Arxius mensuals: Novembre de 2025

Avui destaquem: La desapareguda Font de can Puiggener de Sabadell

Publicat el per
Respon
Restes de can Puiggener

La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.

Restes de Puiggener

El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.

Mur de can Puiggener

El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.

Entrada de can Puiggener

La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.

Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.

I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,

Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.

Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero

Arbres – Els plàtans del Pontarró de Martorell

Publicat el per
Respon

El Pontarró és un Barri de Martorell (Baix Llobregat), a l’esquerra del riu Anoia, entre aquest riu i el torrent del Llop.

Bàsicament els plàtans esta en la xarxa de camins a les serres de Les Torretes i d’Ataix

i que connecten aquests indrets amb la Vila;

els camins a les terrasses fluvials de l’Anoia, fonamentalment el passeig del Pontarró,

i un petit fragment del camí de Prats a la vora sud del torrent de Llops.

També estan a prop dels Horts allí existents.

Són en general plàtans amb troncs gruixuts i branques nombroses, amb fulles grosses.

Alguns d’aquests plàtans són germans de soca amb 2 o 3 troncs.

Que donant una bona ombra, si es fa el recorregut sota els arbres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Parc de la Clota de Sabadell

Publicat el per
Respon

Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.

Historia:

  • Com a barri va néixer el 1947.
  • Es va poblar amb l’onada migratòria de la dècada 1950,
  • sobretot, després de la riuada del 1962. 
  • L’any 2013 hi vivien 6.500 persones. 

Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…

Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.

La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,

i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.

El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.

Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.

Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,

la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.

També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,

i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Fontana de l’Sprone de Florència (Itàlia)

Publicat el per
Respon

A l’extrem oposat del carrer Borgo San Jacobo hi ha la Font de l’Sprone. Aquesta font va ser construïda al final de les obres de l’aqüeducte encarregades per Ferran II, el 1638-1639, i executades per l’escultor Francesco Generini.

L’esperó de pedra està enriquit per un escut amb el símbol dels Mèdici i una font, que s’ha de considerar com un exquisit moble urbà, amb una conca en forma de petxina i un raig d’aigua que brolla d’una màscara grotesca, tot en un estil purament manierista tardà.

Va ser dissenyada per crear una cascada al davant, que desembocava a la conca inferior per a la recollida i eliminació de l’aigua.

Text i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del Torrent de Vallparadis de Terrassa

Publicat el per
Respon

Es una font d’aigua potable de xarxa pública, situada a l’entrada d’una àrea de jocs infantils,

ubicada en el Torrent de Vallparadis, entre el carrer del Doctor Torras i Bages i carrer de Morella de Terrassa.

La Font esta a dalt d’una petita columna triangular, te un polsador que fa que surti aigua, on cal posar la boca per beure-hi a galet, no disposa de cap pica, interiorment desguassa per terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Arbre mort per la Biodiversitat a Terrassa

Publicat el per
Respon

Els arbres morts poden suposar un bon refugi per insectes diversos.

Creant-se un espai de Biodiversitat.

Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus, porquets de Sant Antoni entre altres.

Faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment en ells o rodalies.

Un d’aquest arbres morts es va col·locar a trossos els troncs en vertical en una illeta situada en la Rambleta del Pare Alegre de Terrassa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Itinerari botànic del parc de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc de Can Vidalet, és un gran parc històric d’unes 3,5 hectàrees que conserva elements del antic jardí senyorial, como un templet, un estanc, un safareig ( que ja us vaig presentar) i un palau modernista.

Destaca també l’itinerari Botànic dins d’aquest Parc.

On especialment podrem veure grups de noies i nois d’escoles amb els seus professors visitant-lo.

Te l’ajuda de 25 fitxes dels arbres, que són explicatives de les espècies més destacades del parc de Can Vidalet,

amb la seva descripció, l’origen, l’ús i la singularitat.

Aquest itinerari botànic és una eina que ajudarà a descobrir el parc i a conèixer-lo,

i entendre la diversitat d’espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que habiten a Can Vidalet, siguin d’origen de Catalunya o d’altres països del Mon.

Podem destacar arbres i arbusts com  arbre de l’amor, Acàcia del Japó, diverses Palmeres, Àlbers, Alzines, Pi blanc, Pota Grossa,

Om de Sibèria, Oliveres, Lledoners, Plàtans, Xiprer, Margalló, entre altres…

En el seu dia es va editar una Guia Botànica:

https://www.aldia.cat/catalunya/noticia-lamb-edita-guia-botanica-parc-can-vidalet-desplugues-llobregat-20160603173954.html

Us recomanem molt la seva visita, tant per petits, joves i grans

També a l’estiu es un bon refugi clímatic…

Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Llistat de Fonts i Mines de Sabadell

Publicat el per
Respon
Font dels Capellans

Llista de fonts i mines de Sabadell és un recull de les Fonts naturals i mines que es troben al terme municipal de Sabadell.

