L’Arbre de la Vida de Sant Cugat del Vallès

L’arbre de la Vida esta en el carrer Goya, prop del Club Esportiu Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • Montse Cufí Jover és llicenciada en Belles Arts en l’especialitat d’escultura. Professora associada del departament d’arts i conservació i restauració de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
  • Aquest element va ser col·locat el 15 de gener de 2021, en el marc de la II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.

L’escultura Arbre de la Vida, de Montse Cufí, va participar en la II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.

Es tracta d’un arbre mort, situat sobre un parterre de planta triangular, pintat de color blanc.

Damunt de l’arbre hi ha tres petites figures, dues de les quals estan assegudes i una dreta.

Segons l’autora, aquesta escultura reflecteix la seva experiència vital.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Zona agrícola de la Rural de Sant Cugat del Vallès

La zona agrícola de la Rural” esta entre Valldoreix i la colònia Montserrat, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • La Rural de Collserola és una cooperativa d’agricultura agroecològica que va néixer l’any 2014 a la serra de Collserola.

Es tracta d’una zona d’horts de regadiu, d’una extensió de tres hectàrees, a la serra de Collserola, entre Valldoreix i la colònia Montserrat, al voltant del torrent de Can Badal.

S’hi fa cultiu agroecològic.

La zona on es troben ubicats aquests terrenys compta amb un microclima d’interior (gelades a l’hivern i nits força fresques a l’estiu), la qual cosa, sumada a l’orografia del terreny, atorga als camps un clima de muntanya.

La zona de cultiu de la Rural està envoltada de bosc, on hi viuen espècies com la guineu, el senglar, conills, àligues i falcons.

A banda dels camps de conreu, la cooperativa també gestiona tres apiaris amb abelles i un petit ramat de cabres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Nou Blog: Més enllà de Catalunya

https://mesenlladecatalunya.wordpress.com/

Ramon Solé Lacomba, en col·laboració amb Maria Àngels García-Carpintero, crea aquest nou blog que es continuació i ampliació dels anteriors

“Fonts naturals, aigua, muntanya i més”:                  https://fontsaigua.com/

“Fonts i natura”:                                                         https://fontsinatura.com/

“Terra, aigua i racons”:                            https://estimadaterra.wordpress.com/

Aviat arribarem a les 100 entrades, si no ho heu fet ja us convidem a que doneu una ullada a aquest nou blog que mostra racons de territoris més propers, com la resta de la Península i d’altres més llunyans i exòtics.

La Terra és plena de natura i de cultura que cal conèixer i respectar per tal que totes i tots puguem gaudir del patrimoni, aquest és l’interès principal de tot plegat.

Moltes gràcies pel vostre interès. Els autors.

Fem Safareig: El Safareig de Montmaneu

Emplaçat en el carrer de Mussa de Montmaneu, just a l’alçada de l’església de Santa Maria de Montmaneu.

Antic safareig públic restaurat el dia 2 de setembre de 2007.

Te dos piques, la gran es rentava la roba, en la petita s’esbandia.

Els safareig s’havien utilitzat al municipi per tal de fer la bugada, també poden tenir relació amb el caràcter residencial i hostaler de la zona,

ja que es possible que es tingués més necessitat de rentar bugades.

En una paret hi ha una Barbacoa i una font amb pica, per rentar el menjar o estris de cuinar.

En l’altra paret i sota de l’ombra d’uns arbres estan unes taules i seients de fusta per el cas de fer un àpat.

Es un espai dins del poble de Montmaneu, molt tranquil.

Informació: Ajuntament de Montmaneu i propia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un hort diferent, l’hort medieval !

L’hort medieval encara esta present en el Monestir de Pedralbes, podem tindre una clara visió gracies a la reproducció de com es cultivava i la diversitat de producció que tenien en aquell moment.

Ens centrarem en el Hort petit tal com és coneix,

A

B

L’any 2017 el Museu del Monestir va iniciar un projecte per recuperar l’ús original d’aquest espai, amb l’objectiu de reconstruir un hort de quatre parcel·les tal com podia haver estat durant l’edat mitjana.

Per aquest motiu no inclou les espècies que van arribar des d’Amèrica a Europa després del 1492.

Per a conèixer al màxim com podia haver estat l’hort medieval es va constituir un equip multidisciplinari format per especialistes provinents dels camps de la història, l’arqueologia, la botànica, l’arqueobiologia, l’arquitectura, la museografia, l’educació mediambiental i els serveis socials que han abordat el projecte des de diferents vessants.

Es pot veure un recull de verdures collites del dia,

on veurem la qualitat del producte.

Per a més amplia informació podeu consultar a:

https://www.monestirpedralbes.barcelona/ca/exposicions/lhort-medieval-del-monestir

Us recomanem la visita del Monestir que inclou visitar el seu Hort.

Recull de dades: Ajuntament de Barcelona i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Herbes remeieres i especies

Avui ens fitxarem en la plantació d’Herbes remeieres i especies situades en el claustre del Convent de Pedralbes de Barcelona.

Gracies a les herbes medicinals algunes malalties, en l’antiguitat es curaven o milloraven amb herbes remeieres i especies.

Havien pocs establiments que es poguessin adquirir a la ciutat, havien en tres punts diferents, en el carrer llibreteria, la plaça del Born i a prop de l’església Santa Maria del Mar i el carrer de la Boqueria.

Mes dades:

Pel us propi de les monges del Convent de Pedralbes elles mateixes cultivaven herbes medicinals en el seu hort.

Espai dins del Convent destinat a despensa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Ampliació i millores al Parc de ca n’Oriol de Rubí

El passat dia 3 de desembre us vaig presentar una part del Parc de ca n’Oriol, on hi ha la zona de Pícnic situat front l’antiga masia.

Avui ens fitxarem en altres espais nous, com una zona de gimnàs per adults i espais esportius, i jocs infantils de la Bombonera.

A l’entrada mateix pel carrer del camí de ca n’Oriol, hi ha una remodelació del Parc,

on trobem l’Àrea de Salut del Bosc de Ca n’Oriol, on destacant els aparells per fer activitats de gimnàs i esport.

La amplia zona de jocs infantils de la Bombonera es pot arribar per el carrer Camil Flammarion,

on els més petits podran gaudir de diversos jocs,

hi ha una Font

així com alguna taula i seients.

A poca distancia trobarem un laboratori per mesurar l’aire ambient.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes del Parc del Vaixell de Montgat

El Parc del Vaixell és de gran superfície situat al Pla de Montgat, destaca per la pineda de pi pinyer i altres vegetació pròpia mediterrània, s’arriba pel carrer Caterina Albert i Para de Montgat.

En aquest parc podem gaudir d’un vaixell pirata, àrea infantil de jocs, taules i bancs per fer un pícnic,

i on hi trobem un Hotel d’insectes de gran capacitat,

amb una dotzena de compartiments per a diferents tipus d’insectes.

Hi ha una lamina gran il·lustrativa dels insectes de cada apartat:

A

B

C

Esta situat en un espai ideal que atreu a molts insectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Passera de Castellar de l’Aguilar de Segarra

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages, s’arriba per la carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

Aquest petit poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa,

Per anar de Castellar a can Teixidó (passar d’un costat a l’altre de la riera) hi ha una passera feta per gruixuts rocs.

Situada paral·lela al pont de la carretera N-141g.

Actualment sols es utilitzada per excursionistes o senderistes.

Es un exemple que cal destacar, que temps en rere era molt habitual trobar-ser per creuar un riu o riera…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La desapareguda Font de can Puiggener de Sabadell

Restes de can Puiggener

La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.

Restes de Puiggener

El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.

Mur de can Puiggener

El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.

Entrada de can Puiggener

La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.

Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.

I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,

Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.

Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero