que deuria servir per regar els camps propers.
Es un espai natural, tan pròxim de Sabadell com de Terrassa i així d’altres poblacions,
molt de pas de gent , que va a peu, amb gos, a cavall, amb bicicleta…
Per anar a la Roureda de Les Tapies, si veniu de Manresa, us cal seguir la carretera N – 141 c direcció Moià, cal a l’arribar a una cruïlla que a la dreta va a Viladecavalls de Calders, pues vosaltres gireu a l’esquerra, direcció al mas Les Tapies, al poc en una bifurcació de camins,
seguiu tot recta direcció al Forn de Calç, molt abans passareu pel aquesta Roureda.
Arribareu desprès de passar entre camps conreats i bosc de pins, a un espai que os ho esperàveu…!
La Roureda de les Tàpies esta format per un destacat nombre de roures grossos i vells, situats en un prat sense vegetació.
Un cercat de fusta no us permetran entra amb el cotxe, però si a peu.
Molts d’aquest Roures, són centenaris amb una alçada important.
Tenen entre 200 i 300 cm. de perímetre.
I una gran majoria son d’un alçada de 20 m.
Pi destacable
No tots estan prou be, alguns presenten branques seques o danyades per algun paràsit,
també, segons estudis fa que la manca actual de pluges generoses l’aigua no profunditzi tant dins de la terra, on les arrels se assequin i poc a poc podria morir l’arbre.
Són pocs el roures d’aquestes característiques que podeu trobar en altres llocs de la comarca, donat que l’explotació forestal del segle XX, va fer desaparèixer molts exemplar com aquests..
Es un espai tranquil amb molta ombra i que cal respectar.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 