Arxiu d'etiquetes: Estany

Estany del Parc municipal d’Olesa de Montserrat

Publicat el per
Respon

Jardí que originàriament formava part de l’Hotel Gori (actual Ajuntament) i que ara és un parc públic, situat en ple centre de la vila. Destaca per la gran diversitat d’arbres i espècies vegetals en general. A l’entrada pel nord hi trobem una avinguda de plàtans, situats davant dels antics xalets de l’Hotel. En aquest sector hi ha una pèrgola recoberta de glicines i, al centre, junt al monument a l’agermanament amb Weingarten, una olivera.

A ponent de l’edifici de l’Ajuntament, el monument als germans Casals està envoltat per un esquadró de 25 plàtans. Més al fons hi trobem un magnífic pitòspor: un exemplar excepcional amb set troncs molt alts, tenint en compte que es tracta d’una planta arbustiva. El sector de llevant té com a element destacat un pi pinyer de dimensions gegantines, que fa 248 centímetres de volta de canó (perímetre mesurat a l’altura del pit).

Al seu entorn hi ha una zona plantada amb oliveres i altres espècies. El sector de ponent s’estructura al voltant d’una placeta central amb un escenari. Hi trobem una gran diversitat d’espècies, les quals es troben descrites minuciosament en el llibre d’Àngel M. Hernández (1997: 120-136).

Més cap a ponent, el parc ha estat ampliat recentment de manera que ara abasta una àmplia esplanada situada a un nivell més baix, distribuïda al voltant d’un gran estany amb un sortidor, tot envoltat per desmais i altres espècies.

Us passo més dades sobre l’estany:

Un Llac i Parc que cal visitar

Recull de dades: Diba

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llac del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Publicat el per
Respon

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

Un lloc destacat es el llac naturalitzat, un hàbitat de gran valor ecològic.

El llac de Can Vidalet té una superfície de 1.020 m2 i una profunditat mitjana de 1,8 metres.

L’any 2017, l’AMB hi va fer uns treballs de millora consistents en: buidatge de les aigües, neteja del fons, introducció d’un nou sistema de recirculació i un farcit amb 46 illes flotants de vegetació.

Aquesta naturalització del llac va millorar la gestió sostenible de l’espai i va potenciar la biodiversitat, convertint-lo en un espai de conservació de fauna i flora.

Dintre de l’estany hi ha uns arbres destacats, els Xiprers dels pantans.

El xiprer dels pantans, taxodi o taxodi dístic (Taxodium distichum) és una espècie de conífera de la família Cupressaceae originària del sud-est dels Estats Units. També es troba plantat com a espècie ornamental en altres llocs, per exemple a Barcelona a l’estany del Parc de la Ciutadella, en Granollers.

Arriba a fer de 25 a 40 m d’alt amb un diàmetre del tronc de 2 a 3 m o més. L’escorça està fissura verticalment i és de color marró grisenca a marró vermellosa. Les fulles són caducifòlies (per això se’n diu calb) disposades espiralment sobre la tija fan d’1 a 2 cm d’ample.

És una planta monoica. Les pinyes són globulars de 2 a 3,5 cm de diàmetre, porten de 20 a 30 llavors triangulars.

Els troncs principals estan envoltats d’arrels aèries (anomenades en anglès cypress knees, genolls de xiprer).

Viquipèdia

Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Arbres: Roure gros dels Alous de Sant Cugat (Vallès Occidental)

Publicat el per
Respon

Roure gros de l’estany dels Alous esta dins del bosc de l’estany del Alous de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

L’estany dels Alous era una antiga argilera situada en aquesta zona, on es va trobar una veta d’aigua a la dècada de 1970. En quedar abandonada l’extracció d’argila, s’ha convertit en un espai natural. El roure gros de l’estany dels Alous és un roure cerrioide, de la família de les fagàcies.

Segons dades de l’any 2017, l’alçada de l’arbre en aquell moment era de 15 metres, tenia dos braços, i la capçada feia 14,9 metres i era de forma ovoidal. El perímetre de la soca era d’1,9 metres i del tronc, 2 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de l’estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres destacats

El Roure de l’estany es situat en l’Avinguda d’Europa, prop de l’estany de la Guinardera.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

El roure de l’estany de la Guinardera és un exemplar de Quercus x cerrioide aïllat, a tocar a l’avinguda d’Europa, a la zona de l’Estany de la Guinardera.

Es tracta d’un roure bessó, de dos braços, que tenia una alçada de 13 metres, l’any 2017.

La seva capçada és ovoidal i feia 14 metres d’amplada. El perímetre de la soca era d’1,4 metres i del tronc d’1,3 metres.

Observacions: L’estany de la Guinardera i el seu entorn són hàbitat de diverses espècies de fauna i flora d’interès. Les aigües de l’estany procedeixen de la xarxa pluvial i del bombeig d’aigua freàtica.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fauna de l’Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

L’estany i el seu entorn acull diverses espècies de fauna i flora d’interès.

Hi ha un refugi de fauna de naturalitzada, a la qual la població no pot accedir directament, amb nuclis de vegetació autòctona densa i

espais emboscats que afavoreixen la nidificació i el refugi d’ocells, així com d’altres espècies d’interès, com els espiadimonis.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

Aquest tipus d’hàbitats acostumen a ser lloc de concentració d’insectes i, alhora, d’espècies insectívores, com els ratpenats (pipistrel·la nana, pipistrel·la comuna),

així com d’ocells com els tallarols, les mallerengues, les cueretes, els pit-roigs i els rossinyols.

També, solen ser punt de trobada d’espècies migradores, com el cabusset, la polla d’aigua l’ànec collverd i l’esplugabous.

Observacions:

De forma il·legal s’alliberen en aquest lloc animals com conills i

ànecs i altres espècies exòtiques invasores com la gambúsia i tortuga de Florida.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • L’estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial.
  • L’any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius. 
  • Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d’aquest indret.
  • Aquesta tasca ha permès adequar l’entorn i millorar-ne les condicions, n’han potenciat el paper faunístic, n’han ordenat l’ús social i l’han convertit en un punt d’educació naturalística.

L’estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès,

va ser creat de manera artificial.

Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d’hidrocarburs) i del bombeig d’aigua freàtica.

Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i

ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat.

Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d’un camí perimetral, la instal·lació de miradors

i passarel·les a nivell de l’aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones.

Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l’aigua i diversificar el medi.

A l’entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l’estany, es pot trobar canyissar de Phragmites australis (canyís), que contribueix a depurar l’aigua.

Als altres marges, s’observen herbassars poliespecífics amb espècies com Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., entre altres.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

No es permet benyar-se.

Disposa de algunes taules i seients per poder fer pícnic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa o estany del Parc de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc de Bellvitge esta en el carrer de l’ermita de Bellvitge, 38 i la Rambla de la Marina en el Barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Va ser inaugurat durant l’any 1988, te una Superfície de 50.316,32 m2

Parc extens, amb l’Ermita de Bellvitge, que és de la època medieval, amb zona infantil,

cafeteria-bar i taules amb bancs per fer pícnic i fonts.

El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.

La seva característica principal és que aconsegueix una certa sensació d’intimitat en un parc sense portes, situat a les terres planes del delta.

Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents.

Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l’aïlla dels blocs de pisos més propers i protegeix l’interior del parc.

Te una gran diversitat d’arbres, arbust i plantes, molt cuidat.

Cal destacar la Bassa o estany que hi ha entre l’ermita i la part de darrera del Gimnàs Metropolitan.

Tot el perímetre que envolta l’estany en la part del parc, hi ha un llarg seient.

En un del seus costat hi ha una rampa per baixar a l’estany.

L’alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l’aigua del estany, genera males olors i desencadena problemes higiènics – sanitaris.

És prohibit banyar-se a les làmines d’aigua i estany del parc.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

Publicat el per
Respon

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els aiguamolls o estany de Cal Raba de Tordera

Publicat el per
Respon

Bona i Feliç nit de Nadal !

Als aiguamolls o estany de Cal Raba estan a tocar de la carretera GI-512, de Hostalric a Tossa de Mar.

S’hi pot accedir a peu, amb cotxe o amb RENFE., espai apte per tothom.

Està relativament a prop del nucli urbà, tot creuant els dos ponts que travessen la Tordera.

Els aiguamolls són la resta de la plana fluvial de la Tordera, de poca profunditat i formats al curs baix del riu en terrenys molt plans.

És una zona humida de 4,33 ha, formada per un estany d’aigües permanents.

Antigament, l’estany, d’origen natural, podia abastar una superfície màxima de 7 ha.

Actualment, la construcció de diverses infraestructures viàries a l’entorn de la zona humida, que arriben fins i tot a partir-la, ha modificat el funcionament hidrològic de la zona, reduint-ne molt la superfície.

La vegetació de l’estany és formada bàsicament per un extens canyissar i bogar, que ocupen bona part de la seva superfície.

El bosc de ribera es troba ben constituït i en general apareix en tot el perímetre de l’estany.

Està format per omedes amb mill gruà, vernedes i freixenedes.

També hi ha alguns sectors de roureda.

Pel que fa a la flora, hi apareixen espècies herbàcies força interessants, com el marcòlic (Lilium martagon), el buixol (Anemone nemorosa), la viola silvestre (Viola sylvestris), l’al·liària (Alliaria petiolata), l’espargani comú (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), o les poligonàcies Polygonum salicifolium i Polygonum amphibium.

Pel que fa a la fauna, a la zona hi nidifica el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la fotja (Fulica atra). En hivernada s’hi observen regularment el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el martinet blanc (Egretta garzetta).

A l’estany es localitza una petita població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i del peix espinós (Gasterosteus aculeatus).

Actualment hi ha nombroses espècies de fauna exòtica i domèstica, que resten interès a l’espai.

En períodes de migració s’hi poden observar diferents espècies d’ànecs i passeriformes.

L’estany està senyalitzat amb diferents rètols informatius i hi ha una zona de lleure al sector est, amb bancs, papereres i un petit aguait.

Les actuacions s’han realitzat per part de l’Ajuntament de Tordera i l’entitat local CADMA (Consell assessor per a la defensa del medi ambient).

La proximitat al nucli urbà de Tordera i a diverses vies de comunicació (GI-512, BV-5121) origina impactes diversos: abocaments de deixalles, sobrefreqüentació, soroll, …

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Tordera

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Bassa i Sortidor del Parc de les Morisques de Sant Quirze del Vallès

Publicat el per
Respon

El Parc de les Morisques, es també conegut com la Taula Rodona, esta situat en la Rambla de Lluís Companys i  l’Avinguda Camí del Mas, s/n, de Sant Quirze del Vallès Occidental.

El 13 d’agost de 2020 us presentava en aquest blog el Parc de les Morisques,

avui, veurem la seva destacada Bassa i sortidor al centre del Parc.

Pràcticament  es situat en la part central del parc l’ocupa un estany amb un sortidor d’aigua.

Aquest recull les aigües d’un brollador natural.

Cal destacar, la part més superior, on hi ha el sortidor,

on l’aigua cau per una petita cascada d’obra fins a l’estany.

A les seves rodalies hi ha gespa i podem trobar-hi ànecs.

En que no sigui perillós ni profund, es evident dir que vigileu als mes petits per evitar que caiguin a l’aigua.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i Varis

Text i Fotografies : Ramon Solé