Els tres Eucaliptus que ens referim, estant en un costat d’una plaça i a la vegada es aparcament a prop de l’Església de El Bruc.
Són amb branques molt allargades cap a munt, la sequera d’aquesta any, ha marcat molt les fulles que es veuen molt pàl·lides.
Sota dels arbres i a l’ombra hi ha dos bancs de fusta.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Poble de Salo s’arriba per la carretera BV-3002 al km. 8,6 municipi de Sant Mateu de Bages.
La Font de nova creació emplaçada a la plaça del poble de Salo, junt a una creu de terme també moderna.
A la part posterior es sustenta sobre un monòlit de pedra a imitació d’un petit menhir i, a la base, té una altra pedra, de superfície plana i amb una inscripció al front que diu “SALO”.
El brollador és encastat en un muret fet de maó i l’aigua raja sobre una pica de pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text pel Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de la Colònia de Vilodomiu Vell esta situada en un costat de la Plaça, entre dos vells plataners.
Es de senzilla construcció, al centre del mur o paret hi ha l’aixeta de polsador. L’aigua cau a una pica semi-circular.
En cada costat disposa d’uns seients, que a l’estiu i gracies a l’ombra dels arbres fan de bon estar.
Text del Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats
Aquesta Alzina esta situada en un costat de la Plaça de Camilo Riu.
Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d’un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex.
És un arbre de capçada espessa d’un verd intens i l’escorça d’un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. L’arbre té una alçada aproximada d’uns 13 m i un diàmetre de tronc, a la base, de 1,30m.
Observacions:
Aquest element apareix a l’article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d’octubre de 1997, el qual preveu un llistat d’espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d’interès local mitjançant la fórmula d’un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Oriol Vilanova
Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
En la Plaça dels Templers on hi ha la font, esta situada sota del Castell i al front del Cementeri de Puig-reig.
Es una font senzilla feta d’obra amb rocs, al seu centre hi ha una aixeta de polsador d’aigua de xarxa pública, aquesta cau a una petita pica.
Al seu contat té un jardí i un banc de fusta.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de la plaça Camilo Riu esta situada en el nord-oest de la Plaça Camilo Riu de Begues.
Font és un element integrant d’aquesta plaça, és una font feta d’obra en blocs irregulars de pedra calcària. L’aigua, canalitzada, raja des d’una aixeta, que cal accionar, dins d’una bassa el·líptica situada a la base de la font. Aquesta bassa té unes dimensions de 156 cm d’amplada i una profunditat de 90 cm.
El cos de la font és un bloc rectangular fet, com ja s’ha dit, amb pedres calcàries irregulars amb unes mides de 253 cm d’ample i una alçada de 246 cm. A la part inferior hi ha un arc de mig punt amb el fons en quart d’esfera, el qual dona aixopluc a la bassa anteriorment descrita.
A la part central de la paret del cos de la font hi ha l’escut de Begues, en una llosa de pedra, de tipus quadrilong francés, es veu el pi, símbol de l’escut del municipi. El coronament de la font és un capcer ondulant fet amb lloses de calcària grisa.
Al centre de la citada Plaça, hi ha un sortidor i bassa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa : Oriol Vilanova
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font que ens referim avui esta en la Plaça de l’Església, cantonada amb el carrer de Baix i front a la carretera BV – 2429 en Sant Sebastià dels Gorgs.
La font esta adossada en la paret o mur, disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra. A sobre una rajola a color amb la data de 1983.
Text i Fotografies: Ramon Solé
L’Abeurador està situat davant de la façana sud de l’església de Santa Fe del Penedès.
Recipient de forma rectangular fet en pedra calcària, que podria haver tingut com a ús ser una pica o abeurador. Presenta, a la vora, un rebaix corresponent a l’encaix per a una tapadora.
A la cara oest del recipient hi ha un orifici circular de 5 cm que la perfora
La pica prové d’una antiga bodega, anomenada bodega de Cal Galup, que va ser enderrocada als anys ’70 del segle XX.
Recull de dades: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Santa Fe.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Plaça de la Font de La Granada, es un lloc cèntric d’aquesta petita població, on com es obi, hi ha una font.
Font de 1883 i que va ser reconstruïda en el any 1985. Amb un mosaic a tot color, disposa d’una aixeta polsador i l’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell del terra.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Parc – Plaça de les Bruixes està comunicat amb l’Avinguda de Catalunya a través d’una escalinata central de Sant Esteve Sesrovires.
El parc conegut com a Parc de les Bruixes és un antic parc públic -també construït en un terreny de la família Canals-, situat actualment dins els terrenys del Parc Canals i Nubiola.
El Parc de les Bruixes està situat a la riba esquerra del torrent de Canals sota el barri de la Coma.
L’antic parc està envoltat per uns murs de contenció que el separen dels jardins veïns situats a una cota superior .
La plaça o antic parc disposa d’un arbrat i bancs de pedra i també conserva el basament d’una antiga font, la qual va ser enretirada.
Actualment hi ha una Font d’aigua de xarxa pública amb aixeta polsador, al centre de dels dos grups d’escales que baixant al parc.
L’any 2006, aquest antic parc va ser integrat al parc Canals i Nubiola i actualment s’hi pot accedir directament des dels seus terrenys.
Aquest indret però, conserva un ambient i identitat que li confereix un caràcter singular dins la resta de terrenys que configuren la totalitat del parc Canals i Nubiola.
Lloc molt ombrívol tot l’any, sobre tot a l’estiu que fa de bon estar.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 