L’Antic rentador, esta al costat dret de la Riera de Sant Joan, adossada a la paret de darrera d’una casa de Monistrol de Calders.
No fa massa temps estava totalment plena de vegetació seca i terra.
Actualment, esta buida i seca, no arriba l’aigua. Estructura rectangular sols queda alguna llossa inclinada on es rentava la roba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Una vegada remodelat fa uns anys la plaça del costat del carrer Torrent, prop de la riera de Sant Joan i al costat de Ca l’Espardenyer, es va posar el monument del Xiquets de Valls i una font.
Aquesta font te una broc corbat i gruixut, amb una gran pica rectangular, l’estructura es d’una sola peça. Al costat disposa de seients al costats. Actualment no raja aigua.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La riera de Sant Joan, a l’entrada a Monistrol de Calders i a sota de l’església de Sant Feliu,
forma un espai, que destaca per la seva vegetació, peixos i aus…
Curiosament, podem veure un grup d’ànecs separats entre mascles i femelles.
Es un espai natural que és conserva com fa anys en rere.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero
Per visitar la Font del Brunyoler cal sortir de Sant Hilari Sacalm per la carretera GI-542,
poc abans d’arribar al Balneari de la Font Picant, hi ha un camí a l’esquerra, amb un cartell indicador,
cal seguir el camí que baixa a la riera d’Osor, poc abans a l’esquerra està la Font.
D’una paret d’obra surt un tub on la seva aigua cau a una senzilla pica.
Com està molt a prop del Balneari, antigament la gent anava fent un passeig, era considerada la seva aigua de bona qualitat.
Com esta dins del bosc, es molt humit i fresc a l’estiu.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de cal Pequenyo, està situada al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d’Olvan o de la riba.
Des de la part vella de Gironella hi baixa un camí que gracies a uns cartells hi porta directa.
Historia:
La font està situada al costat de llevant dels horts,
delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny,
fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter.
Cal baixar unes escales d’obra.
En el mur principal hi ha el brollador que vessava l’aigua a una pica de planta ovalada.
El nom de la font li dóna la casa propera.
Actualment, no hi raja aigua…
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural- Diba.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de l’església nº 2 esta situada al marge que discorre paral·lel a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. Emplaçament uns metres aigües amunt de la Font de l’església I, tot i que en una zona menys accessible.
Historia:
L’estructura de la font està situada en un marge al costat esquerre de la riera de Sant Joan, a peu del torrent, concretament a pocs metres al nord de l’església parroquial i prop de la Font d’església I.
L’estructura de la font està ubicada en el mateix mur de contenció del marge, està conformada per un frontal de pedra bastit amb carreus força ben escairats i polits; a la part baixa del frontal, arran de terra, hi ha una petita fornícula que acollia l’aixeta o brollador.
La fornícula és coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu; en aquest carreu s’hi conserva una inscripció de difícil lectura, que indica: “En lo any 1882. Señores regidores José PuigMartí, el señor Juan Ponsa y el Estiragues.” (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de l’església nº 1 esta situada al marge del camí que surt al nord de l’església parroquial, al peu de la riera de Sant Joan. a la seva ribera esquerra.
Historia:
L’estructura de la font queda inserida en un marge de pedra seca que fa de mur de contenció del terreny i en el que hi trobem l’estructura pròpiament de la font.
Aquesta compta amb un frontal construït amb carreus força ben escairats i polits; a la part central del frontal a la part baixa, arran de terra, hi ha una petita fornícula coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu, dins aquesta cavitat hi havia l’aixeta o el brollador d’aigua.
Destaca el gran carreu de la part central, el qual conforma l’arc de mig punt de la fornícula, en el qual hi ha data 1771 incisa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,
seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.
La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.
És una font natural que brolla sota d’un rocam, deu ser una cisterna.
Està protegit amb una petita coberta a manera de ràfec de formigó armat.
El seu entorn està arranjat amb bancs i taules.
Es desconeix la datació de la font. El que sí que es pot precisar és que es trobava en mal estat i el 1902 fou refeta, per uns veïns i l’amo Sr. Salvador Rovira, com a commemoració d’aquest moment es gravà una placa.
Te diverses rajoles a color, de la verge de Montserrat i altres temes.
La Font d’en Rovira és una font del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La riera de Rafamans passa per Corbera de Llobregat (Corbera de baix), encara avui en dia, conserva vegetació de ribera i te molts horts.
A pesar de la sequera disposa d’un curs d’aigua, no massa abundant, però suficient per donar vida a la vegetació de la seva riba i dels animals que viuen en les rodalies.
Són nombrosos els Horts que hi ha al transcurs d’aquesta riera.
Alguns disposen de Basses per retindré aigua en cas de mancança poder seguir regant l’hortet.
D’accés tenen escales, camins per arribar-hi des dels carrers dels costats.
També, cada hort disposa de diferents maneres de balles de fusta o filferro per protegir el seu hort i,
barraques mes o menys rústiques…
La riera de Rafamans en alguns horts hi passa pel mig.
Horts sempre ben cultivats, i verds casi tot l’any,
Amb una diversitat de verdures i hortalisses …
I molts arbres fruitals tant de joves o de grans.
Un destacat espai d’horts i vegetació que s’ha sabut conservar…!
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Fa temps us vaig presentar Les Ribes Blaves d’Olesa de Montserrat, situades al costat de la carretera que va a Viladecavalls o Vacarisses, que forma un mirador.
Avui seran Les Roques Blaves, cal sortir des de la Colònia Sedo d’Esparraguera.
Deixar el vehicle en l’aparcament al costa de la Riera del Puig, utilitzada principalment per anar a l’Església del Puig.
A peu, cal seguir per la mateixa riera amunt, com que casi sempre esta seca, es actualment com un camí.
Un cartell en fa referencia, que en uns 700 metres es va a Les Roques Blaves.
Es un camí molt utilitzat per senderistes i ciclistes.
Poc a poc, anireu veien com la terra dels costats en blava,
entre la vegetació de pins i plantes varies,
fent un contrast molt bonic,
entre el verd de la vegetació i el blau de la terra.
Però, des d’aquí no podreu veure l’alt rocam blau.
Demà en la segona part, ho visualitzareu des del mirador de can Roca.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 