Arxius mensuals: Agost de 2024

Avui destaquem: La Font de can Margarit de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu  per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,

ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,

a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.

Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.

Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.

La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.

En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.

L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.

En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Pi de la carretera de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

Aquest Pi pinyer que us presento esta situat al costat dret on fa una corba en la carretera B-124 de Calders a Monistrol de Calders a poc abans d’arribar a aquest poble.

Destaca per estar al costat de la carretera i es molt més alt i gran dels altres arbres de la zona.

Tronc gruixut i alt, així com totes les seves branques, a excepció d’una que s’allarga per un costat. Es veu amb un bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Resclosa del Pla de Cardona de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

La Resclosa del Pla de Cardona esta situada en la riera de la Golarda, s’arriba aigües amunt  des del pont de la carretera de Sabadell a Calders, tot passat el Cementeri.

Historia:

  • La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret.
  • Especialment els horts dels pins de la Païssa.

Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà.

És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.

Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs.

Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera,

especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.

Està en un espai natural molt bonic, amb una vegetació frondosa i verda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Pou de Cal Marcet de Matadepera

Publicat el per
Respon

El Pou de Cal Marcet, està situat en el carrer de Sant Joan, núm. 6 de Matadepera.

Historia:

  • La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895.
  • Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.
  • L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.
  • Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, 1868 – Terrassa, 1931), és un referent de l’arquitectura modernista, sobretot pel que fa a l’arquitectura industrial, esdevenint un gran especialista del maó pla i els tirants de ferro.

Pou situat en l’angle nord-est del pati de la casa, que servia antigament d’abastiment d’aigua a la casa de Cal Marcet i que té una torre de planta circular construïda de maó massís i coronada amb una barana metàl·lica.

Hi ha un accés fet de graons de ferro per l’exterior. La portella inferior està coronada per un arc apuntat.

La porta és de planxa de ferro que porta retallada la data de 1897. L’Accés és Restringit.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la Pubilla de Corbera de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Font de la Pubilla està situada en la Plaça de la Pubilla, entre els dos nivells del carrer Sant Salvador de Corbera de Llobregat.

Historia:

  • Fou inaugurada el 16 d’abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l’elecció de “la Pubilla”.
Mapes patrimoni cultural

Font pública amb la figura esculpida d’una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l’antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d’abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció “Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d’arreu de Catalunya”.

Recull de dades : Mapes patrimoni cultural- Diba.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Llibre recomanat : Arbres Singulars de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Fitxa tècnica:

Autor : CASTELLVÍ I COLOMÉ J., ROCA I SOBREGRAU J., TORRIJOS I MARTÍ J.

Editorial: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

ISBN: 9788492170173

Any de publicació: 2015

Pàgines: 441

Idioma: Català

Tipus d’enquadernació: Tapa tova o rústica

Mida: 240 x 170 mm

Pes: 1.104 g.

Preu: 15 euros

Descripció:

Ens presenten 155 indrets on poder trobar els arbres monumentals del municipi de Sant Cugat del Vallès.

Alguns d’ells són veritables fites, arbres ben grossos, exemplars altívols, d’àmplies i esteses capçades; d’altres no són tan grans, alguns fins i tot són joves, però quan ens acostem podreu descobrir que tots ells i el seu entorn tenen aspectes històrics, culturals, tradicionals i naturalístics per explicar-nos.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Camí medieval de Savassona de Tavèrnoles

Publicat el per
Respon

S’inicia el curt recorregut del camí medieval, en el trencant de la carretera BV-5213, a l’alçada de Sant Pere de Savassona,

El tram va fins a la Pedra del Dau. ( del que ja varem fer un article)

És de possible cronologia medieval i,

en diversos trams, conserva l’antic enllosat i parets de pedra seca.

Us recomano que pugeu a Sant Feliuet pel camí graonat que duu a Sant Feliuet de Savassona.

És un petit tram de graons de pedres de gres, de mida mitjana, situat a la vessant de tramuntana del turó de Sant Feliuet, en un indret amb un gran desnivell.

Es desconeix la seva cronologia precisa però, segons la documentació antiga, al segle XI ja existien unes escales que donaven accés al cim.

Fotografia: Albert Bosch

A dalt, es pot contemplar unes grans vistes…

Recull de dades: Diba. i propi

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Albert Bosc

Avui destaquem: La Font de l’Amunt de Corbera de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Font de l’Amunt està situada sobre el carrer o camí de Sant Ponç en el petit barri de l’Amunt de Corbera de Llobregat.

La font està adossada a un mur de pedra seca, i té forma d’arc de mig punt.

Front la font, hi han uns petits bancs d’obra per fer una estona de descans.

Actualment no hi raja aigua, però es un testimoni d’una font antiga.

En el costat dret del mur de la font,

hi ha una rajola amb el dibuix d’aquesta Font.

Per sota, a un nivell inferior està situat  l’antic safareig de l’Amunt,

on les dones de les masies i cases de les rodalies anaven a rentar-hi la roba.

Es rectangular en no bon estat, des de fa anys, esta sec,

En ocasions la vegetació el tapa.

És una Font situada en un indret envoltat de vegetació i enjardinat,

que fa de bon estar a qualsevol època de l’any.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – 4 Plataners del parc de la Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

Els 4 Plataners estan situats al final del Passeig de la Font Vella, dins del parc on està al fons i a l’esquerra La Font Vella.

Els trobarem en una zona ombrívola amb un petit parc infantil.

Són de gruixut tronc i llargues branques, en general estan en bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat: Com conviuen els ocells

Publicat el per
Respon

Fitxa Técnica :

Autors : Taylor, Marianne

COSSETANIA EDICIONS

Ref. 9788413563442

ISBN : 978-84-1356-344-2

Enquadernació : Rústica

Data d’edició : 01/05/2024

Any d’edició : 2024

Idioma : Català

Traductors : Patricio Sedano, Laura

Nº de pàgines : 224

Col·lecció : Altres natura

Preu : 21,95 €

Descripció:

UN LLIBRE AMB ESPECTACULARS FOTOGRAFIES PER ENTENDRE COM HO FAN LES AUS PER MOURE’S COM SI FOSSIN UNA SOLA ENTITAT

Pocs fenòmens naturals ofereixen un espectacle més fascinant que una extensa congregació d’aus salvatges. Viatgem fins als extrems d’Escòcia per contemplar un penya-segat que s’aixeca cent metres per damunt del mar. A cada sortint, a cada lleixa del penya-segat, una gran quantitat d’aus marines s’hi amunteguen, xisclen o s’esvaloten.

Posem, ara, rumb cap al delta tropical dels Everglades, on els arbres que voregen els incomptables afluents presenten les capçades guarnides de colors pels nombrosos ocells que hi nidifiquen: martinets de tons violetes, bronzes i blancs, ibis de plomatge brillant i becplaners rosats. Tot seguit, creuem l’Atlàntic i l’equador, fins arribar a les zones silvestres del desert de Namíbia, al sud del continent africà. Hi trobarem arbres convertits en curiosos pallers per la massiva comunitat de teixidors republicans socials.

Com a membres d’una espècie altament social, les persones sentim una autèntica fascinació per aquestes reunions d’ocells i ens plantegem per què algunes aus en fan i altres no, com funcionen, etc.

Existeixen les relacions veïnals harmonioses o la vida en intensa sociabilitat tendeix a esdevenir una oportunitat de comportament abusiu? Quines són les causes de conflicte i què fa que un grup s’ajunti? Com és que algunes aus són capaces d’actuar com si fossin una sola entitat quan es mouen al si d’un grup?

MARIANNE TAYLOR, prolífica escriptora sobre història natural, dona resposta a aquestes i altres preguntes tot explorant les colònies i comunitats aviàries més dinàmiques, intenses i atractives del món.

Recull del Llibre: Ramon Solé