Pantà de la Riera de la Riba d’Olvan

Publicat el 30/05/2025 per Rasola

Setmana dedicada al Municipi d’Olvan

La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal.

Rep les aigües del Rec de Cabots, a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal, forman el Pantà.

El Pantà de la Riera de la Riba creua aproximadament per la zona central del municipi, de nord-est a sud-oest.

L’abundant Font del Rull, està situada a peu del pantà d’Olvan.

Són part de les aigües que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.

Del pantà d’Olvan, també es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pantà de Sobremunt a Sobremunt

Publicat el 27/02/2025 per Rasola

Respon

Aquest pantà o embassament esta a sota del petit poble de Sobremunt, a tocar del Torrent del Muntaner.

Te una estructura de forma casi quadrada.

No es pot considerar que pugui contenir un gran cabal d’aigua.

A l’estar a una certa altura i al no tindre afluents d’aigua, com a torrents o rieres, es fa més difícil omplir-lo, més en èpoques llargues de sequera.

Es va construir per tindre recursos d’aigua per les necessitats de Sobremunt.

Te una destacada sortida o desguàs de formigó.

Forma una petita vall tot rodejada de bonic bosc.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà de Valldemaria de Tordera

Publicat el 22/01/2025 per Rasola

Respon

Per visitar aquest petit pantà de Valldemaria, cal situar-se a la població de Tordera, allí seguir la carretera N-II direcció a Girona.

Poc abans d’arribar al límit de Maçanet de La Selva (La Seva) sobre el quilòmetre 649, cal agafar una pista de terra que ens portaria a la finca de can Pou, on esta l’antic monestir de Santa Maria de Valldemaria.

Podeu conèixer més informació sobre aquest antic monestir a:

https://www.romanicodigital.com/el-romanico/vista-interior-capilla-santa-maria-vall-maria

Tot abans d’arribar a la finca hi ha una pista a la dreta que en uns cent metres us portarà al pantà.

Les aigües eren utilitzades a mitjans del segle passat per les necessitats de la Finca.

El Pantà se subministra de l’aigua de la Riera de Valldemaria.

Actualment, es una aigua pràcticament estancada i sense utilitat.

El lloc es molt tranquil amb molts ocells, però a l’hivern humit.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

Publicat el 02/01/2025 per Rasola

Respon

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà “Petit” de l’Espunyola de Capolat

Publicat el 17/12/2024 per Rasola

Respon

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Petit” és un petit embassament del municipi de Capolat.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre,

separats per una petita presa.

El pantà “Petit” està envoltat, per una tanca metàl·lica, per evitar accidents.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

Esta en un espai natural de bosc de Pi Roig, que fa que sigui molt ric amb bolets…

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

Recull de dades: Viquipèdia i Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Pantà “Gran” de l’Espunyola de Capolat

Publicat el 16/12/2024 per Rasola

Respon

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Gran” és un petit embassament de 0,8 hectàrees del municipi de Capolat.

Es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d’una pineda de pi roig amb boix i roures.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre, separats per una petita presa.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El fons del pantà, però, ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150).

La transparència i l’excel·lent qualitat de l’aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d’amfibis, especialment diverses espècies de tritons.

Es tracta, doncs, d’un espai de gran interès per a la fauna amfíbia.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

Recull de dades: Viquipèdia i Diputacio de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Llac petit de Terrassa, ple d’aigua !

Publicat el 13/06/2024 per Rasola

Respon

Cal arribar per la carretera BV- 1274. A tocar del Centre Audiovisual de Catalunya, on surt un camí que primer trobareu una àrea d’estada amb una font d’aigua de xarxa. A tocar la font trobareu dos camins, heu d’agafar el de l’esquerra pel bosc.

A partir d’aquí el camí s’endinsa pel bosc i va alternant amb algun tram amb camps de conreu. Seguiu per un bosc d’alzines i pins fins a arribar al següent desviament, el primer que va cap al Llac.

En moltes de les cruïlles hi han cartells indicadors.

Si no coneixeu el Pentà, no es gaire gran, però en la manca de pluges d’aquest anys últims va fer estar als mínims l’aigua.

Gracies a les pluges del mes de maig del present any ha fet que estigui ple d’aigua.

No es permet el bany, ja que pot ser perillós.!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga

Pantà de Vilagonella d’Avinyó

Publicat el 21/02/2023 per Rasola

Respon

És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,

cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.

Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.

En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.

La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.

Sempre té gran quantitat d’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Canal de Sala-d’Heures de Santa Eugènia de Berga

Publicat el 11/11/2022 per Rasola

Respon

La Canal de Sala-d’Heures recorre el paratge de Sala – d’Heures, des del Pantà fins els dipòsits de la Mansió o Castell del mateix nom.

El canal s’inicia als peus del pantà i finalitza el seu recorregut al casal de Sala-d’Heures, aquest discorre sempre per la banda dreta del torrent amb una extensió d’aproximadament un quilòmetre, donat que no es recte.

Té una amplada interior de 20 cm i exterior de 28 cm, té una alçada interior de 9 cm i exterior de 13 cm. Per sota hi ha una biga que forma una única peça. Durant el seu trajecte passa per la muntanya, amb predomini de roures, arços i per la vorera de camps, actualment en desús. En alguns trams, més enlairats el canal descansa sobre uns pilars fets amb pedra o formigó. En estar en desús en un futur acabarà desapareixent enmig de la vegetació.

Actualment ho té cap utilitat però havia servit per portar aigua fins a la finca on es feia servir per regar els jardins i consum del bestiar.

El seu recorregut es pot seguir per un camí que marxa paral·lel entre els dipòsits que hi ha sota el Casal i el pantà. Element de poc interès arquitectònic, donada la seva senzillesa, però imprescindible per conèixer la distribució de l’aigua a la finca de Sala-d’Heures.