Avui destaquem: La Font del Boixà de Calders

La Font del Boixà o Boixar es millor arribar-hi pel camí que surt de Navarcles en direcció a la masia l’Angle de Calders.

Abans d’arribar a la masia, cal agafar un camí de l’esquerra indicat per un cartell,

Que desprès passa a ser un corriol que ens portarà a la font. (també indicat per un cartell)

La Font esta en una paret de pedra obrada, per on hi ha un tub metàl·lic,

l’aigua cau sobre una pica de pedra, amb cada costat una petita llosa que fan de seients.

Es troba en un indret humit, fresc i envoltat de boixos, des d’aquí un corriol porta cap a la font de l’Angle que ja us vaig descriure.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós

La Font de Santa Maria, arran de la carretera C-1412a, 200 m al NO del Priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós.

També coneguda com a Font del Priorat o Font de la Rectoria.

Font excavada en el terreny, a la qual s’axedeix mitjançant una escala de pedra.

Un cop al replà inferior, hi ha una obertura (tancada amb una porta de ferro) que s’endinsa al talús de contenció fet amb pedra.

A l’interior, una sala rectangular coberta amb volta de canó, hi ha el brocal pel qual brolla l’aigua.

Però un canaló porta l’aigua fins l’exterior, on per un tub hi cau a una pica quadrada.

Sobre aquesta cambra, a peu pla de l’exterior, hi ha habilitats unes taules i bancs que fan de berenador.

En la paret, hi ha un cartell amb el nom de la font, però molt deteriorat.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultura i Ajuntament de Castellfollit de Riubregós.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez López

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de Dusfort de Calonge de Segarra

Dusfort (també anomenat Durfort) és una entitat de població i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.

Església de Santa Maria, d’origen romànic, està situada sobre el turó que domina el poble.

En un costat de la Plaça de l’església, a prop del Castell, hi ha la Font.

L’estructura es de pedra natural, amb aixeta polsador i una pica rodona. Darrera hi ha un petit seient amb vistes a les terres de la zona.

Dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del poliesportiu de Pujalt

La Font està al costat del poliesportiu de Pujalt.

Font de pedra d’estructura rectangular que té la part central més elevada. En aquesta hi ha fixada una aixeta metàl·lica, sota la qual hi ha una pica semicircular de pedra.

A cada costat hi ha un plafó commemoratiu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC.: Dídac Pàmies i Marta Lloret

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de Mirambell de Calonge de Segarra

La Font està en la part més alta del nucli de Mirambell, adossada en la paret de sota del Castell i front l’església.

És una font molt senzilla, de la paret surt una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular de pedra.  

Al seu costat hi ha un seient, la paret esta plena d’heura que ajuda a no veure la paret.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem la Plaça de la Cooperativa de Terrassa

La Plaça de la Cooperativa esta situada entre el carrer de Lluis Puig i Matas, carrer d’Amadeu de Savoia, carrer del Torrent i carrer de Miguel Angel de Terrassa.

Es una petita zona verda amb una diversitat d’arbres i no de masses plantes.

A l’allarg de la Plaça hi trobem bancs de fusta o de pedra, papereres,

així com alguns jocs per a nens i nenes petits.

No fa masses anys, l’Ajuntament va incorporar a la plaça, aparells de gimnàstica i taula de ping-pong, i va instal·lar-hi un gronxador adaptat, per a gent gran.

Curiosament hi trobarem un cartell apel·lant les normes de convivència ciutadana.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Muralles de Constantí

A Constantí es conserven restes de muralla de tàpia amb cantoneres de pedra picada. Moltes de les cases de l’antiga vila closa s’han excavat a la muralla, des de la qual s’hi accedeix. Les parts més elevades de la muralla solen estar revestides de morter.

Una de les parts més interessants és la que es troba al carrer de Sant Pere, amb un llamp de mur i una torre; han estat recentment restaurats.

La Font de les Muralles, esta situada en el carrer de Sant Pere, curiosament entre el mur de la muralla i una casa,

i front de l’antic Safareig del poble.

L’aigua surt de la part inferior de la paret per varis brocs, ara inexistents i no hi surt actualment aigua.

Text: Ramón Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Escultura del Gremi de Carreters de Sant Vicenç de Castellet

L’Escultura del Gremi de Carreters esta situada en la Plaça del Cavall, propera a l’estació de Renfe de Sant Vicenç de Castellet.

Historia:

  • Maties Solé i Cabeza (Tàrrega 1903- ) organitzador de la festa de Sant Antoni Abat i gran aficionat al cant i al teatre, fundà junt a Jaume Piqué, el Gremi de Carreters de Sant Vicenç l’any 1924 i amb un conjunt de persones relacionades amb el món del cavall, el transport i la pagesia.
  • La festa es celebrava des de 1914 en honor al seu patró, Sant Antoni Abad.
  • En Maties era baster de l’Agència de Transports Moll que tenia 35 animals a Sant Vicenç, 15 a Súria i 5 a Manresa.
  • Quan l’agència es va mecanitzar, en deixar de treballar, va obrir un establiment d’articles de pell, tapisseria i confecció de matalassos, al c/ Maria Ginferrer 15.
  • El patró del gremi de carreters és Sant Antoni Abad, el 17 de gener, dia en que es celebren els Tres Tombs, festa que ha arrelat a diferents llocs de tot Catalunya.
  • A Sant Vicenç el transport a bast era el mitjà tradicional que estava molt arrelat degut al pas del camí Ral.
  • Abans de l’arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, el transport amb carro i animals de tir era el sistema per portar el producte als centre de venda més importants, Barcelona i Manresa, fet que va provocar que s’instal·lessin empreses dedicades al transport.
  • A Sant Vicenç la festa es celebra el segon diumenge de març i és organitzada per la mateixa entitat. Aquesta forma part i és membre fundador de la Federació dels Tres Tombs de Catalunya.

L’escultura consta de dos elements: un peu de pedra calcària de Sant Vicenç d’uns dos metres d’alçada que es troba sobre una base feta amb uns graons de pedra; i l’escultura d’un cavall de ferro colat. Porta dues plaques d’inscripció: La situada a més alçada: 75 aniversari del gremi de carreters i cansaladers. 1924-1982.

L’altra placa, centrada en la base de pedra i més gran porta la inscripció: Gremi de carreters i cansaladers. Monument al cavall. Fidel amic de l’home. Sant Vicenç de Castellet. 17-1-82. Foneria Solvas S.L.

El 9 de març de 2014 s’inaugurà una nova placa commemorativa amb motiu del centenari de la primera festa de Sant Antoni abat i els 90 anys del Gremi de Carreters i Cansandalers amb l’acompanyament de la unitat muntada de la guàrdia urbana de Barcelona.

La placa de marbre amb un carruatge esculpit és obra de Clemente Cañadas.

Observacions:

La pedra va ser donada per l’ex president del Gremi, Joan Casals Baqué. L’escultura del cavall va ser feta per la foneria Solvas de Sant Vicenç de Castellet. És un monument promogut per la junta del gremi de carreters de carreters i cansaladers l’any 1983.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: María del Agua Cortés Elía. / OPC

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Dr. Sanmartí de Sant Julià de Vilatorta

La Font del Dr. Santmartí, està situada en la cruïlla del Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l’avinguda de Jaume Balmes de Sant Julià de Vilatorta.

Historia:

  • La font fou construïda l’any 1987, en honor al doctor Joan Sanmartí Casabayó, que fou alcalde de Sant Julià entre els anys 1965 i 1974.

Es tracta d’una font pública construïda l’any 1987 en homenatge a Joan Sanmartí i Casabayó, metge, i alcalde de Sant Julià de Vilatorta entre els anys 1965 i 1974.

És construïda sobre una base de planta quadrada, feta amb grans lloses de pedra, sobre la que s’assenta l’estructura de la font.

L’aigua surt per dos sortidors, un situat a la part del davant i l’altre a la part posterior, per un bonó de cop i cau a una pica rectangular de pedra.  A l’extrem superior duu la inscripció: “FONT DEL DR SANMARTÍ”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font Sant Jaume d’Avinyó

La Font Sant Jaume està a uns 50 m al nord-est del carrer de Sant Jaume en Horta d’Avinyó.

La font està molt ben arreglada i conservada.

Es troba al peu d’una paret de carreus de pedra lligats amb ciment,

a damunt de la qual hi ha una capelleta, amb teulat i reixes, que conté la figura de Sant Jaume.

La paret fa un arc sobre la font i a cada banda hi ha una pedra gran que fa de banc.

El broc queda molt baix i raja força.

El desguàs de la pica va cap al torrent.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero