Arxiu d'etiquetes: finca

Parc de les Palmeres de Corbera de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc o Jardí de les Palmeres està situat entre els carrers de Raval i del Carme de Corbera de Llobregat.

Abans de ser municipals, els jardins pertanyien a la finca coneguda com a cal Suís.

Antigament havien estat denominats com a «Jardins de Cal Suís».

El 1986 l’Ajuntament de Corbera va comprar els terrenys, la casa va ser enderrocada a causa d’un expedient de ruïna i es va acabar d’eliminar totalment mitjançant l’execució del projecte d’urbanització el 1988.

El 1987 van ser inaugurats els jardins rehabilitats i munipalitzats.

Es conserven diferents elements ornamentals provinents de l’antiga finca.

Jardí urbà o parc amb característiques entre clàssic i romàntic.

Disposa de tres accessos: pel carrer Raval, pel carrer del Carme i per la prolongació del carrer del Carme.

Té un considerable desnivell que se salva mitjançant camins en pendent.

Conté un mirador format per un espai circular amb baranes i

columnes dòriques que sostenen una cúpula revestida de teules de ceràmica esmaltada.

Hi ha abundant vegetació, amb les següents espècies:

Palmeres (phoenix canariensis, phoenix dactilifera, washingtonia filifera), coníferes (abies masjoarmi, cedre de l’Himàlaia o cedrus deodara, cupressus maccrocarpa, xiprer de lambert, pinus pinea, taxus baccata), fulla persistent (eucaliptus globulus, quercus ilex, ilex aquifolium) i fulla caduca (acer negundo, alnus glutinosa, catalpa bignonioides, cercis siliquastemun), entre d’altres.

També té un petit escenari que permet la celebració de diferents tipus d’espectacles,

i un espai habilitat pels jocs infantils.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arranjada la Font de la Torre de Sallent !

Publicat el per
Respon

La Font de la Torre, està situada a peu de la carretera C-1411a, sortiu de Sallent i amb direcció a Balsareny.

Concretament, a la part esquerra de la carretera, poc abans d’arribar al Restaurant de La Torre i,

al costat d’una pista secundaria de terra d’aquesta finca de La Torre.

És una Font molt antiga, en el segle passat, era molt apreciada

i concorreguda per la gent que recollia la seva aigua,

A finals del segle XX

llàstima que en els anys, aquesta font  a quedat casi oblidada…

Com estava la Font abans de l’arranjament

Fa uns tres anys va ser arranjada, reforçant les parets, posant uns rocs plants com escala.

I com esta a un nivell  baix, a un costat uns rocs grans per protegir-la. Te a un costat un seient.

Un Roure li fa ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laboradora: Loli Parragá

Arbres – L’Alzina de Can Poal de Terrassa

Publicat el per
Respon

En el Catàleg d’Arbres d’Interès Local, dins de la propietat de can Poal, hi han tres arbres destacats.

Un d’ells es l’Alzina que esta situada molt a prop de la masia de can Poal.

S’accedeix des del camí vell d’Ullastrell, per l’interior de la finca de Can Poal.

Espècie :

Alzina- Quercus ilex

Dimensions:

Alçaria total: 18 m

Volt de canó: 3,95 m

Diàmetre de la capçada: 20 m

És caracteritza per la grandària i la seva bellesa. L’estat vital és Bo- Regular.

Amenaces:

Elevada compactació de la base i pobre perfil del sòl, sequera. En el temps, podria estar afectada significativament per la caparreta de les alzines (Kermes vermilio), formiga de cap vermell i afectada per galeries del perforador Cerambyx cerdo.

Com que esteu en propietat privada, respecteu l’entorn, no entreu en zona cultivada, ni en la casa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem : La Font de Olesa de Bonesvalls

Publicat el per
Respon

La Font que ens referim esta situada en el carrer del Dr. Molins de Olesa de Bonesvalls.

L’estructura de la font esta adossada al mur d’una finca privada. Esta feta de totxanes, te una aixeta polsador  i una pica. La paret es de trencadís de color gris.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Can Canyadell, un passeig per les seves fonts de Castellbisbal

Publicat el per
Respon

Can Canyadell es una masia, ara restaurant de Castellbisbal.

Per entrar a la finca hi ha una camí ample que porta a la masia i al seu aparcament.

Paral-lel al camí d’accés i per dins del bosc, trobareu un camí per fer un passeig,

on trobareu tres fonts.

Font – 1

La llàstima que actualment estan abandonades i no hi raja aigua.

Font – 1

A traves d’un tub hi portava a les tres fonts l’aigua que no era natural.

Font – 2

Aquestes estan a un costat del mateix camí, fetes de totxanes i pedres, molt senzilles totes.

Font – 2

La Tercera font esta molt malmesa

Font – 3

El camí de passeig es molt agradable

i fresc a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Els estimaocells del Bruc

Publicat el per
Respon

La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.

Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.

L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells  i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.

La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.

Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.

Per a més informació podeu consultar a :

http://viuvallbona.cat/fitxa/els-estimaocells

i a :

https://www.ccma.cat/324/els-estimaocells-que-atreuen-i-no-espanten-els-ocells-a-vallbona-de-les-monges/noticia/2987821/

Seria bo que en altres llocs d’arreu de Catalunya, fessin el mateix per preservar els ocells.

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de El Bruc,

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Pins de La Coma de Sant Jaume de Moià

Publicat el per
Respon

Aquest Pins estan situats a l’entrada de La Coma de Sant Jaume, a peu de la carretera C-59 de Barcelona a Moià.

Són un conjunt de 3 pins de destacades dimensions,

dos d’ells a la mateixa entrada a la finca i el tercer a l’altra costat de la carretera.

El tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada,

i qualificats com sans.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Matarí de Rubí

Publicat el per
Respon

La Font de Can Matarí, esta situada a la dreta del final del carrer de can Matarí, a nivell del bosc de la finca de can Moritz.

On esta barrat el pas per vehicles, cal anar a peu.

De fet, abans de ser urbanitzat aquesta zona era propietat de la masia de can Moritz o can Matarí.

La Finca tenien dos fonts, aquesta i la Font de can Moritz, descrita fa un temps en aquest Bloc.

La font és del tipus de Mina, durant més de 25 anys ha estat tapiada.

Actualment, una vegada remodelada, es pot entrar a dins de la mina uns metres.

Veiem que es recollida l’aigua per un no massa gran dipòsit de plàstic, un creu per poder beura algun animaló.

Un estret caneló porta l’aigua fins l’exterior, on cau per la claveguera.

Dades de l’Ajuntament de Rubí :

Situada al torrent de Can Matarí, durant els treballs de recuperació s’ha comprovat que no es tracta exactament d’una font, sinó d’una mina d’aigua molt similar (per la forma i la mida) a la font de Can Moritz.

Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s’havia de rehabilitar, l’ajuntament ha optat per recuperar la mina d’aigua, que feia més d’un quart de segle que estava tapiada, així com garantir el drenatge d’aigua i ornamentar-la amb material d’acer amb el dibuix de l’actual casa Can Moritz o Can Matarí.

Us passo més informació al respecta:

http://encomupodemrubi.cat/2022/02/23/lajuntament-recupera-la-font-de-can-matari-tapiada-des-de-feia-mes-de-25-anys/

Es una bona restauració feta d’una Font – Mina casi perduda.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou d’aigua de Can Pujol de Caldes de Montbui

Publicat el per
Respon

Per anar al Pou d’aigua de Mas Pujol  cal agafar la carretera BV – 1423,  un cop travessat el bosquet,  és situat a l’era exterior de la finca de can Pujol.

Aquest pou segons els masovers és tan antic com la casa ja que l’aigua pel consum és la que prové d’aquest pou. Si el pou es troba en aquest indret és perquè el saurí (persona que té el do de trobar aigua) va determinar que per aquell indret hi passava una veta d’aigua. Llavors el pagès es dedicava a cavar profunds pous, la llargada dels quals depenia de la profunditat de la veta.

Un cop trobada l’aigua les parets dels pous eren revestides amb pedra i al capdamunt s’aixecava una construcció on s’hi col·locava la corriola amb la corda i la galleda. Al costat dels pous s’hi pot trobar sovint una pica de pedra.

Pou de planta circular amb coberta de falsa volta, fet amb pedra irregular procedent del lloc.

Les parets del pou han estat revestides amb pedra i al capdamunt s’aixeca una construcció que permetia antigament posar-hi la corriola o politja per col·locar una corda amb la galleda per extreure l’aigua.

Aquesta corriola encara hi és actualment. La coberta evita que hi entri brutícia o hi caigui algun animal i que en èpoques de sequera s’evapori l’aigua.

Al seu costat hi ha una pica de pedra que permetia omplir-la amb les galledes extretes d’aigua del pou.

L’obertura per accedir al pou està tancada amb una porteta i filat.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Laura Bosch Martínez

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font nova de can Mas de Piera

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font nova de can Mas, cal desviar-nos de la carretera B-224 tot abans d’arribar a Piera, per trencall de la dreta que porta a la Urbanització de can Mas.

A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha un espai amb grans Pins, i la paret que delimita la finca, on trobareu la Fon Nova de can Mas.

Actualment  l’antiga finca es de l’empresa MITTELAND S.A., dedicada principalment a la vinya.

La Font, delimitada amb una estructura triangular, disposa de tres bocs un al costat del altre,

l’aigua cau, si en tingues, a una única pica gran i allargada. En cada costat uns seients.

Dins de la finca i a prop de la Font, hi ha un estany  i uns destacats plataners.

Us passo com era la font antiga de can Mas en la dècada dels 80 del segle passat.

Text i Fotografies: Ramon Solé