  • Font dels Gossos o del Torrent de Ribatallada
  • Font de la Teula
  • Font del Corró.
  • Font del Molí d’En Mornau
  • Font de Sant Jaume
  • Font del Roc del Sucaire
  • Font de Can Català
  • Font del Canyar
  • Font de Jonqueres
  • Font de Can Salvi
  • Font del Sifó
  • Font del Molí de l’Amat
  • Font dels Gitanos
  • Font de Can Puiggener
  • Font de la Conquena
Font de la Teula
  • Font del Sant
  • Font del Fruiterar
  • Font dels Degotalls
  • Font Alta dels Degollats
  • Font de les Mosques o d’En Torrella
  • Font de Sant Antoni
  • Font de la Roca
  • Font dels Manyans
  • Font del Patufet
  • Font dels Senyors
  • Font del Pi
  • Font d’En Quimet
  • Font de Can Moragues
  • Font de la Tosca
  • Font de Can Pagès
  • Mina del Feu
  • Font Baixa
  • Font Alta
  • Font de Can Llopis
  • Font de la Torre del Canonge
Font de Cal Estruc o de Monau
  • Font de Can Vilar
  • Mina de Can Manent
  • Font Vella de la Salut
  • Font Nova de la Salut
  • Mina de Can Mimó
  • Font de la Coma
  • Mina de Can Fadó Nou
  • Mina de Can Lletget
  • Mina de Ca n’Hereu o del Safareig
  • Fonteta dels Gorines
  • Mina de Can Pobla
  • Font de Gotelles
  • Font de la Moreria
  • Font dels Capellans
  • Font Improvisada
  • Font de Sant Josep
  • Font de Ca n’Argelaguet
  • Font Rosella
  • Font de Ca n’Oriac
  • Font de Can Rull
  • Font de Can Feu
  • Font de Sant Pau de Riu-Sec

Nota: Actualment pot ser que alguna font hagi desaparegut.

Llibre:

Ricard Molins Romeu, 2009. Fonts i mines del rodal de Sabadell. Segona edició en facsímil patrocinada per Aigües Sabadell. Sabadell, Fundació Ars. Biblioteca Quadern, núm. 6A. ISBN 9788489991248.

Font del Torrent de Gotelles

Recull de dades: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Arbres – Olivera de Cort de Palma de Mallorca

Publicat el per
Respon

L’Ajuntament de Palma esta situat en la plaça de Cort, 1 de Palma de Mallorca.

De 1989 ençà, gairebé al mig de la plaça es troba una immensa olivera trasplantada de Pedruixella Petit (Pollença).

Va ser regalada per l’empresari Jaume Batle i Manresa,

i es calcula que té més de 600 anys i pesa unes 4 tones.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Mapa recomanat: Sant Joan de l’Erm i Pic de Salòria

Publicat el per
Respon

Dades generals:

  • Editorial Alpina
  • 2 mapas Escala 1:25.000
  • Información de interés
  • Refugios
  • Excursiones
  • Puntos de interés
  • Formato: 11,5 x 21 cm
  • Medidas de los mapas: 100 x 70 cm
  • Idiomas: castellano, catalán e inglés.
  • ISBN: 978-84-7011-176-1
  • Precio: 14.00 Euros

    Características del mapa de Sant Joan de l’Erm :

Descubre el valle de Santa Magdalena, un rincón único del Pirineo que se extiende entre Llavorsí y Rialp, donde el río de Santa Magdalena o Romadriu marca la frontera natural entre el Pallars Sobirà y el Alt Urgell. Con altitudes elevadas y una naturaleza prácticamente virgen, el valle está coronado por el majestuoso pico del Salòria (2.789 m), el más alto del Alt Urgell. El mapa también incluye el valle de Siarb o del Cantó, un espacio de contrastes entre el Pirineo y el Prepirineo, que se extiende desde la villa de Sort hasta la Torreta de l’Orri (2.438 m), ofreciendo paisajes espectaculares y auténticos.

Ámbito de los mapas: Pirineo Catalán Occidental. ParqueNatural del Alt Pirineu. Comarcas del Pallars Sobirà y AltUrgell.

Recull del Llibre: Ramon Solé