Avui destaquem : La Font i Safareig de can Feliu de Gironella

La Font i Safareig de can Feliu esta al sud-oest de la casa de cal Feliu. Adossat al marge del camí que surt de la casa cap a la zona dels horts, a pocs metres de la casa dins del Municipi de Gironella.

Historia:

  • La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d’aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seva propietat, i que discorria fins la casa.
  • Al llarg dels anys l’aigua s’anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del font, el viver i safareig.

La font està situada en al peu del mur de contenció del marge del camí, formant un espai angular, a la base del qual hi ha els brolladors d’aigua. En l’angle format per els murs de contenció trobem, en un costat un petit dipòsit d’acumulació d’aigua, amb una portella que obra davant mateix de la font i a l’altra costat, la font pròpiament.

La font disposa de dos brolladors d’aigua encastats al mur que aboquen l’aigua a un petit cup delimitat per blocs de pedra desbastats. Al mur de la font hi ha una petita cartel·la feta de morter amb la inscripció “AÑ DE 1922”. Una curta escala amb graons de pedra de forma més o menys semicircular, faciliten baixar a la cota de la font.

Observacions:

El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig.

Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l’aigua sobrant de la font, el viver i el safareig, aquest es molt deteriorat

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa de la Font de l’ermita de Gironella

La Bassa de la Font de l’ermita esta en l’explanada per sota de la font, i que no hi ha que confondre amb el safareig que es al costat d’aquesta font (Descrita ahir diumenge)

Es una bassa molt curiosa, em vist de rodones, quadrades o rectangulars, però amb l’estructura com aquesta, veritablement, no.

Per una part el mur es allargat, la resta esta format per tres parets semi circulars i pràcticament iguales i una de mes petita.

Disposa d’una entrada de l’aigua, hi ha una caixa reguladora, i en el seu extrem contrari, esta el desguàs.

En el terreny on esta ubicat, hi ha alguna taula i seients, així con algun joc per els infants, amb pocs arbres que donin ombra.

Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de l’Ermita de Gironella

La Font de l’ermita esta situada en la zona de l’Ermita, al sud-oest del casc antic, al vessant oest del turonet on hi ha una agrupament de cases.

Concretament, La font de l’Ermita està ubicada per sota del camí asfaltat de l’Ermita, pocs metres després del revolt de Ca l’Andal venint de les Eres.

Historia:

  • No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font.
  • Sembla que almenys podria haver estat bastida al segle XIX o inicis del XX, coincidint en un moment de gran creixement de la població de Gironella i amb la construcció de diverses cases a la zona de l’Ermita.

Les estructures que trobem al lloc són la font pròpiament i un safareig al costat. La font està bastida en el mateix marge a partir d’un senzill frontal, fet a partir d’un petit mur bastit de pedres i morter en el que hi ha el brollador de l’aigua, un simple tub metàl·lic; l’aigua vessa en una pica feta de maons damunt una base de pedres i morter.

Al costat de la font, hi ha l’estructura d’un petit safareig, és de planta més o menys quadrada, bastit arrambat al marge del terreny, tot aprofitant-lo per la part posterior, la de llevant; els murs del dipòsit del safareig són de pedra, damunt d’aquests en tres dels seus costats s’alça un tram de paret d’obra revestida en morter;

per el costat de ponent, el coronament del mur és inclinat amb la superfície de maó, a fi de facilitar el rentat de la roba.

Una tanca metàl·lica junt amb les parets d’obra delimiten el safareig.

A la base nord del safareig hi ha un brollador d’aigua a manera de sobreeixidor, segurament del mateix safareig, disposa d’un frontal fet a manera de mur de pedra.

Entre el safareig i la font passa el camí que creua per aquest indret, en aquest punt supera el desnivell amb alguns graons de pedra.

L’aigua sobrant per medi d’un canaló va a una bassa molt curiosa, que demà us faré el detall.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Safareig de les dones de Salt, i Les Deveses de Salt

El Safareig de les dones esta en un camí que arrenca del nucli antic de Salt cap al nord, a l’altra banda de la Gassol.

Dades històriques:

  • El safareig va ser posat en funcionament per un particular l’any 1889.
  • Aleshores hi havia una zona porxada on les dones es podien resguardar en cas de mal temps.
  • L’aiguat del 1940 el va destruir.
  • El 1952 l’Ajuntament se’n va fer càrrec i el va reconstruir, aixecant 50 cm el safareig antic i fixant un preu per al seu ús, destinat al manteniment.
  • Després d’uns anys d’abandó, va ser restaurat l’any 2003 per l’Ajuntament.

Safareig de planta rectangular envoltat completament d’una tanca, amb superfície per rentar a tot volt i amb un sifó de desguàs al centre.

Inicialment fet tot de pedra i morter, avui està en bona part restaurat i rehabilitat, especialment el mur de tanca, que s’ha recrescut amb rajol i s’hi han col·locat portes que hi impedeixen l’accés lliure i els actes de vandalisme.

Podeu per a més informació accedir a :

Hi ha un cartell sobre els amfibis de la zona, considerada con espai natural.

El Parc de les Deveses de Salt

És un mosaic natural modelat pel riu Ter, que forma una xarxa de boscos de ribera amb basses i aiguamolls intercalats, entre els quals creixen prats secs sobre antigues illes molt sorrenques. El contrast entre zones humides i altres molt eixutes té com a resultat una diversitat molt gran, amb més de 1.000 espècies d’éssers vius detectades.

S’ha convertit en un indret ideal per gaudir d’una passejada en plena naturalesa o fer un pícnic al conegut Pla dels Socs.

Recull de dades: Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Salt i Consorci del Ter i altres.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

El rec d’en Teixidor, el rec de ca n’Hort, el safareig i la Font dins de Banyoles

La ciutat de Banyoles, fins fa poc, ha estat tradicionalment dividida entre la vila i el terme.

Al terme es vivia de manera diferent a com ho feien els habitants de la vila. Eren majoritàriament pagesos que residien en terres disperses o en masos.

Mas Teixidor

Un mas era un territori que menava una família i comprenia la casa d’estatge, la cort, l’hort annex, les terres i les vinyes.

Can Horts

Conreaven vinyes, arbres fruiters, blat, ordi, civada, mill, cànem, lli i llegums. Criaven vaques, bous, porcs, muls, cavalls, xais i aviram. Pagaven, en festivitats assenyalades de l’any, unes prestacions senyorials a l’abat, o altres oficis dependents del monestir, per les seves terres i cases. Solien ser treball personal, gallines, ous o altres espècies.

El rec d’en Teixidor és, juntament amb el rec de ca n’Hort, són dels primers que es van construir per regular el cabal de l’estany,

permetent el desguàs i regulant la sortida d’aigua mitjançant bagants regulables.

Aquest recs, passant a tocar les cases de Banyoles.

En un tram, podrem conèixer una antiga Font.

També així com un vell safareig, que agafava l’aigua del rec,

on les dones de la Vila anàvem a rentar-hi la roba..

Per últim, cal destacar la Creu de Terme:

Us passo una curiositat:

En resum, podeu fer una visita per diferents punt de la Vila de Banyoles, amb recs, fonts i safareigs que us encantarà.

Recull de dades: Banyoles Cultura, Territori Rural i Ajuntament de Banyoles

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pou i safareig de cal Rei Vinyes de Celrà

La masia cal Rei Vinyes, es una destacada masia del terme de Celrà. A prop seu i a l’entrada del bosc, esta el seu antic Pou.

Aquest pou es destacat per que adossat a ell hi ha el safareig.

L’estructura del Pou es casi circular i cobert per dalt, disposa d’una portella tancada per un enrajat de fusta.

L’aigua subministrava al safareig de dos compartiments.

Les dones de la masia feien la rentada de la roba utilitzant l’aigua freda del Pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Espai d’estada de Penyafel, amb Pou i Safareig de Santa Margarida i els Monjos

L’Espai d’Estada de Penyafel , esta situat en una explanada a pocs metres de la capella de la Mare de Déu de Penyafel,

i a prop del camí que uneix els Monjos amb el nucli de Moja (al terme d’Olèrdola)

Disposa de taules i bancs de fusta.

Al seu costat, un vell pou rodo, que actualment esta tapat per seguretat.

En un costat, esta un petit safareig, ara ple de vegetació,

adossat  a un pou o cisterna, que li donava l’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Lluc de Santa Eulalia de Ronçana

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana

El paratge de La Font de can Lluc, esta format pel conjunt de la Mina, el Safareig i la Font,

està situat sota les masies de can Lluc del Tossal i el Bruguer a prop de can Martí,

i on comença el torrent de Sant Joan en el Barri de La Vall de Santa Eulalia de Ronçana.

De fet la Mina esta formada per la unió de dos mines interiors,

l’aigua d’aquestes s’uneixen pocs metres abans de sortir a l’exterior,

des d’aquest punt l’aigua es reparteix entre el safareig i a la senzilla font.

Antigament les dones de can Lluc hi anaven a buscar aigua

i a rentar-hi la roba en el seu allargat Safareig,

la seva estructura es d’un mur allargat adossat a la paret

amb la llosa inclinada no massa gran i era com a màxim per rentar –hi dues persones.

L’aigua sobrant per mitjà de canonades i un aqüeducte s’omplia la bassa de can Martí.

La Font es molt senzilla, situada uns metres sota del safareig,

hi ha un tub en una petita paret.

En l’actualitat per la manca d’aigua tot està sec. Es una llàstima, perquè es un lloc tranquil que fa de bo estar-hi.

Recull de dades: Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Safareig de Cal Casas de Puig-reig

KODAK Digital Still Camera

El Safareig de Cal Casas esta situat a pocs metres a la dreta del km. 0 de la carretera BV-4406 de Puig-reig a Santa Maria de Merlès o carrer de Cal Casas.

Historia de cal Casas:

  • Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l’única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial.
  • S’hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l’amo i un conjunt d’habitatges), però no s’hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d’aquest nucli del Baix Berguedà.
  • Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l’aprofitament d’un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals.
  • El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l’any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona.
  • L’any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l’aigua del riu com a font d’energia.
  • En els seus primers anys d’existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats.
  • Per tal d’aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l’estiu de l’any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes.
  • L’any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors.
  • El 1925 s’inaugurà l’edifici de l’escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d’habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes.
  • Fou l’any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s’havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.

El Safareig es de construcció de planta rectangular formada per la zona de safareig i per la coberta que el protegeix de la pluja i del sol, restaurada en els últims anys.

La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana als costats més grans de l’estructura.

El Safareig esta dividit en 4 compartiments.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem safareig : Safareig de Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda

El Safareig de Mogoda es troba ubicat en el nucli de Mogoda, a llevant dels edificis situats al carrer principal, unes escales hi porten.

Aquest safareig actualment en desús, es troba buit d’aigua tot i que en bon estat de conservació.

El safareig presenta una planta gairebé quadrada, construït amb obra i arrebossat tan per dins com per fora.

Exteriorment presenta un arrebossat recent realitzat amb morter (ciment) que n’oculta el parament.

Tot i així aquest arrebossat s’ha realitzat fins a la mateixa alçada al volt de tota l’estructura, quedant a la vista restes de l’antic arrebossat i les peces ceràmiques que conformen la repisa damunt la qual les dones rentaven la roba. Interiorment el safareig es troba arrebossat i pintat de blanc (no restaurat).

El fons del safareig és fet amb cairons quadrats de mida petita, disposat amb enrajolat de caixó, amb algunes peces reposades amb rajoles també vermelles que no són les originals.

A un dels extrems de l’estructura s’observa una mena de pilastra de la qual surt un tub de ferro corbat per on sortiria un broll d’aigua que ompliria d’aigua neta el safareig.

Observacions:

Tot i que es troba dins el conjunt de Mogoda, protegit i catalogat pel PEPPASPM, no gaudeix d’una protecció específica.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació del text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero