A les Flandes si pot accedir per la carretera de Piera a Sant Sadurní d’Anoia, on hi ha una pedrera.
Les Flandes és un espai natural de gran valor geològic i
,
format per estrats horitzontals de dipòsits d’argiles, margues i materials calcaris.
L’acció de l’aigua ha anat erosionant l’argila al llarg dels segles tot creant formacions argiloses de tonalitat vermellosa que han configurat aquest singular paisatge,
que té una extensió de 64 hectàrees.
La presència de còdols i conglomerats entre les argiles corresponen a antics corrents d’aigua o paleocanals.
Entre les formacions hi creix vegetació, que en bona part ajuda a preservar l’espai.
Observacions:
Hi ha un sender que permet recórrer l’espai.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Sant Jaume Sesoliveresés un poble del municipi de Piera (l’Anoia), situat al sud del municipi, a l’esquerra del riu Anoia. Pertanyia al castell de Piera ja el 1058.
En el carrer Nou amb el carrer de la Font de Sant Jaume Sesoliveres, hi ha una Font – Pou.
Es d’estructura quadrada i esta tancada per dalt.
Per pujar l’aigua es feia servir una roda que al funcionar bombejava l’aigua.
Al seu costat hi ha una aixeta antiga, l’aigua sobrant queia a una pica.
Disposa d’una portella metàl·lica per darrera per on es pot excedir al seu interior.
Davant mateix hi ha un arbre jove i un pedrís que es pot fer servir com a seient
La Mina d’aigua de la Font de Can Morgades de Castellví de la Marca, esta a prop de la Font de Can Morgades del Grau, al nord est de la masia.
Mina d’aigua situada en el marge que hi ha sobre la font de Can Morgades del Grau. Presenta una boca d’arc de mig punt ceràmic oberta en un mur de pedra.
A l’interior s’observa una galeria subterrània d’obra, amb un passadís que discorre en sentit perpendicular a la boca.
Forma part de la Ruta de les Fonts del municipi.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Per anar a La Font Forriola, cal seguir per la pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 62’4, que baixa fins recorre uns 650 metres fins arribar a la font.
Historia:
Segons es recull en el llibre “Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès”, editat pel Grup de Defensa del Ter, la font es troba just al límit de dos propietats.
El propietari de la dreta va fer l’aixeta a un nivell inferior que el de l’esquerra per a prendre-l’hi l’aigua.
L’aigua que brolla per aquesta part dreta va a parar al viver, que antigament s’utilitzava per proveir el funcionament de la bòvila del Pilar, que encara es conserva parcialment.
La font Forriola està situada a un centenar de metres al sud del carrer de la Mongia, a l’extrem del Clot de la font Forriola que correspon amb la zona a on neix el riu d’Ases.
L’accés a la font es fa a través d’una pista forestal que surt de la carretera B-431 a l’altura de cal Ferrer Parell d’Ous en direcció est.
A uns 650 metres es troba una raconada amb un gran canyissar envoltat d’horts, al costat de la qual es troba la font.
La font està formada per un mur construït amb maçoneria de pedra del que en sobresurt a l’esquerra una volta de canó amb arc de mig punt i un dipòsit construït amb maó a la part dreta.
A la part esquerra, i dins la volta, hi ha un brollador obturat i cobert de vegetació.
A la part dreta hi ha un petit espai a nivell inferior al que s’accedeix a través de dos graons de pedra; en aquest espai s’hi troben una aixeta, que actualment no es fa servir i el dipòsit a la dreta, del que en surt a la cantonada un tub pel que actualment brolla l’aigua.
Annexat al sud de la font hi ha un viver de forma triangular construït amb murs de pedra coronats amb pedres treballades triangulars.
Observacions:
La font Forriola també és coneguda com a font del Castellot. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font Forriola presentava uns índexs de nitrats de 130’8 mg/l, 137’9 mg/l i 158’7 mg/l respectivament. Superant, per tant, el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs
fonts naturals, aigua, muntanya i més 