Safareig del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Publicat el 06/11/2025 per Rasola

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

L’aigua era i es un element decoratiu important al Parc, ja que aporta una agradable sensació de frescor i dinamisme a l’ambient.

Però, abans que fessin servir mànegues de reg, els jardins havien de resoldre el problema de l’abastiment d’aigua emmagatzemant-la en un dipòsit enlairat, des d’on es repartia a tot el recinte amb un sistema de petits canals. Aquesta era la finalitat del safareig, que es troba damunt les arcades de rajoles.

Esta en un mirador on s’arriba per dues àmplies i elegants escalinates, al peu de les quals hi ha un curiós exemplar d’alzina amb diversos peus que creixent junts possibles rebrots d’arbres tallats arran de terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Llac del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Publicat el 05/11/2025 per Rasola

Respon

Un lloc destacat es el llac naturalitzat, un hàbitat de gran valor ecològic.

El llac de Can Vidalet té una superfície de 1.020 m² i una profunditat mitjana de 1,8 metres.

L’any 2017, l’AMB hi va fer uns treballs de millora consistents en: buidatge de les aigües, neteja del fons, introducció d’un nou sistema de recirculació i un farcit amb 46 illes flotants de vegetació.

Aquesta naturalització del llac va millorar la gestió sostenible de l’espai i va potenciar la biodiversitat, convertint-lo en un espai de conservació de fauna i flora.

Dintre de l’estany hi ha uns arbres destacats, els Xiprers dels pantans.

El xiprer dels pantans, taxodi o taxodi dístic (Taxodium distichum) és una espècie de conífera de la família Cupressaceae originària del sud-est dels Estats Units. També es troba plantat com a espècie ornamental en altres llocs, per exemple a Barcelona a l’estany del Parc de la Ciutadella, en Granollers.

Arriba a fer de 25 a 40 m d’alt amb un diàmetre del tronc de 2 a 3 m o més. L’escorça està fissura verticalment i és de color marró grisenca a marró vermellosa. Les fulles són caducifòlies (per això se’n diu calb) disposades espiralment sobre la tija fan d’1 a 2 cm d’ample.

És una planta monoica. Les pinyes són globulars de 2 a 3,5 cm de diàmetre, porten de 20 a 30 llavors triangulars.

Els troncs principals estan envoltats d’arrels aèries (anomenades en anglès cypress knees, genolls de xiprer).

Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Pont de la Remunta de la Canal de la Infanta de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el 04/11/2025 per Rasola

Respon

El Pont de la Remunta esta situat en l’avinguda Josep Tarradellas, 272 de l’Hospitalet de Llobregat.

Historia:

El tram que es veu d’un color més clar per fora i rocs per dins, és el que queda del pont original, de l’any 1819.

La resta més fosc és fruit de la reconstrucció del 2014, inclou les escales.

Altres dades:

La Canal de la Infanta, passava per dins de les instal·lacions de l’antiga caserna militar de la Remunta, que ocupava aquest espai, ara edificat amb habitatges.

El pont reconstruït era el pas per damunt de la Canal de la Infanta.

Us passo informació sobre la Canal de l’Infanta

https://es.wikipedia.org/wiki/Canal_de_la_Infanta

Ara el Pont es un record per les noves generacions que no s’ha volgut eliminar desprès de l’oposició de la gent de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Fluvial del Riu Ripoll a Barbera del Vallès

Publicat el 03/11/2025 per Rasola

Respon

Una de les entrades al camí del Parc Fluvial del Riu Ripoll, es fa per el carrer del Molí d’en Planas, 12 (Pol Ind Santiga), de Barberà del Vallès.

Aquest camí va paral·lel al curs del riu Ripoll, podeu visitar varis llocs d’interès del municipi de Barberà del Vallès.

És molt freqüentat per gent caminant i passejant, així com de ciclistes.

Tot iniciant el recorregut, hi ha una passera o pont peatonal, que porta,

al antic Moli Vermell,

a l’aqüeducte

als aiguamolls.

Si seguiu el camí del Parc Fluvial, i desprès de passar per la paret d’una industria,

hi trobareu una Font amb aigua de xarxa publica,

molt utilitzada per la gent que hi passa i ciclistes.

A la dreta va a la Font natural de can Magí.

També, el camí fluvial te una desviació fins el Castell de Barbera.

Un altre punt, es pujar fins la Torre de ca’n Altimira, al costat del cementeri.

Una següent desviació a la dreta per un camí ample, conegut com carrer Dr. Crusafont, us portarà a l’abundant Font de Llobeteres.

Tornem al camí principal, on a poca distancia i abans d’entrar al municipi de Sabadell per la B-140,

hi ha el Molí d’en Santo.

Es un recorregut planer i en bona part ombrejat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Avui destaquem: La Font del Puig del Àguila de Queralbs

Publicat el 02/11/2025 per Rasola

Respon

El Refugi del Puig del Àguila esta situat a 2.120 metres d’altitud, al cor dels Pirineus orientals.

És un lloc estratègic per fer-hi múltiples activitats relacionades amb l’excursionisme i els esports d’aventura o simplement trobar-hi moments de repòs, esta a prop de Santuari de Núria.

En el pla del refugi esta la Font on l’aigua surt d’un tub entre mig de roques, i cau a una pica semicircular plena de pedres.

A poca distancia esta l’abeurador.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres: Roure gros dels Alous de Sant Cugat (Vallès Occidental)

Publicat el 01/11/2025 per Rasola

Respon

Roure gros de l’estany dels Alous esta dins del bosc de l’estany del Alous de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
El nom comú en català és roure català.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

L’estany dels Alous era una antiga argilera situada en aquesta zona, on es va trobar una veta d’aigua a la dècada de 1970. En quedar abandonada l’extracció d’argila, s’ha convertit en un espai natural. El roure gros de l’estany dels Alous és un roure cerrioide, de la família de les fagàcies.

Segons dades de l’any 2017, l’alçada de l’arbre en aquell moment era de 15 metres, tenia dos braços, i la capçada feia 14,9 metres i era de forma ovoidal. El perímetre de la soca era d’1,9 metres i del tronc, 2 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cal anar alimentant al petits ocells per suportar la tardor i l’hivern…

Publicat el 30/10/2025 per Rasola

Respon

A l’hivern les aus requereixen aliments energètics, de manera que posar a la seva disposició diverses llavors com pipes de gira-sol negre, escaiola, cacauets o pastissos de seu,

sense oblidar alguna porció de fruita madura com poma o pera,

proporcionarà els nutrients necessaris per a sobreviure a les llargues i fredes jornades…

Cal posar als jardins el menjar i aigua.

Podeu penjar voles preparades de grassa amb aliment inclòs.

Recull de dades: Internet

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Rosa dels Vents de Sant Cugat del Vallès

Publicat el 29/10/2025 per Rasola

Respon

La Rosa dels Vents esta situada en el Parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

Monument instal·lat al Turó de Can Mates el 19 de maig de 2017.
És una donació de la Junta de Compensació de Can Mates a la ciutat de Sant Cugat del Vallès i va ser encarregada per la immobiliària Colonial.
L’escultura és obra de l’artista santcugatenc Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946).
Codó es va formar a l’Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com Diàleg davant del Teatre Auditori o la placa d’Homenatge a Roc Codó Serra.

Conjunt escultòric format per setze peces de granit disposats per parelles.

Amb la combinació de dues peces de granit es forma la primera lletra del nom de cada vent, una esculpida a la pedra en positiu i una altra en negatiu.

Per tant, les setze peces combinades donen lloc als vuit principals vents.

Al centre del conjunt hi ha una planxa de ferro amb la inscripció de tots els vents: gregal, llevant, xaloc, mig jorn, garbí, ponent, mestral i tramuntana.

El conjunt mesura 16 metres de diàmetre i 1,20 metres d’alçada i està fet en granit de Càceres i de Veneçuela.

Segons Imma Pueyo (2015): “L’espectador ha d’interactuar i moure’s fins trobar el punt visual exacte que uneix els dos elements de la inicial”.

De l’obra, l’artista Pep Codó autor del conjunt en diu: “La idea era que fos un material que s’integrés en l’espai, que vol ser rural, i que té la vocació de reproduir el paisatge del Vallès. El granit és un material bastant corrent, i de la manera com estan plantades les peces, sembla que el granit surti de dins terra”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Font del Sastre, poc coneguda, a Vacarisses

Publicat el 28/10/2025 per Rasola

Respon

La Font del Sastre, està situada dins d’un jardí particular en el carrer del Lladern de Vacarisses.

El Jardí és conegut com a “Pati del Lladern”, ja que’hi ha un arbust d’aquest tipus al jardí.

Història:

La Font va ser construïda l’any 1894.
També se la coneixia com la Font Nova.
Al Llibre “Fonts de Vacarisses”, llegim que va estar molts anys enterrada sota la brossa i la runa.
Gràcies a unes obres la van redescobrir i arranjar, passant a ser d’ús particular.

La Font esta sota un porxo, adossada a una paret.

Una aixeta de maneta o palanca moderna, dona pas a l’aigua que cau a una pica rectangular a nivell del terra, on desaigua. Està decorada amb plantes i objectes de terrissa.