Pou de Can Toni de Sant Fost de Campsentelles

El Pou de Can Toni esta al carretera de Badalona, 410 de Sant Fost de Campsentelles.

Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Sant Fost, d’on probablement capta la beta d’aigua.

La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada.

Està construïda amb maó, arrebossat amb morter de calç.

L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest no conserva cap portella. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Alzina màgica de Mas Lledó de Sant Fost de Campsentelles

L’Alzina màgica de Mas Lledó esta situada en Davant del número 5 del carrer de la Font de els Heures de Sant Fost de Campsentelles.

Al costat de la Font de les Heures i del Torrent de Sant Fost, just davant del Mas Lledó hi ha un grup d’alzines,

una de els quals es coneix amb el nom d’alzina màgica de Mas Lledó i es caracteritza perquè estava oberta pel mig, esberlada.

Fotografia: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Si més no, és així com l’anomena Ferran Pérez (1998) perquè descriu un costum antiquíssim que es practicava per Sant Joan: “quan un infant estava trencat (això és herniat) els seus padrins el feien passar per l’esberla d’aquesta alzina amb la intenció de guarir-lo. L’alzina estava embolicada amb un drap”.

Afegeix una nota a l’article on es diu que a Mollet també s’ha documentat aquest costum i que el documentà, l’any 1896, l’escriptor molletà Vicenç Plantada.

En aquest cas en un roure que, durant l’agost de 1896, els passatgers del tren que passava pel costat del bosc, encara van poder veure un roure embolicat amb draps per fer-hi aquest ritual. Plantada especifica que calia fer passar el nen per l’esberla just quan tocaven les dotze de la nit del dia de Sant Joan.

Observacions:  Aquest grup d’alzines formaven part d’un alzinar més gran.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Jardí “Terrassa Olímpica” de Terrassa

El Jardí “Terrassa Olímpica”, està situat en l’avinguda de l’Abat Marcet a peu de l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es una petita zona enjardinada i disposa d’arbres, com pins i alzines.

Si van posar elements com barrés metàl·liques amb inscripcions,

per recordar les olimpíades, com Tòquio 2020, entre altres referencies.

Així com una estàtua del COI a Terrassa amb motiu de la celebració dels JJOO de 1992.

Els Pins, per evitar l’eruga de la processionària, s’han posat unes borses per atrapar-les

i així evitar danys als arbres i afectacions a les persones o/i gossos que hi circulant per allí.

En front i al costat de l’avinguda de l’Abat Marcet, hi han bancs per seure prenent el sol.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig: Els Rentadors de la Pinya

La Pinya és un poble garrotxí i antic municipi que des del 1968 forma part de la Vall d’en BasEls rentadors de la Pinya és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa).

Són rentadors públics que es troben donant la volta a l’església i prop de la plaça.

Són amplis i singulars i els únics a la vall en bon estat de conservació.

El safareig era un indret de trobada, tertúlia i vida social per a les dones i infants del poble. 

Al seu costat en una paret hi ha una font amb una aixeta polsador.

Els rentadors de la Pinya és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Anella verda – Tram 2 de Terrassa

L’Anella verda esta detallada per Trams, avui us presento el nº2 de Can Petit – Riera de les Arenes.

Com a tots els trams, esta arranjat el camí i senyalitzat per cartells.

Les portes d’accés són punts d’entrada i sortida que enllacen el nucli urbà amb l’entorn.

Com en el cas de can Petit, podem accedir -hi per un camí que surt  per un costat des de la rotonda de can Petit i la carretera de Castellar.

Las imatges són de les rodalies de can petit.

Aquestamasia és situada al nord-est de Terrassa (Vallès Occidental).

S’hi accedeix per un trencall que surt de l’avinguda de Font i Sagué, dins el polígon industrial de Can Petit, al qual ha donat nom; aquesta avinguda comunica amb la rotonda que hi ha a l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç,

al punt quilomètric 18,8 de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, de la qual dista uns 300 metres.

Recorregut:

A l’arribar a can Petit, cal seguir per un camí a la dreta de la casa

Tot passant per l’Àrea d’estada de can Petit, lloc descrit fa pocs dies.

El camí fa una certa pujada, en mig de camps i de bosc.

Des d’aquest punt podem veure bona part de Terrassa, Sant Llorens de Munt i Matadepera.

Es passa per la Finca de Santa Magdalena de Puigbarral, d’allí a l’Àrea d’estada  de l’Arrugada, en aquest punt tornar a Terrassa …

En el seu recorregut, cal tenir molt en conta de no deixar deixalles

I no entrar en els camps de conreu.

Axó si, gaudiu del vostre passeig per l’Anella Verda.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Historia:

  • Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
  • Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
  • Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.

Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.

La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.

Viquipèdia – Principis del segle XX

Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.

La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.

Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.

En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.

Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.

L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.

Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.

A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.

Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.

La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres: Els Plàtans de la Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Destacant els tres grans plataners.

Estan situats en cada costat de l’estructura de l’edifici de la Font.

Són un arbres de tronc molt gruixut,

amb branques també destacables i amb una considerable alçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Troncs com a habitatge d’insectes en Terrassa

Us he presentat en moltes ocasions “Hotels d’insectes”, en diversos municipis de Catalunya.

Avui, veurem com un arbre que s’ha mort,

es pot reconvertir en un habitatge per insectes de diferents especies.

L’espai on hi ha un es l’avinguda Abat Marcet, concretament al lateral que dona a l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es un espai format per una petita zona enjardinada, amb arbres, com pins i alzines,

així com plantes aromàtiques – medicinals, que a la primavera i estiu molts insectes hi troben el seu aliment.

Han situat uns troncs d’un pi, com a habitatge d’insectes… esperem que faci la seva funció projectada i desitjada.  

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de la Serra de Galliners de Terrassa

La serra de Galliners, de 300 m d’altitud, es troba entre els municipis de Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Forma part de la serralada Transversal Vallesana, juntament amb les serres de les Aimerigues, Can Costa i les Martines, totes dins el municipi de Terrassa.

L’itinerari transita pel Camí de Pallàs-Llobater i el Camí dels Monjos per enfilar-se pel sector terrassenc de la serra de Galliners i travessar els camps i boscos de Can Sabater del Torrent.

Una petita part de la Serra, l’Ajuntament de Terrassa la va destinar a Parc amb el nom de “ Parc de la Serra de Galliners”

Esta situat, entre l’avinguda del Vallès, el carrer d’Holanda, carrer d’Europa i connectant amb els boscos que formant part de la Serra de Galliners.

En aquest parc-bosc, trobarem espais amb seients, àrea de pícnic,

Jocs infantils

Alguna font d’aigua de xarxa.

Disposa de camins per poder passejar sota de la pineda i d’alzines que forma el Parc.

Es un espai natural que tant hi poden gaudir gent gran com a joves o infants.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de darrera de l’església de Torà

Com a continuació a l’article d’ahir, hi ha una segona font darrera de l’edifici de  l‘església de Sant Gil de Torà.

Situada en una plaça enjardinada i seients d’obra.

Es una font molt senzilla d’aigua de xarxa pública.

Adossada a un angle de la paret de l’edifici.

Disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una pica gran rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero