Fa uns dies us vaig presentar el Parc del Torrent de la Romeua de Sabadell, avui serà uns jardins a prop, concretament de la Plaça de Lisboa, en la Ronda d’Europa i paral·lel a les vies de tren Renfe.
Es un espai amb poca vegetació,
però amb bons llocs per poder prendre el sol, sobre tot en dies freds.
Te alguns arbres i arbustos.
Al altre costat de les vies hi ha una antiga caseta abandonada.
En general, és un espai tranquil en el Barri de can Llong.
El Parc del Nord està situat al barri de Sant Pere, just davant de l’estació del Nord de la RENFE,
i s’ubica als antics terrenys de les vies ferroviàries de la RENFE, que ara està limitat pels carrers de Mossèn Pursals, de Bartomeu Amat, dels Ferroviaris i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol de Terrassa.
El soterrament de la línia del tren va possibilitar la seva creació, gràcies a un disseny dels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes pensat perquè tingués una zona verda de 33.000 m2- dels 44.000m2 totals-,
i més de 700 arbres de diferents espècies.
Va ser dissenyat com un entramat de camins per a vianants que marquen diferents itineraris en un terreny que està recobert de gespa i ocupat per arbres.
Compta, a més, amb zones de jocs infantils i una singular escultura de l’artista basc Jorge Oteiza anomenada “Homenatge a Màlevitx”.
Amb el temps, el Parc del Nord s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Sant Pere.
Amb 42.000 m2 de superfície, és el segon gran parc de la ciutat després del de Vallparadís.
Hi podeu accedir en tren, baixant a l’estació de Terrassa, de RENFE, o bé a la parada de Terrassa Estació del Nord, de FGC, que connecta el barri de Sant Pere amb el centre de la ciutat i amb d’altres poblacions. També podeu anar en autobús, ja que les línies 1, 2, 3 i 7 de TMESA us deixaran al davant mateix d’aquest gran espai urbà.
L’antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l’any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l’Estació de Gironella.
Avui caminant sortirem de Gironella per la C-1411a, i una vegada passat el riu Llobregat pel pont arribarem a la rotonda, i
seguirem un tros per l’antic traçat que encara es conserva,
es un congost excavat a la muntanya per on passava l’antic tren.
Una vegada estem pel mig del tram, veurem vegetació pròpia d’aigua, i
efectivament , hi ha sempre un petit cabal en aquest lloc,
motiu que fa que les plantes es conservin sempre humides i verdes.
Aquest pas evita que la gent passi per la carretera.
El Pou de Cal Planell està a pocs metres de la masia en el barri de la Monistrolet, a tocar la carretera i molt a prop de la via del tren. de Rajadell.
Segons el propietari de Cal Planell, no es un pou de mina, sinó un dipòsit que omplia regularment el “tren de l’aigua” que venia de Manresa i omplia els pous de les cases de prop la via.
Pou de parament de totxo (rajoles) i pedra. El pou es circular i se li adossa un cos rectangular, amb el safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Mapes de Patrimoni Cultural- Diba
Per anar a la Font de can Marcet , cal anar per la carretera B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km.8 seguiu a la dreta un ample camí, al poc sense desviar-vos per un que surt a la dreta, que us portaria a la Font del Roure que properament us la presentaré.
A poca distancia arribareu a un vell i estret pont sobre les vies del tren, passeu amb precaució i agafeu la pista de la dreta que fa una certa baixada, a uns 200 metres i abans d’arribar a la masia de can Marcet, trobareu a l’esquerra un sender que us portarà directament a la Font.
De fet, és una antiga mina, actualment sense portella que la tanqui, podeu veure l’estructura interior.
Al no ploure des de fa molt de temps, esta totalment seca.
A l esquera de l’explanada hi ha un llarg seien adossat a la paret.
Cal destacar que fa anys deuria estar tapada aquesta explanada, on encara quedant les arcades de ferro que deuria sostenir algun tipus sostre.
A l’any 2018 va ser recuperada, us passo l’enllaç :
Aquests dos destacables Pins que ens referim avui, estan a tocar de les vies el tren, en l’altura de l’avinguda 22 de Juliol i l’avinguda del Vallès de Terrassa, on es forma un espai triangular destinat a l’aparcament de vehicles.
La resta de vegetació que es troba en aquest lloc son plantes i arbust, axó fa que es destaquin més aquests dos Pins.
Estant un al costat de l’altre.
Presentant un bon aspecte, amb un excel·lent brancatge.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 