Avui visitem: La Font i Pou d’Aguilar de Segarra (Bages)

La Font d’Aguilar, esta entre l’entorn del Centre Cultural i l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra.

Va ser construïda amb motiu de la portada d’aigües al municipi el 1983.

Esta feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s’aixeca un mur de 1.70 m d’alçada coronat per lloses de pedra planes.

En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix “Aguilar de Segarra portada d’aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983”.

La font d’aixeta polsador, està formada per una pila de pedra rectangular, aguantada per un pilar circular.

El Pou d’Aguilar, esta a un nivell més inferior a la font i front l’edifici de l’Ajuntament.

Es d’estructura circular amb una portella metàl·lica, amb una roda per bombar l’aigua.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles

Pou de Sant Pere esta en el carrer de Sant Pere, s/n, en el nucli vell de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l’església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.
  • Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l’església una casa que era anomenada la “Ferreria” i altra coneguda com Mas Corts.
  • I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.

Pou d’aigua, situat al carrer de Sant Pere, d’ús comunal. Es tracta d’un pou tancat amb coberta cònica i secció circular, amb la bocana orientada a llevant i la portella de fusta.

S’alça damunt un petit podi o basament fet de pedres irregulars unides amb morter, també de secció circular. El davantal és fet de maons i no hi ha rentadora al costat.

Observacions:

En el llibre de Jaume Rifà (2003, 40) hi surt una fotografia on encara es poden veure, al costat del pou, les cases de Canyelles, ara desaparegudes.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de Can Toni de Sant Fost de Campsentelles

El Pou de Can Toni esta al carretera de Badalona, 410 de Sant Fost de Campsentelles.

Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Sant Fost, d’on probablement capta la beta d’aigua.

La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada.

Està construïda amb maó, arrebossat amb morter de calç.

L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest no conserva cap portella. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font Nova de Navarcles

La Font Nova esta al costat del camí del Solervicens, uns 150 m a la sortida del polígon industrial de Navarcles.

Historia:

  • El 1897 l’Ajuntament es plantejava l’abastament d’aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts.
  • Un estudi del mestre d’obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada.
  • L’any 1897 s’hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l’any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou.
  • Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l’Ajuntament.
  • El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts.
  • Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble.
  • I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent.
  • La Font Nova es nodreix de l’aigua dels pous que hi ha en aquest sector.
  • La font actual data dels anys seixanta i l’aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada.

Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina.

La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta.

Dues aixetes fan rajar l’aigua cap a una pica amb dos bancs laterals.

A l’entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l’aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s’aprofita per abastar els dipòsits de la població.

Observacions:

A l’entorn s’hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.

Un senyal de les “Valls del Montcau” indica que forma part de la Ruta de les Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou en Sant Pere de l’Arç de Calonge de Segarra

Entre l’església de Sant Pere de l’Arç i la Capella caminera del Roser, adossada a una casa hi ha un pou.

Aquest pou és d’estructura considerable i en part arrodonida.

Esta tancada per una portella de fusta

i, disposa d’un esglaó per accedir millor a obrir la portella.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou de la Rectoria de Segur de Veciana

Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur, conegut des de l’any 1117, i de l’església parroquial de Santa Maria de Segur. A part del castell i l’església s’hi conserven diverses cases que destaquen per la seva antiguitat; algunes de les quals s’estan reformant amb criteris de respecte històric i paisatgístic.

Entre la Rectoria i uns xiprers, hi ha el Pou de la Rectoria.

Pou amb una estructura quadrada i protegida per un mur semicircular.

Desconeixem la seva data de construcció, però deu ser molt antiga.

Això si, esta molt ben conservada i arreglada.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la plaça de l’església de Segur de Veciana

Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur.

L’abastiment d’aigua ha estat un handicap molt important pels habitants d’aquest nucli fins a èpoques ben recents, ja que la gent gran encara recorda com havien d’anar amb carro, fins al Molí de la Roda a buscar l’aigua amb botes de fusta. A l’entrada del poble hi ha una gran bassa per a ús comunal, ja que la instal·lació del subministrament d’aigua no es va fer fins l’any 1981. Quan es va construir el pou d’abastiment actual d’aigua amb mètodes moderns, es va haver de baixar fins als 150 metres de profunditat.

A la plaça hi ha una font de recent construcció i un pou, adossat a l’antiga rectoria que us presentaré demà.

Recull de dades: Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de l’aparcament de Segur de Veciana

Segur és un dels poblets que formen el terme de Veciana. Destaca per les ruïnes de l’antic castell. El nucli esta format per a  unes 18 cases que van ser restaurades mantenint l’estructura original i conservant portals i finestres antigues.

En l’aparcament municipal a l’entrada al poble, hi ha un pou senzill.

Esta fet de totxos amb una alçada de 2 metres i te una teulada a doble vessant, actualment no te portella.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Pou de cal Codina de la quadra de Prats de Rei

Al costat del camí entre les viles de Prats de Rei i Sant Martí Sesgueioles i a prop de la masia de cal Codina de la quadra.

Pou molt antic, es conserva be, però la portella de fusta està oberta, esta mig cobert o tapada d’heura i altres plantes.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou del Claustre de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Sant Jeroni de la Murtra o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem és un antic cenobi de l’orde dels jerònims, situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet de Badalona (Barcelonès). Va ser declarat monument històric-artístic d’interès nacional el 1975, i posteriorment, el 2014, Bé Cultural d’Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys com tota la vall de Poià o de Betlem.

Destaca en un costat del claustre un pou, segons es diu va ser construït entre 1469-1472.

Disposa d’una corriola per posar la corda i gallega per recollir l’aigua del pou.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero