Un hort diferent, l’hort medieval !

L’hort medieval encara esta present en el Monestir de Pedralbes, podem tindre una clara visió gracies a la reproducció de com es cultivava i la diversitat de producció que tenien en aquell moment.

Ens centrarem en el Hort petit tal com és coneix,

A

B

L’any 2017 el Museu del Monestir va iniciar un projecte per recuperar l’ús original d’aquest espai, amb l’objectiu de reconstruir un hort de quatre parcel·les tal com podia haver estat durant l’edat mitjana.

Per aquest motiu no inclou les espècies que van arribar des d’Amèrica a Europa després del 1492.

Per a conèixer al màxim com podia haver estat l’hort medieval es va constituir un equip multidisciplinari format per especialistes provinents dels camps de la història, l’arqueologia, la botànica, l’arqueobiologia, l’arquitectura, la museografia, l’educació mediambiental i els serveis socials que han abordat el projecte des de diferents vessants.

Es pot veure un recull de verdures collites del dia,

on veurem la qualitat del producte.

Per a més amplia informació podeu consultar a:

https://www.monestirpedralbes.barcelona/ca/exposicions/lhort-medieval-del-monestir

Us recomanem la visita del Monestir que inclou visitar el seu Hort.

Recull de dades: Ajuntament de Barcelona i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Bassa del Claustre del Monestir de Pedralbes de Barcelona

En el Claustre Claustre del Monestir de Pedralbes, hi ha varis elements relacionats amb l’aigua, que era fonamental i necessari per la vida en el Monestir,

un Pou – cisterna, el brollador o font de l’Angel que es el renta mans

Avui ens fitxarem amb la Bassa rodona protegida per uns xiprers.

Bassa que sempre esta plena d’aigua, gràcies a un pedestal amb vegetació que cau regalimant o degotant.

També, dins de la Bassa hi han algunes plantes d’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Safareig del Monestir de Pedralbes de Barcelona

El Monestir de Pedralbes esta ubicat en Barcelona, es un important conjunt monumental d’estil gòtic, fundat en 1326 per el Rei Jaume II i la seva esposa Elisenda de Montcada.

El rentador del Monestir de Pedralbes, conegut com a “Safareig “, es un element històric i funcional dins el conjunt monàstic.

El Safareig, no es tant prominentment publicat com altres espais del Monestir, com el claustre i l’església, forma part de la vida quotidiana del Monestir i el seu entorn.

El Monestir va ser hàbitat per les monges clarisses va conservar la seva estructura i elements originals a la llarg dels segles, incloent el claustre, l’església i altres espais, com el Safareig.

El Safareig era un lloc essencial per la vida diària de les monges, on realitzaven les feines de rentat i manteniment de la roba i altres teixits.

Esta en un espai conegut com el “petit claustre” o “el claustre dels gats”,

donat que una porta donava a la cuina, on els gats podien entrar o sortir per una gatera.

El safareig es molt senzill, esta format per dos cossos rectangulars en un costat del claustre,

Col·locades a una paret hi han piques de diferents formes i mides.

El Monestir en el seu conjunt, amb una llarga historia i arquitectura ofereix una visió fascinant de la vida monàstica femenina a lo llarg dels segles.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de Cellers de Torà

El poble de Cellers, situat a uns 7 km de Torà, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí­ de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s’alça l’antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.

Des de Torà cal sortir pel carrer de Cellers, es una pista asfaltada rural que va paral·lela a la Riera de Cellers.

La Riera de Cellers, que en la segona meitat del seu curs rep també la denominació del Torrent de Cellers, és un torrent afluent per l’esquerra de la Riera de Llanera.

Neix a la Solana de Castellanes (terme de Pinós i manté durant tot el seu curs la direcció predominat cap a l’oest formant una vall que s’obre entre la Serra de Claret (al nord) i la Serra de Cellers (al sud).

Després de passar pel sud del Monestir de Cellers i del nucli de Cellers i banyar la banda de migjorn de la vila de Torà, desguassa al seu col·lector a ponent de la població.

Com moltes Rieres hi trobem arbres de ribera, sobre tot destacant en aquesta, els Oms.

Són Oms molts de considerables dimensions,

amb trons gruixuts i nombroses branques plenes de fulles.

Alguns d’ells són espectaculars, per la seva alçada i grandesa.

La Riera de Cellers en general no hi baixa aigua, sols quan ha plogut molt, intensament i en un període curt

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font dels Burjons de Talamanca

Des del Monestir de Sant Benet de Bages, anirem a buscar el camí que va paral·lel al riu Llobregat, fins arribar el pont de Les Generes  i tant sols creuar el riu, agafem un sender a l’esquerra que porta directa a la Font.

Tenia una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra feia més fàcil l’accés a la font.

Entre les roques surt l’aigua que va canalitzada a un broc de plàstic, on surt un petit raig, quan la vàrem visitar estava seca. L’aigua cau a una pica rodona de pedra.

A sobre la font hi ha inscrita la data de 18-6-04.

Al costat esquer, hi ha una altra surgència que degota aigua, sense tub, ara també seca.

La vegetació que hi ha crescut al voltant i decora aquest espai tot creant un bonic paratge, actualment esta la vegetació molt seca de color marró.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui destaquem : La Font del Lleó de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

La Font del Lleó o de Sant Jeroni esta situada en front de l’entrada al Monestir, a peu del camí del monestir que va de Badalona a Santa Coloma de Gramenet, per on hi passa també el GR-92.

La font queda enlairada respecte del camí, adossada a un mur de color blanc.

Es caracteritza per un cap d’un lleó que fa de broc, cal accionar un polsador per que surti l’aigua,

aquesta cau en una pica rodona de pedra situada damunt d’un pedestal i un seient al seu costat.

Desguassa per una canonada de sota del camí abastint una bassa de reg.

A la paret  hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions: “Senyor el nostre cor té set de Vos” i “Deu-nos l’aigua de la vida”  i al centra està la imatge de Sant Jeroni.

Passant cada dia per aquesta font molta gent caminant i ciclistes, des de sempre han comptat amb la seva aigua.

La bassa la van netejar de runa i arranjar-la fa anys un grup de voluntaris.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.

Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del  Monestir. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va al safareig.

Es un safareig rectangular, disposa d’una entrada on es posaven a rentar la roba a lo llarg d’un costat,

en front i a l’altra banda, també es podia rentar la roba gracies a les llosses inclinades cap a l’interior.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del Claustre de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Sant Jeroni de la Murtra o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem és un antic cenobi de l’orde dels jerònims, situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet de Badalona (Barcelonès). Va ser declarat monument històric-artístic d’interès nacional el 1975, i posteriorment, el 2014, Bé Cultural d’Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys com tota la vall de Poià o de Betlem.

Destaca en un costat del claustre un pou, segons es diu va ser construït entre 1469-1472.

Disposa d’una corriola per posar la corda i gallega per recollir l’aigua del pou.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.

Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del  Monestir.

Uns esglaons ajudant a arribar a nivell de la font. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va a un safareig.

En la cara principal de la citada columna, hi han unes rajoles que fan referencia a Sant Miquel.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de les Escultures de Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès, és una ciutat que en els anys ha portat a terme posar l’Art al carrer, als jardins i als parcs de la ciutat, com per exemple a les rodalies del Monestir, Plaça de Lluís Millet, Plaça de Sant Francesc i un llarg etc…

Avui us passo informació de les escultures existents en el Parc de les Escultures en Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)

Aquest parc està en el Passeig d’Olabarria, ( carretera BV – 1462 ), l’Av. de Bilbao i el Carrer de la Miranda del Vallès.

Com a dins de la ciutat de Sant Cugat, a Valldoreix també han apostat en exposar-hi escultures destacades i de destacats escultors de Catalunya.

Algunes estan fàcils de observar, com en el Parc de Les Escultures, simplement fent un curt passeig per ell.

A cada una te a peu d’escultura  un cartell indicatiu de l’obra.

Us passo més obres,

a

B

C

D

E

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero