Les Roques Blaves d’Esparraguera – Part 2ª #

Ahir us vaig presentar la 1ª part de Les Roques Blaves, avui ho farem des del mirador de can Roca d’Esparraguera.

Les Roques Blaves són un aflorament geològic situades al llarg de la Riera del Puig, a Esparreguera. Les dimensions aproximades són d’una amplada d’uns 100 metres i una longitud d’1 kilòmetre. Es troba a prop del Geoparc de la Catalunya Central. Està format per roques de falla (farina de falla) que són el resultat de la transformació de les roques preexistents del Paleozoic: esquists i pissarres (llicorella) de quasi 300 milions d’anys (Ordovicià) durant la formació d’una falla, farà prop de 10 milions d’anys (Miocè).

Les forces tectòniques produeixen la trituració del material i la fractura fràgil de les roques preexistents en la zona de la falla. Quan el material resultant té el gra fi forma l’anomenada farina de falla que es caracteritza per ser una roca tova, amb baixa cohesió i fàcilment erosionable (formació de xaragalls). La pressió, la temperatura i la presència d’aigua han modificat la textura i li han atorgat el color particular, en aquest cas gris-blavós. Des del punt de vista geològic l’indret és igual al de les Ribes Blaves situades entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, a uns 5 km de l’aflorament d’Esparraguera.

La forma actual de les Roques Blaves és causada pels agents erosius, que han anat dibuixant xaragalls, que en alguns punts poden arribar a ser de fins a 20 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de profunditat.

Per contemplar aquesta meravella natural, us cal que aneu al mirador de can Roca.

Cal anar a la zona Industrial de can Roca i d’allí a l’antiga masia on deixareu el vehicle, i us cal seguir a peu per un curt itinerari fins el Mirador.

En un bon tros d’aquest espai hi ha una barana feta de troncs, per evitar accidents,

En un punt estratègic, un seient, que mira tot l’espai natural que hi ha en aquesta vall.

Si mireu en aquest punt, veureu en mig d’un gran pinar, que sobresurten Les Roques Blaves,

és un indret de gran bellesa !

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arranjada la Font de la Torre de Sallent !

La Font de la Torre, està situada a peu de la carretera C-1411a, sortiu de Sallent i amb direcció a Balsareny.

Concretament, a la part esquerra de la carretera, poc abans d’arribar al Restaurant de La Torre i,

al costat d’una pista secundaria de terra d’aquesta finca de La Torre.

És una Font molt antiga, en el segle passat, era molt apreciada

i concorreguda per la gent que recollia la seva aigua,

A finals del segle XX

llàstima que en els anys, aquesta font  a quedat casi oblidada…

Com estava la Font abans de l’arranjament

Fa uns tres anys va ser arranjada, reforçant les parets, posant uns rocs plants com escala.

I com esta a un nivell  baix, a un costat uns rocs grans per protegir-la. Te a un costat un seient.

Un Roure li fa ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laboradora: Loli Parragá

Avui destaquem: La Font dels Peons de Les Masies de Voltregà

La Font dels Peons està situada al costat de la cuneta de la carretera coneguda com La Trona, la BV-4608 entre els punts quilomètrics 10.8 i 10.9.

Durant  la construcció de la carretera va sorgir l’aigua, i

els mateixos treballadors la van bastir, d’aquí amb el seu nom.

L’any 2015 la ser totalment restaurada.

Està formada per tres parets que recullen l’aigua que surt el marge per sobre de la roca impermeable i que fan de dipòsit.

Esta tapada amb una gran llosa i té un gran broc metàl·lic que desaigua a una pica.

Al seu costat hi ha un petit seient de pedra.

Text : Antoni Cirera

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Dora Salvador

Col·laborador: Albert Bosch

Avui destaquem : La Font de Malla

A les afores de Malla hi ha aquesta Font. Quan va ser visitada no rajava aigua.

Te un mur d’obra, on el tub principal esta molt arran del terra. En la part superior  hi un segon que fa de sobreeixidor. Al seu costat disposa un petit seient.

Text : Ramon Solé

 Fotografies : Amadeu Pons

Mirador de Sant Pere de Castellfollit del Boix (Bages)

El Mirador de Sant Pere es troba situada a l’oest de l’església parroquial de Sant Pere.

Es un mirador molt curiós, es una balconada formada per un seient i al centre una taula rodona, tot fet per medi de pedres grans.

Un cartell ens indica els pics o muntanyes que podem veure , així d’explicacions referents de la vista que podem gaudir.

Contemplem un ampli paisatge entre Bages i L’Anoia,

amb muntanyes, boscos, camps, masies …

la vista no ens descansa de mirar a prop o lluny…

Al costat del mirador una vella porta, deixa pas a un camí que baixa pel bosc.

A poca distancia hi ha la creu de pedró de Sant Pere. Es una creu llatina de ferro situada damunt una llosa de pedra que se sosté damunt un fust de pedra de secció quadrada.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de La Salut de Sant Martí Sarroca

Per anar a la Font de la Salut, cal sortir de Sant Martí Sarroca per el camí de l’ermita, a l’arribar el trencall a l’esquerra del camí de la Font de la Salut, us caldrà seguir tot recta,

fins arribar a una cadena,

seguireu per un camí estret de la dreta,

on cal passar per un pont de fusta en el cas si la riera portes aigua…

continueu pel camí que fa alguna pujada,

fins arribar a la Font de la Salut.

Aquesta font es molt senzilla, feta d’obra bàsicament de totxanes les parets, amb una teulada que fa que doni una sensació de recull. A la paret frontal hi ha una aixeta i l’aigua cau a una petita reixa del terra on desguassa; en el costat dret hi ha un seient.

Sobre la font, la imatge de la Verge amb el nen, on llegim: “ L’Artiga 24 de Setembre del 1961” (L’Artiga es la masia propera)

Sempre hi ha plantes i flors per les rodalies de la font.

En el racó esquer hi ha a terra un grup de bombones per si alguna persona vol emportar-se

l’aigua considerada molt bona.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de Mujal de Navàs

Aquest Pou esta situat al costat de la carretera de Navàs a Castelladral, front de El Solá.

Es un Pou rodo amb teulada, per pujar l’aigua es fa per medi d’una roda metàl·lica.

Te una portella de ferro per accedir-hi, al seu costat te un seient; cal destacar que a sobre de la teulada disposa d’un respirador. Tot el conjunt ha estat restaurat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Plataner de can Coll de Castellnou de Bages

El Plataner de can Coll està en un costat de la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages, poc desprès de haver passat per la masia de can Coll, a la dreta.

És un gran plataner, amb un tronc molt gruixut,

amb branques altes i tirant cap a munt.

Llàstima que no hi hagi un banc o seient, perquè a la seva sombra a l’estiu es deu d’estar molt fresc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem: La Font de l’Aixeta de Sant Pere de Torelló

Fins a l’arribada de l’aigua potable, l’any 1953, els santperencs obtenien l’aigua de les fonts que hi havia al voltant de la vila, que en aquell moment eren la de l’Aixeta, la Nova i la del Ruixol.

Per arribar-vos a la Font de l’Aixeta, cal que us adreçareu al carrer de la Font que us portarà a ella.

L’aixeta que li dona nom a la font, és de palanca, esta dins d’una arcada feta de rocs,

L’aigua cau a una pica irregular arran del terra que desguassa a l’exterior a un safareig rodo.

Al costat de la font disposa d’un seient d’obra.

Com dic, hi ha un safareig on en el passat  rentaven la roba les dones del poble.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 3-3.jpg

Recull de dades : Ajuntament de Sant Pere de Torelló

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Saborida de Castellví de Rosanes

La Font de la Saborida esta ubicada a la carretera de Gelida a Corbera, prop de Can Guilera, en el municipi de Castellví de Rosanes.

És de pedra deixada a la vista de forma més o menys triangular amb dos brolladors a la mateixa alçada. L’aigua be de la mina que està a un nivell superior,

la mina

va a parar a dos brolladors i a la vegada va a una pica gran i rectangular, també de pedra.

Al centre, flanquejada pels dos brolladors, hi trobem una petita rajola amb la data de 1932. Al costat de la Font hi ha una curiosa roca convertida en seient on hi diu : Per al més vell .

Era una font abundosa, que al estar a tocar de carretera feia un lloc molt concorregut, on acostumava haver-hi gent omplint garrafes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero