La Font d’avui esta adossada en la paret d’un edifici del Barri vell (o de dalt) a prop de l’església vella de Santa Maria d’Oló.
Construïda d’obra amb similitud a les pedres dels edificis antics del barri, amb data de 1992 que esta inscrita a la pedra principal.
Es una construcció petita, d’un roc arrodonit per dalt amb l’aixeta de polsador que cau a una petita pica que deu ser molt antiga, en cada costat unes pedres planes per si es vol assentar-se
Aquesta Font, esta ubicada en la paret d’una casa del carrer Vicens Perelló de Gelida.
La Font esta emmarcada en tres cossos rectangulars i adornats amb rajoles de color groc i algunes de verd. Al centre hi ha una aixeta de polsador, on l’aigua de xarxa pública cau a una pica.
A les afores de Malla hi ha aquesta Font. Quan va ser visitada no rajava aigua.
Te un mur d’obra, on el tub principal esta molt arran del terra. En la part superior hi un segon que fa de sobreeixidor. Al seu costat disposa un petit seient.
La Font i Monument a Josep Obradors esta situada en el nucli urbà d’Oló, concretament en la Plaça de Sant Antoni M. Claret de Santa Maria d’Oló.
Historia:
A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d’abastament d’aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l’Ajuntament sinó d’un particular.
Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d’haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l’aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles.
La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l’aigua havia d’arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba.
Era l’any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l’aigua corrent a les cases aquell mateix any.
En el llibre “Oló, un poble, una història” es diu per error que l’any que arribà l’aigua va ser el 1913.
Com que l’aigua d’aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant.
El 1932 Obradors va deixar el negoci de l’aigua i se’l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró.
Posteriorment el servei d’aigües ha passat per diferents propietaris. Josep Obradors es traslladà a Manresa, on va regentar la Fonda Espanya, al carrer Guimerà. Quan ja era gran ell mateix va propiciar que se li aixequés un monument a Oló, aprofitant una visita de l’alcalde a la fonda.
El mateix Obradors va pagar el cost del monument, que fou construït el 1955, i pocs anys després va morir.
La primera ubicació on ara hi ha el campanar de l’església aproximadament.
Però poc després van començar les obres per construir l’església i el monument es traslladà més al centre de la plaça.
Finalment, el 1998 es va re-urbanitzar la plaça per fer-hi l’actual zona enjardinada, el carrer es va eixamplar i el monument fou desplaçat uns metres per deixar-lo en l’emplaçament actual. Llavors s’hi col·locà l’actual placa, en català, ja que la primera era en castellà.
Font monumental dedicada a la memòria de Josep Obradors, que fou el promotor del servei d’aigua corrent al poble d’Oló. Es troba emplaçada a la plaça de Sant Antoni M. Claret, i consisteix en una estructura de pedra de planta més o menys rectangular que està coronada amb una farola metàl·lica de dos braços.
El monument és simètric, i en les seves dues cares principals hi ha un brollador d’aigua, una pica i una placa de marbre amb la següent inscripció:
“En recordança d’en Josep Obradors i Pascual, el Paperines, per la gran tasca de la portada de l’aigua al poble l’any 1912. Santa Maria d’Oló, 1955-1998.”
Sobre la placa hi ha en relleu una rosa, que és l’emblema de la població.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Observacions: Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Raval del Cisó situada la ctra. BV-1123, al costat del camí que porta a Ca l’Aiguader de Marganell.
Es troba construïda sobre una base circular de pedra, que queda interrompuda a la part frontal per la pica on cau l’aigua. L’aigua d’aquesta font prové del subministrament municipal.
Està formada per un petit cos de planta rectangular, fet amb pedra, i cobert amb lloses a mode de teulada. La part frontal està enfonsada formant un arc de mig punt amb pedres a plec de llibre. Aquí dins hi trobem un galet metàl·lic.
Al seu voltant hi ha un banc i dues moreres que li donen ombra a l’estiu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: M.Lloret – KuanUm
Adaptació al Text i Fotografies del Blog: Ramon Solé
El Poble de Salo s’arriba per la carretera BV-3002 al km. 8,6 municipi de Sant Mateu de Bages.
La Font de nova creació emplaçada a la plaça del poble de Salo, junt a una creu de terme també moderna.
A la part posterior es sustenta sobre un monòlit de pedra a imitació d’un petit menhir i, a la base, té una altra pedra, de superfície plana i amb una inscripció al front que diu “SALO”.
El brollador és encastat en un muret fet de maó i l’aigua raja sobre una pica de pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
fonts naturals, aigua, muntanya i més 