Parc Natural de s’Albufera de Mallorca 

Viquipèdia

El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (pronúncia local: (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de MuroAlcúdia i Sa Pobla.

Historial:

L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.

La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum).

Viquipèdia

A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Les orquídies també són presents al Parc. L’orquídia de prat és una espècie d’orquídia lligada a les zones humides i el Parc Natural és l’únic lloc a tota Europa on es pot trobar.[3] Hi trobem gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.

Viquipèdia

Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l’anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi), i rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis).

Viquipèdia

També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates. Els invertebrats són molt diversos: libèl·lulesdípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies).

D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.

Viquipèdia

Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneresagrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanquesoronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.

Viquip`edia

És possible realitzar-hi els següents itineraris:

  • Itinerari des Colombars: Seguint el mateix camí, passant 1km, arribarem a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut.
  • Itinerari de sa Roca: Seguint l’itinerari arribarem fins al turó de sa Roca, al qual s’accedeix després de travessar un petit pont de fusta.
  • Itinerari des Cibollar: Creuant el Gran Canal ens trobam amb una altra cruïlla de camins.
  • Camí d’Enmig – ses Puntes: Arribarem al pont de sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del parc, provinent de la font de sant Joan (recomanat en bicicleta)-

Equipaments:

  • Centre d’informació de sa Roca
  • Centre d’interpretació Can Bateman
  • Oficina de Gestió de sa Roca
  • Observatoris d’aus i plataformes d’observació.
  • Laboratori per a l’ús d’investigadors.

Us recomanem la seva visita.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Alzina tallada del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

L’Alzina centenària es va tallar a causa que  l’arbre va tindre una malaltia al tronc.

Aquest tronc forma part de la Biodiversitat del Parc, on habitant insectes i petit animals.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Safareig del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

L’aigua era i es un element decoratiu important al Parc, ja que aporta una agradable sensació de frescor i dinamisme a l’ambient.

Però, abans que fessin servir mànegues de reg, els jardins havien de resoldre el problema de l’abastiment d’aigua emmagatzemant-la en un dipòsit enlairat, des d’on es repartia a tot el recinte amb un sistema de petits canals. Aquesta era la finalitat del safareig, que es troba damunt les arcades de rajoles.

Esta en un mirador on s’arriba per dues àmplies i elegants escalinates, al peu de les quals hi ha un curiós exemplar d’alzina amb diversos peus que creixent junts possibles rebrots d’arbres tallats arran de terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Llac del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

Un lloc destacat es el llac naturalitzat, un hàbitat de gran valor ecològic.

El llac de Can Vidalet té una superfície de 1.020 m2 i una profunditat mitjana de 1,8 metres.

L’any 2017, l’AMB hi va fer uns treballs de millora consistents en: buidatge de les aigües, neteja del fons, introducció d’un nou sistema de recirculació i un farcit amb 46 illes flotants de vegetació.

Aquesta naturalització del llac va millorar la gestió sostenible de l’espai i va potenciar la biodiversitat, convertint-lo en un espai de conservació de fauna i flora.

Dintre de l’estany hi ha uns arbres destacats, els Xiprers dels pantans.

El xiprer dels pantanstaxodi o taxodi dístic (Taxodium distichum) és una espècie de conífera de la família Cupressaceae originària del sud-est dels Estats Units. També es troba plantat com a espècie ornamental en altres llocs, per exemple a Barcelona a l’estany del Parc de la Ciutadella, en Granollers.

Arriba a fer de 25 a 40 m d’alt amb un diàmetre del tronc de 2 a 3 m o més. L’escorça està fissura verticalment i és de color marró grisenca a marró vermellosa. Les fulles són caducifòlies (per això se’n diu calb) disposades espiralment sobre la tija fan d’1 a 2 cm d’ample.

És una planta monoica. Les pinyes són globulars de 2 a 3,5 cm de diàmetre, porten de 20 a 30 llavors triangulars.

Els troncs principals estan envoltats d’arrels aèries (anomenades en anglès cypress knees, genolls de xiprer).

Viquipèdia

Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Parc de Mas Gener de Sant Cugat del Vallès

El Parc del Mas Gener esta situat  al Carrer de Gabriel Ferrater al barri de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès,

a prop del poliesportiu, que cal passar el Torrent de can Cabassa, per medi d’una passera.

Aquest petit Parc a pesar de les seves dimensions, disposa de varis jocs per el més joves,

amb tobogans, gronxadors, i altres atraccions, amb el terra disposa de sorra.

on es pot passar una bona estona.

Hi ha un costat, on hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.

També disposa de altres bancs per passar l’estona o llegir un llibre.

Te en les dues zones varis arbres que donen una bona ombra.

Aquest parc es un lloc ideal perquè te un entorn tranquil per a petits i grans.

Hi ha que confondre amb el Parc de la Mainada, Mas Gener,situat més al centre del Barri de Mora-sol.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa o estany del Parc de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

El Parc de Bellvitge esta en el carrer de l’ermita de Bellvitge, 38 i la Rambla de la Marina en el Barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Va ser inaugurat durant l’any 1988, te una Superfície de 50.316,32 m2

Parc extens, amb l’Ermita de Bellvitge, que és de la època medieval, amb zona infantil,

cafeteria-bar i taules amb bancs per fer pícnic i fonts.

El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.

La seva característica principal és que aconsegueix una certa sensació d’intimitat en un parc sense portes, situat a les terres planes del delta.

Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents.

Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l’aïlla dels blocs de pisos més propers i protegeix l’interior del parc.

Te una gran diversitat d’arbres, arbust i plantes, molt cuidat.

Cal destacar la Bassa o estany que hi ha entre l’ermita i la part de darrera del Gimnàs Metropolitan.

Tot el perímetre que envolta l’estany en la part del parc, hi ha un llarg seient.

En un del seus costat hi ha una rampa per baixar a l’estany.

L’alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l’aigua del estany, genera males olors i desencadena problemes higiènics – sanitaris.

És prohibit banyar-se a les làmines d’aigua i estany del parc.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Biodiversitat del Parc de Les Aigües de Sabadell

El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell. És com un gran pulmó verd entre els barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia.

El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre.

Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.

És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.

Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones. La Biodiversitat, esta formada tant per un conjunt dels éssers vius, que són tant les plantes, com els animals, i així altres tipus d’éssers vius, fongs, bactèries.

El Parc de Les Aigües, esta preparat per que tingui una Biodiversitat molt destacada dins d’una gran ciutat com és Sabadell.

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de Les Aigües de Sabadell

En total, l’espai del Parc de Les Aigues, ocupa 7 hectàrees i és el tercer parc més gran de Sabadell, després dels parcs de Catalunya i Can Gambús.

El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell.

L’obra ha costat 5,6 milions d’euros i fa poc es va aprovar una darrera fase d’obres per 4,1 milions d’euros més, de manera que està previst que acabi costant 9,7 milions d’euros.

El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre. Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.

A l’àmbit nord, destaca una passarel·la i un mirador amb vistes panoràmiques de 360º sobre Sabadell i l’entorn natural: la Mola, el puig de la Creu, el Montseny i Collserola.

Un mirador que posa en valor el paisatge i l’enclavament geogràfic de la ciutat.

A l’àmbit sud hi trobem la zona de jocs d’aigua.

L’aigua dels jocs s’utilitza de manera controlada per garantir un consum mínim i només funciona quan les reserves ho permeten.

Inclou elements com aixetes amb temporitzador, comportes, molinets i séquies per fomentar el joc actiu i creatiu.

Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones i zones que afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja.

És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.

Va ser inaugurat el diumenge 27 d’abril d’aquest any, es vivia una jornada històrica a Sabadell.

Després d’anys d’espera, la ciutat inaugurava amb tots els honors el parc de les Aigües, que ha d’exercir com un gran pulmó verd entre els barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia.

L’horari de parc de les Aigües és:

  • D’octubre a abril, de 8 a 20 h
  • De maig a setembre, de 7 a 22 h

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Torrent de la Romeua de Sabadell

El parc del Torrent de la Romeua està ubicat al nord-oest de la ciutat de Sabadell, al Districte 3, delimitat pel carrer de Budapest i de Praga i dividit per la ronda d’Europa.

Superfície:

El parc es divideix en dues zones clarament diferenciades per la topografia i la ubicació, amb una superfície aproximada de 3,71 ha.

Les obres de construcció van finalitzar a l’octubre del 2005.

Com arribar-hi:

Al parc s’hi arriba en transport públic amb les línies 6 i 7 i també és accessible en carril bicicleta en continuïtat amb diversos punts de la ciutat i amb vehicle.

ORIGEN I ANTECEDENTS:

El parc del Torrent de la Romeua pertany geogràficament a una torrentera, el torrent de la Romeua, formant una unitat paisatgística que ha estat trencada per la progressiva urbanització de la ciutat i el seu creixement urbà.

Per a la redacció del projecte es van tenir en compte com a criteris de valoració els aspectes topogràfics, geològics, vegetals i hidrològics del lloc en la fase inicial.

El Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, el qualifica com a parc urbà i forma part de l’estructura dels parcs del barri de Can Llong.

L’autora del projecte ha estat l’arquitecta Rosa Maria Torra amb la col·laboració de l’arquitecta Cristina López pel que fa el disseny del mobiliari.

PROJECTE

El parc vol ser un espai verd que conservi la topografia i el caràcter preexistent, pavimentant el mínim i té per objecte donar protagonisme a la llera del torrent, les elevacions i a la vegetació autòctona existent abans de la urbanització.

En visita al parc es poden diferenciar clarament dues zones:

La zona oest, que limita amb el torrent de la Romeua a la part nord i que es tracta com un parc lineal, des de la ronda d’Europa fins al camí del Mas Canals.

El pendent al llarg del seu recorregut és molt suau, amb la qual cosa es fa una zona molt atractiva pel passeig i el recorregut.

Disposa de places amb bancs i alguna zona de pícnic amb taules i bancs

Així mateix te jocs infantils.

Cal dir que en la part alta te una extensa i vegetació exuberant,

On es troba la torre d’en Fau la casa de l’antiga propietat, ara abandonada i en ruïnes.

La vegetació predominant del parc la formant grups d’alzines, roures, pins, xops, plàtans, pollancres, àlbers i trèmuls.          

Recull de Dades: Ajuntament de Sabadell i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Llac, Itinerari de Natura de Navarcles

Per anar a l’Itinerari de Natura, cal que ens situem en el carrer de la Font de la Cura, a partir d’aquí seguir la llera esquerra del Llac, riu amunt, es passa per una amplia zona de Pin nic i vistes al llac.

On arribarem a l’Itinerari de Natura, s’ha aprofitat la varietat dels arbres existents, per formar un recorregut,

on cada arbre i plantes destacades tenen un cartell amb el seu nom amb català i altres idiomes, així com la mida que pot fer i un dibuix de la fulla.

Trobarem Om,

Àlber,

Pollancre,

Roure,

Freixe,

Alzina,

Jonc,

Sanguiyol,

Canyís,

La presència de fauna també ha anat en augment els darrers anys.

Entre d’altres espècies, destaquen els ocells de cant (rossinyols, caderneres…),

també el bernat pescaire, tórtores, colomins, garses, serps d’aigua, gripaus o ànecs.

Sent molt didàctic per anar en família a visitar-ho tot fent un curt passeig,

per un espai totalment planer.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero