El Museu d’Art del Bolet esta al centre del nucli, a la plaça del Mercat i Camí de Berga de Montmajor.
Historia:
El Museu d’Art del Bolet s’ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l’artista de Montmajor Josefina Vilajosana.
Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit.
La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s’ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l’originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica.
El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista.
La col·lecció anirà augmentant a mida que l’artista acabi les peces en les que està treballant actualment.
El Museu es troba ubicat en les dependències de l’antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l’any 1994 amb la construcció del nou edifici.
La façana exterior esquerra s’ha decorat amb un mural que representa unes mans que ens ensenyant uns bolets.
A la cantonada hi ha un bolet gegant de ferro que ocupa tota l’alçada de l’edifici, i es una Font.
A l’interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d’exposicions a la que s’accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets.
Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d’estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.
Observacions:
Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat “Tocat del Bolet” realitzat per l’escultor de ca l’Escuder del Pujol de Planès.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Cortés Elía, Mª del Agua
La Font de Sant Salvador és una font propera al nucli d’Altadill al terme municipal de Sant Guim de Freixenet (Segarra),
bastida sota el pla de Sant Salvador en una zona d’arbres i matolls, a pocs metres de la façana lateral de l’ermita de Sant Salvador.
Per poder accedir a l’interior de la font, va fer falta obrir una rasa, quedant delimitat aquest espai d’accés a partir de dos murs laterals obrats en pedra seca que el terreny.
L’accés a l’interior de la font es fa a partir de l’estructura d’un quart de volta apuntada.
L’espai interior és de planta rectangular, coberta amb una volta apuntada que arrenca sobre uns petits murs, bastits damunt la cinglera de roca, i capçalera plana.
Finalment un brollador solcat a la mateixa roca, permet la sortida de l’aigua.
Presenta un parament paredat obrat amb pedra seca, així com pedra disposada amb cantells per obrar la volta apuntada.
Situada a tocar l’antiga N-II, entre el carrer de la Panadella i l’antic camí de Sant Guim.
La Panadella vol dir lloc de parada o d’aturada. Des d’antic el camí ral que unia Barcelona amb Madrid, posteriorment carretera Nacional i actual autovia, ha configurat la historia de Montmaneu.
La Font fou construïda al voltant de 1950 quan la Panadella començava a ser un lloc de serveis.
L’espai fou remodelat el setembre de l’any 2008.
Te una aixeta polsador en cada cara, l’aigua cau a una pica.
El nucli de la Fortesaes troba situat a ponent del terme de Sant Pere Sallavinera a 720 m d’altitud i va néixer a redós del primitiu castell fortificat. Actualment, el nucli està format per un conjunt de cases i petits carrers amb passatges coberts. D’entre les edificacions en destaca l’església parroquial de Sant Joan de la Fortesa.
En un costat d’un racó molt bonic i adossada a la paret de la casa esta la Font de Fortesa.
D’una roda de moldre, i en el seu centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica elevada del terra.
A les seves rodalies hi ha una taula i varis bancs i rocs grans per seure i fer un àpat o descansar.