Arxiu d'etiquetes: roba

Safareig de Sant Martí de Tous

Publicat el per
Respon

El Safareig esta situat en el nucli urbà, concretament en la Plaça de l’arbre de Sant Martí de Tous.

El safareig públic fou construït l’any 1924.

Consta de dues basses de planta rectangular descobertes.

Una de petites dimensions (2,80 x 1,80 m), situada a l’extrem sud,

 que comunica amb la segona bassa de grans dimensions ( 11 x 3,20 m).

Estan construïdes amb obra i actualment es troben revestides amb ciment pintat de color blanc.

La segona bassa disposa de l’acabat amb les lloses superiors per poder colpejar o fregar la roba.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Montmaneu

Publicat el per
Respon

Bon Sant Esteve

Emplaçat en el carrer de Mussa de Montmaneu, just a l’alçada de l’església de Santa Maria de Montmaneu.

Antic safareig públic restaurat el dia 2 de setembre de 2007.

Te dos piques, la gran es rentava la roba, en la petita s’esbandia.

Els safareig s’havien utilitzat al municipi per tal de fer la bugada, també poden tenir relació amb el caràcter residencial i hostaler de la zona,

ja que es possible que es tingués més necessitat de rentar bugades.

En una paret hi ha una Barbacoa i una font amb pica, per rentar el menjar o estris de cuinar.

En l’altra paret i sota de l’ombra d’uns arbres estan unes taules i seients de fusta per el cas de fer un àpat.

Es un espai dins del poble de Montmaneu, molt tranquil.

Informació: Ajuntament de Montmaneu i propia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Safareig del Monestir de Pedralbes de Barcelona

Publicat el per
Respon

El Monestir de Pedralbes esta ubicat en Barcelona, es un important conjunt monumental d’estil gòtic, fundat en 1326 per el Rei Jaume II i la seva esposa Elisenda de Montcada.

El rentador del Monestir de Pedralbes, conegut com a “Safareig “, es un element històric i funcional dins el conjunt monàstic.

El Safareig, no es tant prominentment publicat com altres espais del Monestir, com el claustre i l’església, forma part de la vida quotidiana del Monestir i el seu entorn.

El Monestir va ser hàbitat per les monges clarisses va conservar la seva estructura i elements originals a la llarg dels segles, incloent el claustre, l’església i altres espais, com el Safareig.

El Safareig era un lloc essencial per la vida diària de les monges, on realitzaven les feines de rentat i manteniment de la roba i altres teixits.

Esta en un espai conegut com el “petit claustre” o “el claustre dels gats”,

donat que una porta donava a la cuina, on els gats podien entrar o sortir per una gatera.

El safareig es molt senzill, esta format per dos cossos rectangulars en un costat del claustre,

Col·locades a una paret hi han piques de diferents formes i mides.

El Monestir en el seu conjunt, amb una llarga historia i arquitectura ofereix una visió fascinant de la vida monàstica femenina a lo llarg dels segles.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: Safareig de Castellar d’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El veïnat se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.

Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.

Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.

No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.

En l’actualitat no disposa d’aigua.

Recull de dades de Castellar: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Mina de Palol de Revardit

Publicat el per
Respon

La font de la Mina, com l’anomenen més actualment, té una altra denominació: la font de Can Janic.

Aquest és el nom del mas que hi ha a l’altra banda de la font i que, juntament amb Can Tulsà i Can Met de Boscós, eren les cases que antigament se n’aprofitaven.

Ben possiblement els estadants d’aquestes cases foren els que, més de dues centúries enrere, van decidir construir la font i arranjar el seu entorn per treure’n profit.

És una font de biot, on l’aigua brolla subterràniament i

a la qual s’accedeix baixant uns graons.

És una construcció robusta, feta de pedra, on es veu un treball sobri i pensat perquè duri.

En el quart graó hi ha un desguàs per on, en les èpoques en què el nivell pujava molt, l’aigua es filtrava per regar la feixa de davant de la font.

La Palmira Armengol Ribas, que a mitjan anys quaranta havia treballat servint a Can Janic, veia com amb el carro i les semals portaven l’aigua des d’aquesta font fins a la casa.

A pocs metres a un nivell inferior hi ha l’antiga Bassa o Safareig, on les dones dels masos de les rodalies anaven a rentar-hi la roba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Fem safareig: El Rentador i la Font del Cap de la Costa de Cercs

Publicat el per
Respon

 A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.

Historia:

  • Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
  • Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
  • La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
  • Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.

El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.

El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.

El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.

En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.

Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;

a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.

Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Constantí

Publicat el per
Respon

El rentador municipal de Constantí esta situat al carrer de Sant Pere.

Durant l’any 2022 es va reconstruir, posan una figura que representa a una dona rentan la roba.

Aquest safareig es cobert, menys en la part central, on l’aigua de la pluja cau a dins de bassa del rentador.

És un espai que forma part de la memòria dels veïns i veïnes del poble, aporta un coneixement de la història més propera als més joves, alhora que representa un homenatge cap als més grans.

Durant l’any 2023 va ser l’escènica de teatre de carrer, amb la Companyia Teatralitzat i la música del grup Julivert.

Per a més dades podeu consultar a :

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Dialnet-AproximacioALaHistoriaDelsRentadorsDeConstanti-9441431%20(3).pdf

Recuperar l’antic safareig, es donar el valor al patrimoni Local de Constantí.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Amunt de Corbera de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Font de l’Amunt està situada sobre el carrer o camí de Sant Ponç en el petit barri de l’Amunt de Corbera de Llobregat.

La font està adossada a un mur de pedra seca, i té forma d’arc de mig punt.

Front la font, hi han uns petits bancs d’obra per fer una estona de descans.

Actualment no hi raja aigua, però es un testimoni d’una font antiga.

En el costat dret del mur de la font,

hi ha una rajola amb el dibuix d’aquesta Font.

Per sota, a un nivell inferior està situat  l’antic safareig de l’Amunt,

on les dones de les masies i cases de les rodalies anaven a rentar-hi la roba.

Es rectangular en no bon estat, des de fa anys, esta sec,

En ocasions la vegetació el tapa.

És una Font situada en un indret envoltat de vegetació i enjardinat,

que fa de bon estar a qualsevol època de l’any.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els estimaocells del Bruc

Publicat el per
Respon

La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.

Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.

L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells  i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.

La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.

Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.

Per a més informació podeu consultar a :

http://viuvallbona.cat/fitxa/els-estimaocells

i a :

https://www.ccma.cat/324/els-estimaocells-que-atreuen-i-no-espanten-els-ocells-a-vallbona-de-les-monges/noticia/2987821/

Seria bo que en altres llocs d’arreu de Catalunya, fessin el mateix per preservar els ocells.

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de El Bruc,

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Itinerari per visitar els rentadors dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri

Publicat el per
Respon

Antigament moltes masies dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri disposaven de safareig o rentador propi, on les dones anàvem a rentar-hi la roba.

L’aigua era el recull provinent del torrent o riera on estaven situats.

Un mateix rentador podien anar-hi varies dones de diferents masies de les rodalies.

Algunes de les masies com can Reparada, can Quelistrus, can Grapes, can Patei utilitzaven el rentador del Sant Dalmau.

El rentador que corresponia a can Carxofa, can Jou i can Pardol, el mur del rentador feia tant de passera per anar d’un cantó a l’altre de la riera, així també, feia com de petita resclosa.

No eren només per rentar-hi la roba, en alguns cassos els joves del poble a l’estiu les utilitzaven per banyar-se.

Trobareu diversos cartells indican el recorregut per visitar els rentadors.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador