El 1886, el Ministeri de la Guerra va comprar la casa i la finca de 8,5 hectàrees a la seva vídua Mercè Bertran i d’Amat per la quantitat de 75.000 rals de billó.
Va ser destinada al cos d’artilleria fins al 1902, quan va passar a Dipòsit de Sementals d’Artilleria, que li va donar el seu nom popular.
El 1994 s’hi va instal·lar una escola de capacitació agrària.
El Parc del Vaixell és un espai natural de recent creació al Pla de Montgat.
Es pot accedir pel carrer Caterina Albert i Para o carrer Margarita Xirgu en Montgat.
El Parc del Vaixell té una ubicació privilegiada per la seva orientació i vegetació existent.
Bàsicament és un punt de trobada, lloc per festes infantils i actes.
Destaca el Vaixell que li dona nom al parc, formada per una gran estructura de fusta en forma de vaixell pirata perquè els infants hi puguin jugar.
El Parc compta amb jocs pels nens i nenes, així com per a joves, joc de gronxadors varis
zona d’estructures d’equilibri,
tobogans
tirolina
casetes de fusta
Destaca per una pista poliesportiva amb nous usos lúdics i esportius a aquest espai privilegiat de Montgat.
A la pista s’hi poden practicar jocs de pilota, tant de forma individual com col·lectiva en un espai tancat on poder jugar a futbol, bàsquet, handbol, vòlei i hoquei, i s’incorpora una cistella de bàsquet exterior.
Te bancs per seure, font, papereres repartides pel parc,
disposa d’una àrea de pícnic amb taules i cadires, a la ombra dels arbres,
El Parc del Vaixell és de gran superfície situat al Pla de Montgat, destaca per la pineda de pi pinyer i altres vegetació pròpia mediterrània, s’arriba pel carrer Caterina Albert i Para de Montgat.
En aquest parc podem gaudir d’un vaixell pirata, àrea infantil de jocs, taules i bancs per fer un pícnic,
i on hi trobem un Hotel d’insectes de gran capacitat,
amb una dotzena de compartiments per a diferents tipus d’insectes.
Hi ha una lamina gran il·lustrativa dels insectes de cada apartat:
A
B
C
Esta situat en un espai ideal que atreu a molts insectes.
Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…
Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.
La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,
i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.
El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.
Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.
Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,
la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.
També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,
i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.
Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.
El Parc de Can Vidalet, és un gran parc històric d’unes 3,5 hectàrees que conserva elements del antic jardí senyorial, como un templet, un estanc, un safareig ( que ja us vaig presentar) i un palau modernista.
Destaca també l’itinerari Botànic dins d’aquest Parc.
On especialment podrem veure grups de noies i nois d’escoles amb els seus professors visitant-lo.
Te l’ajuda de 25 fitxes dels arbres, que són explicatives de les espècies més destacades del parc de Can Vidalet,
amb la seva descripció, l’origen, l’ús i la singularitat.
Aquest itinerari botànic és una eina que ajudarà a descobrir el parc i a conèixer-lo,
i entendre la diversitat d’espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que habiten a Can Vidalet, siguin d’origen de Catalunya o d’altres països del Mon.
Podem destacar arbres i arbusts com arbre de l’amor, Acàcia del Japó, diverses Palmeres, Àlbers, Alzines, Pi blanc, Pota Grossa,
Om de Sibèria, Oliveres, Lledoners, Plàtans, Xiprer, Margalló, entre altres…
El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (pronúncia local: (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro, Alcúdia i Sa Pobla.
Historial:
S’Albufera de Mallorca és la zona humida més important de les Illes Balears,
Fou declarada Parc natural el 28 de gener de 1988 (Decret 4/1988).
L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.
La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum).
Viquipèdia
A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Les orquídies també són presents al Parc. L’orquídia de prat és una espècie d’orquídia lligada a les zones humides i el Parc Natural és l’únic lloc a tota Europa on es pot trobar.[3] Hi trobem gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.
D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.
Viquipèdia
Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneres, agrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanques, oronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.
Viquip`edia
És possible realitzar-hi els següents itineraris:
Itinerari des Colombars: Seguint el mateix camí, passant 1km, arribarem a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut.
Itinerari de sa Roca: Seguint l’itinerari arribarem fins al turó de sa Roca, al qual s’accedeix després de travessar un petit pont de fusta.
Itinerari des Cibollar: Creuant el Gran Canal ens trobam amb una altra cruïlla de camins.
Camí d’Enmig – ses Puntes: Arribarem al pont de sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del parc, provinent de la font de sant Joan (recomanat en bicicleta)-
fonts naturals, aigua, muntanya i més 