Avui visitem: La Font del Parc de Mas Gener de Sant Cugat del Vallès

El Parc del Mas Gener esta situat  al carrer de Gabriel Ferrater a prop del poliesportiu al barri de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.

Front de la zona de jocs infantils hi ha una font.

És una font molt habitual en parcs i zona urbana d’arreu.

D’una cara hi ha actualment una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rodona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure del carrer de les Bobines de Sant Cugat del Vallès

Aquest Roure està en el carrer de les Bobines número 20 de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris. L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

Aquest roure, exemplar de Quercus x cerrioides, està situat a la vorera del carrer de les Bobines,

a tocar del mur perimetral de la finca número 20.

Segons dades de 2017, en aquell moment l’arbre tenia una alçada d’11 metres i

una capçada irregular de 8 metres d’amplada.

El perímetre del tronc és de 2,3 metres i el de la soca de 2,4 metres.

Es molt destacat si comparem amb la resta dels arbres del carrer Bobines.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Itinerari pel torrent de Can Badal de Sant Cugat del Vallès

El Torrent de Can Badal esta en Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó.

Historia:

  • L’any 2022, l’EMD Valldoreix va invertir prop de 40.000 euros en el projecte de renaturalització del torrent de Can Badal. Va rebre una subvenció de 28.300 euros procedents de la Generalitat de Catalunya, dels fons europeus FEADER.
  • Es van fer millores en la passera de fusta existent, es va instal·lar una vorada de fusta per contenir les terres, es feren aportacions de material amb una barreja de sauló, pedra i calç.
  • Es realitzà una repoblació vegetal amb helòfits, es consolidà la llera, es va construir una bassa de laminació al voltant del camí de la Salut, on es plantaren espècies vegetals autòctones helòfits, arbustives de ribera i roures.
  • També, es va retirar la canya americana, atès que es tracta d’una espècie invasora.
  • Entorn del torrent de Can Badal, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina: 
  • El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric.
  • L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre.
  • Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.
  • El Pinus halepensis Mill és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. Pinus és el nom llatí dels pins i halepensis és la procedència d’Alepo, al nord de Síria.
  • L’arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d’alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L’escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres.
  • El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d’ample, de color marró.
  • El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines.
  • L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents.

El torrent de Can Badal està situat a Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó.

Es tracta d’un corredor i connector biològic de l’eix Cerdanyola del Vallès – Sant Cugat – El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat.

Entorn del torrent, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina.

Entre arbustos i matollar, hi creixen les següents espècies: pi pinyer, pi blanc i alzina i romaní.

Cal Cussó:

Masia tradicional de petites dimensions. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, amb teula àrab. És formada per diferents cossos, el de l’esquerra probablement afegit posteriorment.

La façana principal presenta una distribució asimètrica. A la planta baixa hi ha el portal d’entrada, amb arc de mig punt construït amb maó col·locat a sardinell sobre carreus de pedra als brancals. A l’esquerra del portal hi ha una petita finestra, i a la dreta una altra finestra, amb reixa de graella. A sota hi ha un pedrís per seure. Al primer pis trobem tres finestres. Dues estan situades en el mateix eix vertical que el portal i la finestra de la dreta a la planta baixa, mentre que la tercera es troba a l’esquerra, prop de l’angle. La façana és arrebossada, amb una franja inferior que deixa vist el parament de maçoneria, amb pedra escairada als fonaments i als angles. El ràfec és senzill.

A la façana nord hi trobem petites finestres amb muntants d’una o dues peces, sense cap ordre o simetria, així com tres contraforts. A la façana posterior hi ha una porta amb arquitrau, uns graons i diversos cossos auxiliars.

A l’interior de la masia es conserva un forn de llenya de forma helicoidal situat en un mur de l’edifici.

Can Badal:

Masia possiblement d’origen medieval que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant. Queda envoltat de diverses construccions auxiliars.

A la façana principal hi ha el portal d’entrada i dues obertures. A la planta pis n’hi ha dues més, pràcticament al mateix eix vertical que les inferiors. En totes les façanes les obertures són força petites, excepte en la posterior, on les obertures han estat molt modificades amb motiu dels usos que la masia va tenir des de principis del segle XX. En un costat de l’edifici es conserva un portal amb brancals, impostes i arc rebaixat, fet amb maons motllurats i col·locats a sardinell. Els murs són de maçoneria i arrebossats. A la teulada, situat al mig del carener hi ha una xemeneia.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Arbre de la Vida de Sant Cugat del Vallès

L’arbre de la Vida esta en el carrer Goya, prop del Club Esportiu Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • Montse Cufí Jover és llicenciada en Belles Arts en l’especialitat d’escultura. Professora associada del departament d’arts i conservació i restauració de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
  • Aquest element va ser col·locat el 15 de gener de 2021, en el marc de la II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.

L’escultura Arbre de la Vida, de Montse Cufí, va participar en la II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.

Es tracta d’un arbre mort, situat sobre un parterre de planta triangular, pintat de color blanc.

Damunt de l’arbre hi ha tres petites figures, dues de les quals estan assegudes i una dreta.

Segons l’autora, aquesta escultura reflecteix la seva experiència vital.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Zona agrícola de la Rural de Sant Cugat del Vallès

La zona agrícola de la Rural” esta entre Valldoreix i la colònia Montserrat, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • La Rural de Collserola és una cooperativa d’agricultura agroecològica que va néixer l’any 2014 a la serra de Collserola.

Es tracta d’una zona d’horts de regadiu, d’una extensió de tres hectàrees, a la serra de Collserola, entre Valldoreix i la colònia Montserrat, al voltant del torrent de Can Badal.

S’hi fa cultiu agroecològic.

La zona on es troben ubicats aquests terrenys compta amb un microclima d’interior (gelades a l’hivern i nits força fresques a l’estiu), la qual cosa, sumada a l’orografia del terreny, atorga als camps un clima de muntanya.

La zona de cultiu de la Rural està envoltada de bosc, on hi viuen espècies com la guineu, el senglar, conills, àligues i falcons.

A banda dels camps de conreu, la cooperativa també gestiona tres apiaris amb abelles i un petit ramat de cabres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Torrents dels Ferrussons de Sant Cugat del Vallès

Parc del Torrent de Ferrussons esta entre el coll Favà i la masia de Can Magí,

ubicat en l’avinguda de Can Magí, el carrer de Clementina Arderiu i carrer de Torrent de Ferrussons de Sant Cugat del Vallès.

Antigament, formaven part dels terrenys de la masia de can Magi, estava envoltat pels conreus de vinyes i fruiters.

Actualment, hi ha pas des de la part alta per medi d’un camí arranjat fins la part baixa del parc.

En el torrent hi ha àlbers, amb sotabosc de vinca, heura i cua de cavall.

A la llera, hi trobem alguns exemplars de roures.

El pi blanc s’hi ha anat introduint també durant les darreres dècades.

Els accessos són alguns adaptats, altres…no

Amb seients a l’ombra,

disposa de lavabos, te alguna Font de xarxa pública,

jocs infantils destacables,

aparells per adults per fer gimnàs.

i taules amb seients de fusta per fer un àpat, papereres…

El Parc donat el seu ambient fresc de ribera, esta dins del llistat de refugis climàtics del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Arbres: Roure gros dels Alous de Sant Cugat (Vallès Occidental)

Roure gros de l’estany dels Alous esta dins del bosc de l’estany del Alous de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

L’estany dels Alous era una antiga argilera situada en aquesta zona, on es va trobar una veta d’aigua a la dècada de 1970. En quedar abandonada l’extracció d’argila, s’ha convertit en un espai natural. El roure gros de l’estany dels Alous és un roure cerrioide, de la família de les fagàcies.

Segons dades de l’any 2017, l’alçada de l’arbre en aquell moment era de 15 metres, tenia dos braços, i la capçada feia 14,9 metres i era de forma ovoidal. El perímetre de la soca era d’1,9 metres i del tronc, 2 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Rosa dels Vents de Sant Cugat del Vallès

La Rosa dels Vents esta situada en el Parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • Monument instal·lat al Turó de Can Mates el 19 de maig de 2017.
  • És una donació de la Junta de Compensació de Can Mates a la ciutat de Sant Cugat del Vallès i va ser encarregada per la immobiliària Colonial. 
  • L’escultura és obra de l’artista santcugatenc Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946).
  • Codó es va formar a l’Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com Diàleg davant del Teatre Auditori o la placa d’Homenatge a Roc Codó Serra.

Conjunt escultòric format per setze peces de granit disposats per parelles.

Amb la combinació de dues peces de granit es forma la primera lletra del nom de cada vent, una esculpida a la pedra en positiu i una altra en negatiu.

Per tant, les setze peces combinades donen lloc als vuit principals vents.

Al centre del conjunt hi ha una planxa de ferro amb la inscripció de tots els vents: gregal, llevant, xaloc, mig jorn, garbí, ponent, mestral i tramuntana.

El conjunt mesura 16 metres de diàmetre i 1,20 metres d’alçada i està fet en granit de Càceres i de Veneçuela.

Segons Imma Pueyo (2015): “L’espectador ha d’interactuar i moure’s fins trobar el punt visual exacte que uneix els dos elements de la inicial”.

De l’obra, l’artista Pep Codó autor del conjunt en diu: “La idea era que fos un material que s’integrés en l’espai, que vol ser rural, i que té la vocació de reproduir el paisatge del Vallès. El granit és un material bastant corrent, i de la manera com estan plantades les peces, sembla que el granit surti de dins terra”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de Mas Gener de Sant Cugat del Vallès

El Parc del Mas Gener esta situat  al Carrer de Gabriel Ferrater al barri de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès,

a prop del poliesportiu, que cal passar el Torrent de can Cabassa, per medi d’una passera.

Aquest petit Parc a pesar de les seves dimensions, disposa de varis jocs per el més joves,

amb tobogans, gronxadors, i altres atraccions, amb el terra disposa de sorra.

on es pot passar una bona estona.

Hi ha un costat, on hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.

També disposa de altres bancs per passar l’estona o llegir un llibre.

Te en les dues zones varis arbres que donen una bona ombra.

Aquest parc es un lloc ideal perquè te un entorn tranquil per a petits i grans.

Hi ha que confondre amb el Parc de la Mainada, Mas Gener,situat més al centre del Barri de Mora-sol.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Àlbers de la zona esportiva de Mas Gener de Sant Cugat del Vallès

Els Àlbers del torrent de Can Cabassa ( o Àlbers de la zona esportiva de Mas Gener) s’arriba pel carrer de Gabriel Ferrater a la  zona esportiva de Mas Gener.

Historia:

  • El Populus alba L és de la família de la salicaceae, originari d’Europa meridional i de l’Àsia occidental.
  • El nom comú en català és àlber. 
  • Populus és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i alba fa referència al color blanc del tronc i de les fulles.
  • L’arbre pot fer entre 20 i 25 metres d’alçada.
  • L’escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques.
  • La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulada, de 6 a 12 centímetres de longitud.

Els àlbers de la zona esportiva de Mas Gener o del torrent d’en Cabassa estan situats al costat de la pista poliesportiva d’aquest sector del barri de Mira-sol.

Els àlbers, Populus alba, l’any 2017 tenien una alçada de 18 metres i una capçada de 7 metres de forma ovoidal, amb diversos braços.

El perímetre del tronc era de 2,1 metres i de la soca 4,1 metres.

Observacions:

Molt a prop hi ha el roure catalogat del torrent de Can Cabassa, que us vaig presentar fa uns dies.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero