Parc del Torrents dels Ferrussons de Sant Cugat del Vallès

Parc del Torrent de Ferrussons esta entre el coll Favà i la masia de Can Magí,

ubicat en l’avinguda de Can Magí, el carrer de Clementina Arderiu i carrer de Torrent de Ferrussons de Sant Cugat del Vallès.

Antigament, formaven part dels terrenys de la masia de can Magi, estava envoltat pels conreus de vinyes i fruiters.

Actualment, hi ha pas des de la part alta per medi d’un camí arranjat fins la part baixa del parc.

En el torrent hi ha àlbers, amb sotabosc de vinca, heura i cua de cavall.

A la llera, hi trobem alguns exemplars de roures.

El pi blanc s’hi ha anat introduint també durant les darreres dècades.

Els accessos són alguns adaptats, altres…no

Amb seients a l’ombra,

disposa de lavabos, te alguna Font de xarxa pública,

jocs infantils destacables,

aparells per adults per fer gimnàs.

i taules amb seients de fusta per fer un àpat, papereres…

El Parc donat el seu ambient fresc de ribera, esta dins del llistat de refugis climàtics del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Els horts de Sant Vicenç dels Horts

El segle X, la vila era coneguda per Garrosa o Vila Garrosa, se la identificarà per ‘Sant Vicenç, la que té a prop els horts com assenyala un document del cartulari de Sant Cugat (llibre que recull pergamins) de l’any 986.

I poc a poc, al segle XII, adquirirà el nom definitiu: “Sant Vicenç dels Horts”.

L’economia es basava en els conreus de regadiu, però, a causa de l’avanç de la urbanització, ha estat substituït pel sector de serveis (indústria i comerç).

En el Baix Llobregat a les dues lleres del riu i fins avui en dia, continuant hagen horts i camps conreats i arbres fruiters,

i que cal la seva protecció i ajuda davant les pressions urbanístiques.

El horts de Sant Vicens, estant molt vent delimitats i parcel·lats.

I durant els mesos de primavera i l’estiu, te una horta destacada i plena de variat de verdures i fruites.

Us passo un article molt complert sobre Sant Vicens dels Horts i el horts a la llarg del temps, editat per Orgull de Baix:

https://www.orgulldebaix.cat/blog/tag/sant-vicenc-dels-horts/

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Les Basses del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada  en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

Aquest gran Mas, en aquest moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Front de la masia hi ha l’església de la propietat, darrera en cada costat estan les dues grans basses.

Ara buides d’aigua i plenes de vegetació. Segurament l’aigua era molt preada per regar els arbres fruiters de les rodalies de la finca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els boscos de Can Bonvilar de Terrassa

Podem recorre el perímetre del camp de golf  per camins amb bosc de Can Bonvilar.

També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.

La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.

És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.

Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.

La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.

Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.

Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,

amb normes de civisme i respecta a la natura.

Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa de la Font dels Rosers de Viladecavalls

Ahir us vaig presentar la Font dels Rosers de Viladecavalls, avui faré menció de la seva Bassa.

Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja,

Can Sanahuja

la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Bassa de la Font dels Rosers.

Es una bassa pràcticament rectangular, els seus murs estant molt arran del terra.

D’un gruixut tub cau l’aigua de la Font a la bassa en un dels costats.

Segurament era per el rec del conreus i arbres fruiters.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de ca n’Amat d’Ullastrell

El Pou de ca n’Amat  està situada en la Urbanització de ca n’Amat, emplaçada al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització, prop del torrent i a un costat de l’alzina centenària.

Es conserva la seva estructura  relativament be, des del carrer no esta indicada la seva ubicació, no obstant veureu un cartell que indica un senderó on baixa fins l’alzina vella de ca n’Amat, baixeu per allí a la dreta esta el Pou.

El Pou està protegit per una coberta de maons, la finestra del pou està protegida per evitar accidents per una reixa.

En un dels costats hi han dos seients fets per la mateixa obra.

Era un dels Pous mes importants de la finca de ca n’Amat, abans de la seva Urbanització.

La seves bones aigües, eren tant per beure la gent com animals,

així mateix, van servir per regar les terres de conreu properes, on havia fruiters, cereals i vinya.

Un lloc per recordar com eren fa 100 anys en rere aquestes terres…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Olivera del turó de can Palet d’Ullastrell

L’Olivera del turó de can Palet, és situada al sud-est del turó de can Palet, en una zona de conreus al costat del camí que hi porta.

L’arbre s’ubica en un camp treballat a escassos metres del camí, davant d’un conreu d’arbres fruiters.

Es tracta d’un exemplar d’olivera de grans dimensions, que presenta una copa baixa i de forma allargada amb un diàmetre aproximat d’uns 7 metres.

El tronc central és força ample, sobretot a la part inferior,

i es divideix en dos grans brancatges contraposats que faciliten l’amplitud de la copa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Un Hort diferent : L’Hort a la primavera

Abono natural preparat

L’Hort, durant l’hivern a sofert molt males inclemències, fortes pluges, gelades, calamarsa i fins i tot, neu… El sol ha brillat i donat poc de si.

Per tant, l’Hivern s’ha pogut collir poc en verdures. Axó si quan s’ha vist que millora el temps, heu preparat el terreny, trient les males herbes i tot el que no ens interessa tindre present.A l’inici de la primavera, l’hort escolar, també els professors instant a fer la preparació del hortet de l’escola als alumnes.Us passo de forma orientativa que es pot cultivar en els mesos de la primavera,Mes de Març :

Ja fa certa calor i un cop fet el planter, us caldrà anar vigilant si us cal regar sovint l’hort.Que podem sembrar ? Raves i naps que són espècies de cicle molt curt 30-60 dies, seves, enciams, les primeres tomaqueres de la temporada.També és el moment de plantar bledes, escaroles, espinacs i porros.

Mes d’Abril :

S’intensifica els dies de calor, i vigilar  les plagues i les males herbes.Es poden sembrar  moltes especies diferents: enciam, rocola, rave, pastanaga, nap, api, remolatxa, bleda, all, espinac, pèsol, patata, blat de moro, tomàquet, pebrot, albergínia, carbassa, carbassó,  mongeta tendra, meló, síndria i cogombre.Farem les darreres collites de cultius com la coliflor, la col o la fava.Mes de Maig :

Els dies son ja mes llargs i mes sol, per tant, i les plantes creixen molt. Però hi ha mes perill de les plagues i creixen les males herbes.Per fi, es hora de gaudir en el vostre Hort en ple rendiment ! Podeu sembrar pràcticament de tot, pensant ja en les hortalisses d’estiu, que són les que s’adaptaran millor a la calor dels propers mesos: tomàquet, cogombre, pebrot, carbassó o albergínia.I mantenir en lo possible, les varietats d’enciam, porro, rave, rocola i pastanaga.Pel que fa als arbres fruiters, haureu d’esclarissar presseguers, pruneres i albercoquers entre altre que tingueu, com a taronger i llimoners i vigilar als arbres per evitar que tinguin insectes o paràsits.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé