La zona agrícola de “la Rural” esta entre Valldoreix i la colònia Montserrat, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
La Rural de Collserola és una cooperativa d’agricultura agroecològica que va néixer l’any 2014 a la serra de Collserola.
Es tracta d’una zona d’horts de regadiu, d’una extensió de tres hectàrees, a la serra de Collserola, entre Valldoreix i la colònia Montserrat, al voltant del torrent de Can Badal.
S’hi fa cultiu agroecològic.
La zona on es troben ubicats aquests terrenys compta amb un microclima d’interior (gelades a l’hivern i nits força fresques a l’estiu), la qual cosa, sumada a l’orografia del terreny, atorga als camps un clima de muntanya.
La zona de cultiu de la Rural està envoltada de bosc, on hi viuen espècies com la guineu, el senglar, conills, àligues i falcons.
A banda dels camps de conreu, la cooperativa també gestiona tres apiaris amb abelles i un petit ramat de cabres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.
El nom prové de la paraula mont, “muntanya”, i serrat, “cadena muntanyosa”.
Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes) i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l’instrument per a serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades l’una al costat de l’altra, que fan pensar en dents de serra.
Precisament, en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d’or sobre camper de gules, amb una serra d’or tallant-les pel damunt.
L’illa de Montserrat, situada al Carib, va ser anomenada així per Cristòfol Colom el 1493, i també té una extensa serralada de muntanyes.
Com a advocació mariana, Montserrat també és emprat com a nom propi femení, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX, també va ser un nom propi masculí.
Geografia i geologia
És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l’Anoia i del Bages.
Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc.
Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.
Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància. Montserrat des del massís del Puigmal, a una distància de 80 quilòmetres al nord-est.
Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.
A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.
Vegetació
El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat.
Dels arbres principals en destaquen les alzines i el pi blanc d’entre altres.
En quant a arbustos i vegetació herbàcia, se’n troben milfulles, arboços o algun llentiscle refugiat a les solanes, més càlides que les obagues, fredes i humides.
Per les seves característiques úniques, Montserrat és un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure. En aquesta cadena muntanyosa, l’esport per excel·lència és l’escalada, però, en els últims temps, també han agafat importància les vies ferrades.
Així mateix, Montserrat és un punt de partida de moltes excursions a peu, activitat coneguda com a senderisme. Les vies més importants i famoses són:
Escalada: un lloc mític de l’escalada a Catalunya és la zona de les Agulles, on es poden pujar desenes d’agulles de diferents dificultats. La zona que hi ha sobre el monestir (Gorros i Sant Benet) és una de les més concorregudes. L’escalada al Cavall Bernat és una de les més interessants i emblemàtiques de Montserrat. Altres zones d’escalada habitual són les parets del vessant nord, especialment el Serrat del Moro o la Paret de l’Aeri (l’antic aeri del vessant N es va desballestar definitivament als anys noranta).
Vies ferrades: La via ferrada més famosa (Teresina) està permanentment tancada. La via ferrada més coneguda actualment és Via ferrata Canal de las Damas o de l’Artiga Baixa (nivell de dificultat D). Reoberta amb restriccions desde novembre de 2020 [3] Es troba a Collbató i travessa un canal.[4]
Senderisme: els múltiples senders i corriols permeten fer des de petites excursions fins a grans caminades per tot Montserrat. Els punts de partida són el monestir, Santa Cecília, Can Maçana i Collbató. Es pot pujar a Sant Jeroni des del monestir (1 h 30 min) o fer la Transmontserratina (de Can Maçana al monestir) en 7 hores. També es pot fer el GR172 (sender de gran recorregut), que travessa Montserrat per la cara nord.
S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.
Viquipèdia
Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.
Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,
com Pins, Xiprers, entre altres…
Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,
esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.
Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.
També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.
Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.
El Mirador del cucut situat en el camí de Monistrol de Calders en el Barri del Castell, formant cantonada amb el carrer del Castell, a l’extrem de migdia del barri en Granera.
Historia:
Aquest mirador fou inaugurat l’any 2004, subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès.
Mirador situat a l’extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell.
Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d’un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell.
A la part amb més alçada hi ha l’escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d’aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.).
També es gaudeix d’unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
S’accedeix a La Madrona o “Roques de Madrona” des de la Masia de Madrona surt el camí que porta al serrat.
És un dels punts de més altitud del terme municipal de Puig – reig, es troba a 685 metres d’alçada. La seva ubicació estratègica va afavorir l’aprofitament de l’espai com a punt de defensa i control.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281097001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
En aquest bonic espai s’hi va construir una església, la de Sant Andreu, actualment desapareguda però que va servir com a precedent per ubicar-hi l’actual església de la Mare de Déu del Roser. Aquesta construcció, també coneguda com “el Roseret”, a dia d’avui encara es pot visitar al costat de les Roques de Madrona. També hi podem trobar una masia, exemple de la pervivència d’aquest poblament medieval.
Des d’aquest espai únic, podem admirar una magnífica vista panoràmica a tots quatre costats. Des de les muntanyes més altes del Pirineu, passant pel Montseny i unes vistes espectaculars de la muntanya més emblemàtica de Catalunya: la muntanya de Montserrat.
Molt a prop d’aquest meravellós espai natural, hi trobem Fonollet, un petit nucli de població amb una església romànica com a element més destacat. S’han trobat referències històriques d’aquest nucli de població que daten de l’època medieval. Això es deu a que era una de les possessions del trobador Guillem de Berguedà i la seva família. Anys més tard, aquest patrimoni va passar a mans de l’Orde del Temple de Puig-reig.
Si busqueu un lloc per desconnectar del dia a dia i reconnectar amb la natura i el paisatge rural de la Catalunya Central, podeu fer una petita excursió al voltant d’aquest espai emblemàtic. Per crear un moment màgic amb la vostra família, no us podeu perdre la sortida del sol des d’aquesta punt emblemàtic de Puig-reig.
Recull de dades: Ajuntament de Puig-reig i Viquipèdia
Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,
seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.
La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.
És una font natural que brolla sota d’un rocam, deu ser una cisterna.
Està protegit amb una petita coberta a manera de ràfec de formigó armat.
El seu entorn està arranjat amb bancs i taules.
Es desconeix la datació de la font. El que sí que es pot precisar és que es trobava en mal estat i el 1902 fou refeta, per uns veïns i l’amo Sr. Salvador Rovira, com a commemoració d’aquest moment es gravà una placa.
Te diverses rajoles a color, de la verge de Montserrat i altres temes.
La Font d’en Rovira és una font del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
La Font dels Escolans està darrera de l’ermita de Sant Esteve en la colònia Soldevila de Balsareny.
Historia:
Amb la creació de la colònia Soldevila, també coneguda com a colònia de Sant Esteve, l’antiga església que hi havia en aquest indret va quedar-hi incorporada per donar-hi servei religiós.
Entre els anys 1985 i 1986 es va portar a terme una restauració de l’església promoguda pel capellà que n’estava al càrrec, mossèn Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia.
Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada.
Una mica abans, el 1970, el mateix mossèn Bajona ja havia ideat i creat l’espai de la Font dels Escolans, al darrera de l’església. El monument als escolans és obra de Narcís Bessa i Fornell (de Sant Llorenç de Morunys) a partir d’un dibuix de mossèn Bajona.
Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990.
Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música.
Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.
Alguns dels seus treballs són de caràcter menor, d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf.
Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional.
Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.
A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes.
Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i,
al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua.
Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i,
a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets.
Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.
El Mirador de l’Alzina de cal Torres, es troba situada en el pla on antigament havia existit la masia.
Per anar-hi cal seguir el camí rural que surt de la carretera BV-2249, en algo més de cinc minuts arribareu al turonet que hi ha l’alzina de cal Torres.
Des d’aquest punt, es domina una amplia vista casi a 180 grau a la rodona.
Un paisatge en les que podem veure verdes muntanyes al fons.
Per les rodalies, magnifiques vinyes i ven cuidades.
A prop de l‘Alzina centenària, hi han varis xiprers.
També, varies oliveres a un nivell més baix.
Petits grups de pinedes aquí i allí…
I de lluny la muntanya de Montserrat
Per últim, en la part principal, on estaria la propiamen la masia, hi ha varis arbres molt vells.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 