La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), situada a la vall que envolta el turó de Gospí.
Historia:
La font actual, anteriorment ja n’hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del S. XVIII gràcies a la família Rubí.
Un membre d’aquesta, va “fer les amèriques” i va tornar ric.
El 1772, tal com mostra la inscripció el Sr. Rubí va pagar la font i el safareig.
A la segona meitat del S. XVIII Catalunya s’anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per passejar i afavorir la vida social.
La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s’embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc.
Aquests elements que formen part de l’arquitectura popular s’han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los, ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.
Unes escales porten a la font
Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d’una ja existent.
La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l’obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament,
i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: “En loa per lo comu, 1772”.
La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d’animal, possiblement un lleó,
d’on raja l’aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s’hi accedeix mitjançanat unes escales,
i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu.
Del safareig en surt un canal que condueix l’aigua cap als horts
per aprofitar l’aigüa per regar.
Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l’altra s’utilitzava com abeurador
El Parc del Vaixell és un espai natural de recent creació al Pla de Montgat.
Es pot accedir pel carrer Caterina Albert i Para o carrer Margarita Xirgu en Montgat.
El Parc del Vaixell té una ubicació privilegiada per la seva orientació i vegetació existent.
Bàsicament és un punt de trobada, lloc per festes infantils i actes.
Destaca el Vaixell que li dona nom al parc, formada per una gran estructura de fusta en forma de vaixell pirata perquè els infants hi puguin jugar.
El Parc compta amb jocs pels nens i nenes, així com per a joves, joc de gronxadors varis
zona d’estructures d’equilibri,
tobogans
tirolina
casetes de fusta
Destaca per una pista poliesportiva amb nous usos lúdics i esportius a aquest espai privilegiat de Montgat.
A la pista s’hi poden practicar jocs de pilota, tant de forma individual com col·lectiva en un espai tancat on poder jugar a futbol, bàsquet, handbol, vòlei i hoquei, i s’incorpora una cistella de bàsquet exterior.
Te bancs per seure, font, papereres repartides pel parc,
disposa d’una àrea de pícnic amb taules i cadires, a la ombra dels arbres,
La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.
Restes de Puiggener
El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.
Mur de can Puiggener
El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.
Entrada de can Puiggener
La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.
Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.
I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,
Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.
Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.
Es una font d’aigua potable de xarxa pública, situada a l’entrada d’una àrea de jocs infantils,
ubicada en el Torrent de Vallparadis, entre el carrer del Doctor Torras i Bages i carrer de Morella de Terrassa.
La Font esta a dalt d’una petita columna triangular, te un polsador que fa que surti aigua, on cal posar la boca per beure-hi a galet, no disposa de cap pica, interiorment desguassa per terra.
El Refugi del Puig del Àguila esta situat a 2.120 metres d’altitud, al cor dels Pirineus orientals.
És un lloc estratègic per fer-hi múltiples activitats relacionades amb l’excursionisme i els esports d’aventura o simplement trobar-hi moments de repòs, esta a prop de Santuari de Núria.
En el pla del refugi esta la Font on l’aigua surt d’un tub entre mig de roques, i cau a una pica semicircular plena de pedres.