La Font Nova esta al costat del camí del Solervicens, uns 150 m a la sortida del polígon industrial de Navarcles.
Historia:
El 1897 l’Ajuntament es plantejava l’abastament d’aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts.
Un estudi del mestre d’obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada.
L’any 1897 s’hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l’any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou.
Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l’Ajuntament.
El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts.
Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble.
I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent.
La Font Nova es nodreix de l’aigua dels pous que hi ha en aquest sector.
La font actual data dels anys seixanta i l’aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada.
Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina.
La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta.
Dues aixetes fan rajar l’aigua cap a una pica amb dos bancs laterals.
A l’entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l’aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s’aprofita per abastar els dipòsits de la població.
Observacions:
A l’entorn s’hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.
Un senyal de les “Valls del Montcau” indica que forma part de la Ruta de les Fonts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
La Font d’en Pere Cases a la zona central-oest del municipi. A pocs metres al peu de la carretera que porta d’Olvan a Cal Rosal, al peu de la pista d’accés a la zona de la Palanqueta.
Un cartell ens indica el camí a seguir.
Font situada en un marge del peu del camí de la Palanqueta, compta amb una estructura obrada que reforça el pendent del terreny.
Concretament hi ha un frontal rectangular delimitat per carreus de pedra tallada i la part central, obrada en maó massís,
al mig de la qual hi ha el brollador d’aigua i el tub del sobreeixidor que aboquen l’aigua a un clot o pica situada a la base de l’estructura.
A banda i banda un banc amb respatller construït amb lloses de pedra.
Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Des del Monestir de Sant Benet de Bages, anirem a buscar el camí que va paral·lel al riu Llobregat, fins arribar el pont de Les Generes i tant sols creuar el riu, agafem un sender a l’esquerra que porta directa a la Font.
Tenia una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra feia més fàcil l’accés a la font.
Entre les roques surt l’aigua que va canalitzada a un broc de plàstic, on surt un petit raig, quan la vàrem visitar estava seca. L’aigua cau a una pica rodona de pedra.
A sobre la font hi ha inscrita la data de 18-6-04.
Al costat esquer, hi ha una altra surgència que degota aigua, sense tub, ara també seca.
La vegetació que hi ha crescut al voltant i decora aquest espai tot creant un bonic paratge, actualment esta la vegetació molt seca de color marró.
La Font d’Emili Donadeu està en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí Sesgueioles.
Historia:
En una de les visites que va fer la família Donadeu al poble, del que n’eren fills i hi tenien, i encara tenen, la casa “Cal Donadeu”, no els hi va agradar la font que s’havia posat a la plaça Major. Els semblava senzilla i consideraven que no es corresponia a la categoria que un lloc tan cèntric mereixia.
Per aquest motiu, s’oferiren a regalar-ne una de nova que fos més adient. D’aquí l’origen de l’actual font.
Segons Juan Donadeu Luengo, Emili Donadeu Selva va fer portar l’aigua a Sant Martí amb la construcció de la font de pedra davant de l’església, va emigrar a principi del segle XX a l’Argentina.
En una època de gran desenvolupament a l’Argentina, Emili Donadeu va comprar, a la província de Santiago del Estero, un terreny de 5.800 km2, una superfície equivalent a la de la província de Girona, on va fer fortuna dedicant-se fonamentalment a l’explotació de fusta de quebratxo (quebracho de hebra dura), arbre originari d’Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta d’una gran duresa que, per aquesta característica, s’utilitzava per fer les travesses dels rails de la via fèrria.
El poble que es va crear porta el seu nom, Donadeu.
Segons el testimoni de la Conxita Grau, el dia que arribaven amb el tren tots els alumnes i mestres foren a rebre’ls a l’estació i la Sra. mestre li donà un escrit que va recitar “En nombre de mis compañeros i el mio propio les doy la mas cordial felicitación y enhorabuena” i li va entregà un ram de flors.
Per les Festes de Nadal encarregaren a la seva familia que ens portessin torrons per tots.
Font monumental esculpida en pedra sorrenca, situada a la plaça homònima, al centre del poble. Consta de tres parts: una base de planta lobulada allargada de quatre fulles, amb una pica d’aigua ovalada excavada a l’interior de les dues cares més llargues; sobre la base s’aixeca un pedestal prismàtic rectangular, flanquejat per dues grosses volutes i amb un broc als costats més llargs; el pedestal es corona amb un potent entaulament motllurat i decorat per la part inferior amb una línia de dentellons, damunt del qual hi ha col·locat, com element decoratiu, un cistell trenat i ple de fruites. En una de les cares del pedestal figura gravat el nom de “Font Donadeu”. Tot el conjunt descansa sobre un paviment que encercla a nivell del terra la font i que també pren el perímetre
de la base. PUIGVERT, VIDAL, LACUESTA (coord.), (2018-2019).
Observacions:
La Font Donadeu és un element urbà de filiació noucentista, inspirada en les formes clàssiques del barroc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
Aquesta Fontde Sant Jordi, esta en el carrer de la Diagonal de la Costa Brava amb carrer Cadaqués en el barri del Canyet de Badalona.
És una barriada amb xalets i Pins molt alts i gruixuts.
La font esta en la cantonada dels dos carrers indicats, adossada al mur d’una finca.
La Font esta feta de rajoles a color i totxanes.
Entre les rajoles cal destacar Sant Jordi matant el dragó.
Al polsar un boto, l’aigua surt per la boca d’un cap d’un infant, i cau a una pica rodona.
Un cartell a un nivell baix podem llegir : Font de Sant Jordi –A l’amic Joaquim Barrera, agraint la seva col-laboració per la construcció de la Font. Els veïns de La Colònia. 1ª Font 1982 / 2ª Font 2007.
Una Font poc coneguda, però molt bonica i ben conservada
La Font està al costat del poliesportiu de Pujalt.
Font de pedra d’estructura rectangular que té la part central més elevada. En aquesta hi ha fixada una aixeta metàl·lica, sota la qual hi ha una pica semicircular de pedra.
A cada costat hi ha un plafó commemoratiu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC.: Dídac Pàmies i Marta Lloret
Com a continuació a la Font d’ahir i molt a prop, esta la font de la Plaça del Castell, també es molt senzilla, adossada a una paret d’una casa, disposa d’una aixeta que cau l’aigua a una pica rectangular.
Conill és un agregat del municipi de Pujalt, en el carrer de l’Alzina, és com el carrer principal que va a l’església, abans hi trobem la Font.
Aquesta esta adossada a la paret d’una casa, sobresurt un muret on esta al seu centre una aixeta, l’aigua cau a una pica molt plana amb un desguàs. En cada costat hi ha un seient.